Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies
F
Faneca, Isidro.
Fuster veí de Tremp, membre del Consell General de 1772.
Farré, Antonio.
Pagès veí de Tremp, l’any 1772 fou membre del Consell General de la vila.
Farré, Juan.
Pagès de Tremp, l’any 1772 fou membre del Consell General de la vila. Fill de
Narcís Farré Gasset, pagès (que va fer el testament l’any 1774) i d’Antonia
Agulló, i net del també pagès Mateu Farré i de Catarina Gasset, es va casar amb
Francisca Lledós, natural de Sant Esteve de la Sarga (van fer capítols
matrimonials el 1760). Juan Farré tenia 7 germans: Maria (casada amb el pagès
Josep Clos de Salàs), Antònia (casada amb el pagès Sebastià Blanc de Tremp),
Llúcia (casada amb el pagès Manuel Nadal de Tremp), Marc (pagès fadrí encara
l’any 1774), Anton, Narcís i Josep.
Farreras.
Família de blanquers de la vila de Tremp. Ramon Farreras, blanquer
natural i veí de Tremp, fill de Pere i Rosa, es casà l’any 1753 amb Isabel Baró
i Franci, de Gerri de la Sal; tingué sis fills: Ramon Farreras, l’hereu,
també blanquer de la vila de Tremp, casat amb Josepa Planella, filla del
teixidor Jaume, naturals i veïns de Tremp; Maria, casada amb el fuster Anton
Julí i amb un fill de nom Anton; Francisca, Antònia, Rosa casada amb Bonifaci
Aldabó, pares de Ramon Aldabó, i Paula, casada amb Joan Faneca, fuster de
Tremp, pares del també fuster Josep Faneca Farreras.
Farrús, Bonifaci.
Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.
Faya.
Família de pagesos de cert renom veïns de Tremp. Jacinto Faya, pagès veí
de Tremp, participà al Consell General de 1772. // Agustí Faya pagès veí
de Tremp, membre del Consell General de 1772, casat amb Sabina Gallart, tingué
com a mínim un fill, que el succeí: Josep Faya Gallart, pagès casat en
primeres núpcies amb Victòria Perepasqual i en segones núpcies amb Rosa. Josep
va morir l’any 1831 deixant una filla del primer matrimoni com a hereva: Francisca
Faya. Sembla que Josep tenia un germà, Anton Faya, també
pagès, que es casà amb Antònia Sirvent (filla de Domingo Sirvent i de Rita
Homs), amb qui tingué una filla que va fer hereva: Rosa Faya, que
es casà amb Domingo Torné. // Bonifacio Faya, pagès de Tremp (mort abans
de 1807), es casà amb Isabel Vives i el succeí el seu fill Josep Faya Vives.
Fayes, Manuel. Vocal
en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Palau.
Febrés.
Família de blanquers de la vila de Tremp. Anton Febrés, blanquer veí de
Tremp casat amb Isabel Anna Nadal i pare de Bonifaci i d’Anton, fou membre del
Consell General de Tremp de 1772; va tenir dos germans Pedro Màrtir
Febrés, fadrí, mort abans de 1790, i Bonaventura Febrés.
// Bonifaci Febrés (va fer testament l’any 1822) Blanquer veí de
Tremp, fill d’Isabel Anna Nadal i d’Anton Febres, el seu germà Anton Febrés
havia mort ja l’any 1819. Bonifaci es va casar amb Rosa i tingué dues filles, Maria
Febrés que fou nomenada hereva, i Catarina.
Feliu, Bonaventura.
Veí de Tremp membre del Consell General de 1772.
Feliu, Bonaventura.
Natural i veí de Figuerola d’Orcau (documentat el 1799), es traslladà a Talarn
durant la guerra del francès. Doctor en drets. Vocal de la Junta de Govern del
Corregiment, va ser nomenat, el 1809, segrestador i administrador dels drets
dels senyors que es trobaven a la ciutat de Barcelona: de la Baronia d’Abella i
de la Marquesa de Cordelles Maria Josefa de Magarola i de Figuerola.
Feliu.
Cognom d’una família d’hisendats i comerciants de Figuerola d’Orcau al segle
XIX. Bonaventura Feliu, natural i veí de Figuerola d’Orcau es va casar
amb Lorenza Canals i de López què, vídua abans de l’any 1840, va tornar-se a
casar amb el Senyor López, secretari del Govern Civil de Lleida. El succeí el
seu fill Bonaventura Feliu i Canals, menor d’edat a la mort del seu
pare.
Ferrer de Corts. Prior de Covet l’any 1314, jurista i resident
a Lleida; era almoiner d’Esclarmonda de
Cervera, senyora de Llordà.
Ferrer.
Cognom d’una família d’hisendats, prestamistes, i militars de Tremp. Josep
de Ferrer i de Vigó. Hisendat veí de Tremp, possiblement germà de Miquel
Ferrer, tinent de fusellers casat a Talarn amb Maria Oròsia de Pallarès (mort
abans de 1771); es va casar amb Maria de Sentjoan i Villanueva, filla de
Francisca de Senjoan i Villanueva i neta, doncs, de Josep de Villanueva i
Bravo, nebot de Juana de Prado i de la Cerda, fundadora d’un vincle de
“Mayorazgo” a Madrid. Plegats van tenir com a mínim set fills: Joan de Ferrer i
de Sentjoan (successor, veieu més avall); Josep de Ferrer i de Senjoan
natural i veí de Tremp on exercí de canonge mort abans de 1777; Pere de
Ferrer i de Senjoan natural i veí de Tremp, prevere i canonge sagristà
a la vila, que morí l’any 1794 (aprox.); Jaume de Ferrer i de Senjoan
natural de Tremp canonge a Tarragona; Bonifaci de Ferrer i de Senjoan
natural de Tremp, ardiaca i canonge prelat a la Seu d’Urgell; i Antoni de
Ferrer i de Senjoan natural de Tremp, passà a residir a Balaguer
casant-se amb Antònia d’Aguilar (documentat entre 1745 i 1765); Joan de
Ferrer i de Senjoan, natural i veí de Tremp (documentat entre 1747 i 1796);
i Antònia de Ferrer, casada l’any 1766 amb Francisco Antonio
Torres i de Berenguer, senyor d’Aulàs, la torre i Corbins, veí de Sarroca de
Bellera, amb qui tingué un fill: Francisco Antón Torres. En aquesta generació
van iniciar-se dues nissagues de gran influència al país; d’una banda els
descendents de Joan i de l’altra els descendents d’Antonio. // 1.- Antonio
de Ferrer i de Senjoan, es va casar amb Antònia d’Aguilar i va traslladar
la seva residència a Balaguer; nomenat hereu
de Josep de Ferrer i de Vigó, va tornar a Tremp on va néixer el seu fill
Josep Antonio de Ferrer i d’Aguilar, batlle de Tremp entre 1790 i 1797
(com a mínim). Va rebre d’herència, per via materna, la Casa d’Aguilar i la
senyoria del Castell d’Astor, així com el patronat del benefici de Sant Macià
Apòstol de l’església parroquial de Sant Miquel de la Vila de Cardona. Pare de
Anton Francesc i Vicenç de Ferrer i de Fontaner (encara documentat el 1765 i el
1797). Anton Francesc de Ferrer i de Fontanet (1774-?) fill de
Josep Anton de Ferrer i d’Aguilar, va cursar estudis eclesiàstics i va entrar com a clergue i beneficiat a la
Santa Metropolitana Església de Tarragona. Vicenç de Ferrer i de Fontanet
(1775-?) Fill de Josep Anton de Ferrer i d’Aguilar, va cursar estudis militars,
però sembla que després cursà la carrera eclesiàstica el documentem encara
l’any 1819. // 2.- Joan de Ferrer i de Senjoan: (documentat entre 1747 i
1796) natural i veí de Tremp, el 1774 era administrador de correus i
estafetilles de correus de la línia de Tàrrega a Tremp; negociant, hisendat i
prestamista, la seva influència va ser inqüestionable; essent regidor degà i
perpetu de Talarn malgrat viure a Tremp, i administrador de l’Hospital de
Pobres de la vila. Es va casar en primeres núpcies amb Teresa de Ferrer i de
Berenguer, de la casa de Berenguer de la Pobla de Segur (que va fer el
testament l’any 1784); i en segones núpcies el 1788 amb Antònia de Tobar i de
Pallarès (+1800), amb qui no va tenir fills, vídua de Lluis de Thobar i de
Sosa. Tingué com a mínim sis fills: Pere de Ferrer i de Berenguer (que
el va succeir, veieu més avall); Vicens de Ferrer i de Berenguer
canonge de Tremp (documentat en 1824); Antonio de Ferrer i de Berenguer,
(veieu més avall) i Teresa i Maria Ana de Ferrer i de Berenguer.
El va succeir el seu fill Pere de Ferrer i de Berenguer, fill hereu de
Joan de Ferrer i de Senjoan, va ser vocal en la Junta del Corregiment de Talarn
l’any 1814 per la vila de Tremp. L’any següent, 1815, es va casar amb Maria
Ribera de Motes i Solanes, de la Pobla de Segur. Doctor en drets, advocat de la
Reial Audiència i administrador de Correus de Tremp, va casar-se en segones
núpcies amb Magdalena de Teixidor i de Berenguer. Va morir sense descendència,
passant l’herència a la branca familiar // 3.- Antonio de Ferrer i de
Berenguer natural de Tremp doctor en drets, advocat, en 1788 comprà a la
família de Copons de Vilamitjana les facultats de fabricar i tenir obert un
camí al congost de Terradets; es va casar amb Francisca Hoste, amb qui tingué
quatre fills, morint abans de 1820; el seu fill Pere de Ferrer i Hoste
fou prevere i rector a les Oluges; tingué a més dues filles, Ignàcia i
Bàrbara de Ferrer i Hoste; el succeí el seu fill Joan Anton de
Ferrer i Hosta, natural i veí de Barcelona, es traslladà a viure a Vic,
on per matrimoni adquirí la baronia de
Sabassana
Ferrer, Antònia de:
natural de Tremp, va signar capítols matrimonials l’any 1766 amb Francisco
Antonio Torres i de Berenguer, de Sarroca de Bellera.
Fes, Maties.
Sabater natural i veí de Tremp, mort aproximadament l’any 1742, fill de Joan
Fes, moliner i de Marianna, i casat amb Cecilia. Del matrimoni coneixem dues
filles: Maria i Arcàngela Fes. Aquesta darrera es va casar amb Jaume Gallart.
Fiter, Pedro. Vocal
en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila d’Isona.
Foix de Berenguer i
de Castellgermà, Cayetano: veieu “Berenguer”, família.
Fontelles,
Cognom d’una notable família de Conques. Magnífic Miquel Fontelles,
natural i veí de Conques, pare de Cecilia Fontelles i Gassol, natural de
conques, es va casar en primeres núpcies amb Francisco de Subirà l’any 1683, i
en segones núpcies el 1690 amb Lluís Rubies, cintadà honrat de Barcelona, veí
de Balaguer. A partir d’aquest matrimoni prevaldrà el cognom Rubies (veieu).
G
Gaià, Josep.
Notari de Talarn, carlí refugiat a Andorra entre 1838 i 1840. Sembla ser que
arribà a Andorra amb un ramat de corders i cabrits que vengué a Serafí Riba
d’Ordino (1838); acusat pels francesos de formar part d’un complot tramat a
Andorra pels soldats carlins refugiats (1839), s’instal·là a Ordino (1840).
Gallart.
Diverses branques d’una família de Blanquers naturals i veïns de Tremp. Domingo
Gallart, blanquer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de
1772, casat amb Isabel Naudó, tingué dos fills, Maria Gallart Naudó,
casada l’aany 1773 amb Anton Seix i Solans; i Manuel Gallart, blanquer
de Tremp casat amb Bonaventura Roca, neboda del Dr. Silvestre Armengol, rector
de Rivert (documentats l’any 1804). Un altre membre d’aquesta branca sembla ser
Domingo Gallart Saurina, blanquer natural i veí de Tremp, fill de (?)
Gallart Naudó i d’Isabel Bertran (natural d’Isona). Documentat a Tremp el
1830. // Fèlix Gallart “major”, blanquer natural i veí de Tremp, membre
del Consell General de 1772; casat amb Maria i mort abans de l’any 1818; el
succeí el seu fill Domingo Gallart també blanquer natural i veí de Tremp
(documentat el 1818). // Llorens Gallart, blanquer veí de Tremp, pare de
Llorens Gallart Sagristà, també blanquer, casat amb Maria Cirera (morta
aquesta abans de l’any 1809).
Gallart.
Família d’espardenyers de Tremp. Anton Gallart, espardenyer veí de Tremp,
casat amb Teresa Mir i Segur. // Francisco Gallart, espardenyer de Tremp
que l’any 1820 estava casat amb Teresa Berga. // Josep Gallart Mauri,
espardenyer natural i veí de Tremp, fill de Josep Gallart (mort ja l’any 1830,
el pare.
Gallart, Francisco
(“Galamó”) Pagès veí de Tremp, membre del Consell
General de la vila de l’any 1772.
Gallart, Joan.
Doctor (?) veí de Tremp, membre del Consell General de 1772.
Gallart, Josep.
Natural i veí de Tremp, botiguer de tèxtil, fou membre del Consell General de
1772.
Gallart, Josep.
Capità de l’exèrcit, natural i veí de Tremp, casat amb Maria Gallart i Farrús,
aproximadament l’any 1824 es retirà instal·lant-se definitivament a la vila.
Gallart i Miret,
Domingo. Pagès natural i veí de Tremp, fill del
també pagès Fèlix Gallart i de Caterina Miret. Casat amb Rosa Bellós morí sense descendència l’any 1808. Els seus
béns van passar a la seva germana Antònia Gallart, muller del pagès i
veterinari Joan Garriga (mort abans de 1806), i al seu fill Joan Garriga Gallart,
fill únic i hereu, natural de Tremp però veí de Barcelona, on exercí l’ofici de
ferrer.
Gallifa, Pau.
Veí de Tremp, mort abans de 1802, estava casat amb Joaquina Velloch, que l’any
1802 es va casar en segones núpcies amb Isidro España.
Gambres, Juan.
Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila la Pobla de
Segur.
Garriga, Josep.
Calderer veí de Tremp, participà al Consell General de 1772. Tingué dues
filles, Maria, casada amb el pagès Jaume Jordí, i Teresa, casada amb el també
calderer Juan Astor (veieu). Documentats l’any 1788.
Gassol i de Serra,
Idelfonso de. Prevere i prior del priorat de Susterris de
l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, resident a Conques (documentat el 1728).
Gervàs.
Cognom familiar d’una notable família de Tremp. La nissaga va acabar amb el
marit (? de Gervàs) de Raymunda de Riquer, que tingué tres fills:
Domingo de Gervàs i de Riquer, natural de Tremp, agregat de Capità, mort
a Lleida sense descendència; Teodora de Gervàs i de Riquer natural i
morta a Tremp sense descendència; i Rosa de Gervàs i de Riquer, nascuda
a Tremp, casada amb Juan Antonio de Calsada, capità de caballeria mort abans de
l’any 1756, i morta a València sense descendència. L’herència passà a la branca
femenina, als hereus de la tia de Domingo de Gervàs, recaient la successió en
Domingo de Castells i de Gervàs (veieu Castells).
Gracia.
Línia familiar que heretà la baronia de Claret a finals del segle XVIII i que
mai va viure a la comarca. Francisco de Gracia, baró de Claret el 1791.
Graell, Juan.
Espardenyer veí de Tremp mort aproximadament l’any 1786, pare de dos fills,
Isabel Graell, casat amb Bonaventura Alonso, també espardenyer; i Pere Graell,
nomenat hereu, barreter de la vila de Benavarri.
Graells, Pau.
Serraller de la vila de Tremp casat amb Bonaventura Nadal Navarra. Documentats
l’any 1789.
Gomis, Francisco.
Blanquer natural de Manresa i veí de Tremp, fill de Joan i Maria, s’instal·là a
Tremp, on exercí la seva professió. Casat amb Bonaventura va tenir dues filles,
Maria, hereva, i Agnes, ambdós menors quan morí el pare, l’any 1742.
Gossé, Francisco.
Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Salàs de
Pallars.
Gualtero i Fieschi,
Anton de. Veí de Tremp, membre del Consell General de
1772, es va casar amb Isabel de Mestres i tingué un fill que el succeí: Bonaventura
Gualtero de Mestre i Fieschi, hereu també de la casa de Gualteri de Gènova,
donzell veí de Tremp, en 1745 es va casar amb Magdalena de Monner i d’Amorós,
però morí sense descendència al voltant de 1778.
Guimó.
Família de menestrals de Tremp. Joan Guimó (doc. 1792), pare de Joan
Guimó i Malet (doc. 1792) // Jaume Guimó, espardenyer natural i veí
de Tremp, membre del Consell General de 1772.
Guimó, Francisco
(“Xiquito”). Pagès veí de Tremp, formà part del Consell
General de la vila l’any 1772.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada