O - R

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

O

Ochova. Família de cirurgians veïns de Tremp. Joan Baptista Ochova, cirurgià veí de Tremp es va casar amb Rosa Surruet Fernandes, també filla de cirurgià, amb qui tingué com a fill successor a Antonio Ochova Surruet: cirurgià veí de Tremp (documentat entre 1805 i 1829). Un altre fill de Joan Baptista fou  Pedro, sargent d’artilleria retirat a Barcelona.

 

Olsina, Josep. Veí de Sant Serni que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Oms, Martí. Pagès veí de Tremp casat amb Antònia Malet i pare del també pagès Domingo Oms, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

 

Orteu. Família de notables de la Conca de Dalt. El primer en destacar fou Jacinto d’Orteu i de Bertran, natural i veí de La Pobla de Segur, va obtenir el privilegi militar de Cavaller l’any 1737 per concessió reial. Propietari de l’hostal de les Moreres, a Peramea, fou un actiu prestamista, va formar un gran patrimoni per execució de deutes, fent-se amb la Quadra de Mascarell (1747) L’any 1743 va comprar la jurisdicció de Claverol. Va destacar també el seu germà Isidoro d’Orteu i de Bertran, prevere, ardiaca major i canonge de la Santa Església de Girona, i prior de Sant Miquel del Fai (documentat el 1761). En Jacinto tres fills, Francisco Antonio de Orteu i de Copons que passà a residir a Barcelona on gaudí de la dignitat de prevere canonge; sembla ser que Isidro d'Orteu i de Copons; i Agustí d’Orteu i de Copons, senyor de les quadres de Mascarell i d’Orteu, casat en primeres núpcies –sembla ser– amb Marina Ibáñez de Borrell, i en segones amb Clara d’Orteu i d’Altemir. D’aquest segon matrimoni va néixer Jacinto d’Orteu i d’Altemir, veí i natural de la Pobla de Segur: el 1814 es van signar capítols matrimonials entre Jacinto d’Orteu i d’Altemir amb Maria Francisca Aymerich i Veijan, filla de Miguel Aymerich i d’Ana Veijan i Escudero, veïns de Fraga. Del matrimoni nasqué Mariano d’Orteu i d’Aymerich que l’any 1826 era estudiant a la Pobla de Segur; Carlí destacat, es va refugiar a Andorra, documentant-se entre 1836 i 1837. Va anar amb Francesca d’Orteu. A la seva arribada els francesos van queixar-se i van demanar sancions contra tots aquells que havien acollit a les diferents famílies de carlins. Marià Orteu, amb diferents homes van passar, amb les armes, cap a França, retornant al poc temps. Amb Fidel Periú i els dirigents carlins, organitzà la trama de comunicacions carlines des de 1836 fins a 1840.

P

Palau. Cognom de la nissaga de barcelonins procedents de Conques, per successió (via matrimonial) de la família Magarola. Josepa de Palau i de Magarola: veïna de Conques, es va casa amb Alejandro de Palau i d’Aguilar, unint-se els casals de Conques i d’Aguilar i comptant, doncs, amb la carlania i terçò de Talarn, la carlania de Castells i una altra a La Guàrdia (aquestes dos últimes venudes a principis del segle XVIII), els delmes de Taús, els delmes i drets del Mas d’Ausàs i Sant Julià de Lòria; la jurisdicció de Senyús, delmes i rendes a la Vall de Cabó, la carlania de Sant Llorenç de Morunys  i la baronia de Sant Victori de Fígols, a la Cerdanya, venuda l’any 1739.. Tingueren una filla, Maria Antònia de Palau i de Magarola nascuda a Conques, i un fill, que els succeí, anomenat Francisco de Palau i de Magarola, nascut a Conques i traslladat, com els pares, a Barcelona. Mort el pare i amb greus problemes de deutes, Francisco i sa mare Josepa van arribar a obligar les seves rendes en favor d’Antonio Gasset, Ciutadà honrat de Barcelona domiciliat a la Seu d’Urgell, van acabar desplaçant-se a viure a Barcelona. Es va casar amb Ana d’Aloy, amb qui tingué dos fills: Francisco de Palau i Aloy, mort a Barcelona l’any 1784 sense fills, i Josepa de Palau i d’Aloy casada també a Barcelona amb Miguel de Ramon i de Graell, Regidor Perpetu de Barcelona. Durant la minoria d’edat dels germans de Palau i d’Aloi en va ser tutor Anton de Magarola i de Clariana (al voltant de 1766).

Palau i Aloy, Alexandre i Maria Josepa. Germans nascuts a Conques i residents a Barcelona, van rebre en herència i pro-indivís la castlania (carlania) de Talarn.

Pallarès. Família noble naturals i veïns de Talarn. Pere Pallarès veí de Talarn, pare de Martí. Martí Pallarès: natural i veí de Talarn, fill de Pere i pare de Montserrat, casat amb Aldonsa. Montserrat Pallarès (1571-1656) casat amb Joana Maciana Pal i Mora, fill de Martí i pare de 15 fills: Isabel Joana Pallarès nascuda el 1616 i casada el 1634 amb Josep Balaguer, essent pares de Roc Balaguer; i en segones núpcies amb Francisco Piques l’any 1641; Nicolas Pallarès (1619-1645); Joan Pau Pallarès (1621-1634); Maria Pallarès nascuda el 1625 i que es va casar l’any 1657 amb Francisco de Santcerni; Dionísia Pallarès (1627-1661) que restà soltera; Joan Martí Pallarès  (1629-1633); Melcior Pallarès (1631), Josep Francisco Pallarès (1633-); Teresa Pallarès (1634-); Bonaventura Pallarès (1636-) casada amb Francisco de Fondevila; Montserrat Pallarès (1638-1706); Diego Francisco Pallarès (1639-); Josep Martí (1639-), Francisca Dorotea (1640-), i l’hereu  Isidoro Pallarès (1623-1690) natural i veí de Talarn, doctor en lleis, es va casar en primeres núpcies amb Francisca Jordana, de qui tingué un fill  Francisco Jaume Joan que morí als dos anys (1663-1665). Es casà de nou en segones núpcies amb Oròsia Fité amb qui tingué sis fills: Maria Maciana (1668-1674), Martí, Josep, Melcior, Francisca Joana (1674-1676), Marc Anton i Alonso. Martí de Pallarès (1669-1706) fill d’Isidoro i Oròsia, es va casar el 1700 amb Francisca de Subirà amb qui tingué dos fills, Ignàcia (1705-1717) i Martí (1707-1715). Josep de Pallarès (successor d’Isidoro; veieu a continuació). Melcior de Pallarès (1673-1751) doctor en lleis, assessor del sotsveguer i del Baró d’Eroles, casat amb Maria de Castellarnau, i finalment prevere. Va iniciar una branca familiar femenina ja que tingué tres fills: Isidoro, mort l’any 1725, Maria, casat amb “Termes” que tingué un fill: Melcior Termes i Pallarès; i Josefa Pallarès, casada l’any 1745 amb Josep Pons, mare de Melcior Pons. Marc Anton de Pallarès: (1676-1761) Doctor en lleis, prevere i vicari perpetu de Talarn; el 1722 rector de la parròquia de Sant Gervasi en Barcelona. Alonso de Pallarès: (1679-1773) doctor en lleis, casat amb Francisca Font, resident a Barcelona, propietari de cases i botigues a la ciutat comtal. // Josep de Pallarès i Fita: (1671-1741) Doctor en lleis es va casar en tres ocasions: l’any 1702 amb Rosa de Vedrenya, de la que tingué un fill (Francisco); el 1708 amb Antònia Figuerola; i aproximadament el 1714 amb Francisca Canal, amb la que tingué 9 fills: Josep Anton (1715-), Maria Manuela (nat. El 1716, casada el 1750 amb Anton Lladós de la Bastida), Josep Andreu (successor de Josep; veieu a continuació), Maria Oròsia (1720-1787, casada en dues ocasions, amb Anton Capdevila escrivent de Talarn l’any 1742, i amb Miquel Ferrer, tinent del regiment de Parma), Francisca (nascuda el 1722, també casada en dues ocasions el 1752 amb Anton Passi i Baró, metge de cambra del Rei i en segones amb Juan Antonio Grau i Vidal , metge dels Reials exèrcits), Ignasi de Pallarés (nat el 1724) que arribà a ser notari causídic de Barcelona; Maria Teresa (casada amb Anton de Portolà el 1757), Felip Domingo (nat el 1730), i Antònia, casada en dos ocasions, amb Lluis de Tobar (o Thobar), i amb Joan de Ferrer i de Senjoan (1788), cavaller de Tremp regidor de Talarn. // Josep Andreu de Pallarès i Canal: (1718-1752) tercer fill de Josep de Pallarès i de Francisca Canal, es casà amb Àgueda Macià, amb la que tingué quatre fills: Raimunda (nat. 1744, casada amb Anton Piquer, doctor en lleis i regidor de Talarn); Jacinto (successor de Josep Andreu, veieu a continuació), Josep Sebastià (1748-1759) i Francisco Pere Sebastià (1753-1754). // Jacinto de Pallarès i Macià: (1745-1829) fill de Josep Andreu i Àgueda, els va succeir en la casa. Es casà amb Teresa de Pons i tingué dos fills, Jacinto (que el succeí, veieu a continuació), i Calixto, que arribà a Coronel d’infanteria del regiment de Màlaga. // Jacinto de Pallarès i de Pons: (+1833) fill de Jacinto i de Teresa, els va succeir a la casa. Va ser col·lector de rendes de la Vall d’Aran i administrador de rendes estancades a Tremp i partit de Talarn des de 1820 fins l’any 1824. Es va traslladar a viure a Lleida on fou nomenat Regidor Degà de Lleida l’any 1832. Casat amb Raimunda d’Agarravere i de Mallada, tingué set fills: Calixto de Pallarès i de Agarrevere (1802-1836), comandant de l’Estat Major de Navarra, mort afusellat per participar en la primera carlinada de Lleida; Anselmo (veieu tot seguit), Maria Ventura (1804-1884) casada amb Domènec de Dalmases; Maria Teresa (religiosa, +1878), Maria del Carme (religiosa, +1866), Geltrudis (+1867) casada amb l’advocat Joan Gigó; i Maria Concepció (+1910 a Lleida). Anselmo de Pallarès (1814-1846) Hisendat i prevere veí i resident a Lleida, va morir a Roma.

Pallarès, Josep de. Cavaller hisendat veí de Talarn (aprox. 1728).

Pallarès i Gachapay, Antonia de. (documentada el 1718). Resident a Barcelona, els seus béns van ser embargats amb la guerra, però el 1718 se li retornen. Vídua va tornar-se a casar i va traslladar-se a viure a Alella.

Palou, Joan Baptista (1674-?) Pagès d’Isona, baró d’Esplugafreda des de l’any 1704 per compra de la senyoria, casat amb Maria Teresa Pons, va tenir dos filles: Antònia Palou i Pons (1700-1761), casada en primeres amb el doctor Anton Puig i de segones amb Jaume Viladas; i Caietana Palou i Pons, nascuda l’any 1709.

Pedra, Josep. Natural de Tremp i resident a Barcelona, fou delineant comissionat a l’establiment de la reial ordenança de boscs als Pirineus (1792); el 1808 apareix com a religiós profés de Sant Basili. El seu nebot  Josep Pedra, cirurgià natural de Gràcia es traslladà a viure a Tremp.

Pellicer. Cognom de diverses branques de la família d’artesans de la vila de Tremp. Tomàs Pellicer veí de Tremp casat amb Paula i pare de Tomàs Pellicer, prevere beneficiat de l’església parroquial de Tremp (documentats l’any 1744) // Benet Pellicer, sastre veí de Tremp, casat amb Joana. Del matrimoni van néixer com a mínim dos fills, Fèlix Pellicer que s’instal·là a Barcelona, i Bonifaci Pellicer, també sastre natural i veí de Tremp, mort abans de 1771. Aquest darrer, successor del seu pare Benet, es va casar amb Isabel Anna Balart, morint sense successió.

Perves. Nissaga de barons, senyors de la cavalleria de dita població. Arnau Guillem de Perves (doc. aprox. 1494), senyor de la cavalleria de Perves, resident a Salàs de Pallars. El seu besnét fou Gaspar de Perves olim de Vilanova (doc. aprox. 1580). El cognom de Perves es perd amb Catalina d’Areny i Perves, per matrimoni Pons.

Pes, Antonio. Pagès de Tremp, participà al Consell General de la vila de l’any 1772.

Pié, Francisco. Negociant casat amb Magdalena Llor, mort abans de l’any 1788. Francisco Pié: Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila d’Isona.

Pintó, Francisco. Veí de Tremp, courer (documentat el 1792). Germà de Bonaventura, casada amb Bautista Blanc, sabater de Saint Girons (França).

Pinto del Valle, Antonio de. Veí d’Olot, fou administrador de rendes estancades a Tremp i partit de Talarn nomenat al càrrec l’any 1824, en substitució de Jacinto de Pallarès, fins l’any 1829. Va provar de combatre el fort contraban que imperava al país, i es va trobar amb l’oposició de tots els pobles, que van deixar de pagar els diferents tributs, inclòs el cadastre. L’any 1825 va perillar el seu càrrec essent acusat de morositat pels seus superiors. L’any 1828 s’estableix a la comarca la facció armada del canonge de Barbastre N. Ferrer i es produeixen diversos intents d’assalt i robatori de les rendes estancades, fet que provoca que l’administrador hagi de refugiar-se a Lleida. Casat i amb un fill que vivien a Olot, durant una visita del Visitador General de Rendes va fugir cap a la frontera amb una veïna casada del poble, i amb les recaptacions de l’any i endarreriments, pujant el seu deute a més de 250.000 reals. Va ser detingut abans d’arribar a França i empresonat a Benasc.

Plana, Josep. Pagès natural i veí del mas de Castellnou (Sant Salvador de Toló), era baró de Montadó. En coneixem dos fills; Josep Plana que continuà la casa com a successor; i Antònia Plana que es casà amb Juan de Monner i d’Amorós i inicià la branca Monner de Conques (veieu)

Planella, Jaume. Sabater de la vila de Tremp casat amb Rosa Torruguet.

Planella, Jaume. Teixidor de la vila de Tremp pare de Josepa (documentat el 1788).

Poncia Catvla. Personatge de la Isona romana, tia paterna i sogra de Porcia Catula, filla de Marc. S’han trobat inscripcions funeràries amb el seu nom a Covet.

Pons, Antoni. Pagès veí de Tremp, participà al Consell General de 1772.

Pons, Josep. Pagès veí de Tremp, participà al Consell General de 1772.

Pontí, Pedro. Detingut  l’any 1825 amb mercaderia de contraban, en realitat portava 1 lliura i 9 onzes de sofre.

Porta, Josep. Teixidor de lli, veí de tremp mort abans de l’any 1817 deixant vídua a Maria Rius Gomà.

Portolà. Família originària de la Vall d’Aran que adquirí al segle XVII la senyoria de Castellnou de Montsec. Excepte alguns anys al segle XVIII, eren senyors absentistes, residint a Balaguer. Gaspar de Portolà i Pont (+1699): Fill de Bartomeu de Portolà i Francesca Pont, doctor en Lleis, fou nomenat cavaller l’any 1665, i li confereixen títol de noblesa el 1682, comprant la baronia de Castellnou de Montsec (amb Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Estorm), vicaria de Gotlar, carlania de Claramunt i Montlleó d’Àger, i senyor dels termes de Pradell i de la tercera part de Margalef.  Mort el 1699 fou enterrat a Castellnou de Montsec. Tingué un fill, Ignasi de Portolà (+1688) casat amb una membre de la família aranesa que arribarien a ser barons d’Abella. El succeí, doncs Francesc de Portolà i Subirà (1677-1743) casat el 1698 amb Maria Bardaxí i Lussan (+1707) i en segones núpcies amb Teresa de Rovira i Sanispleda (1710). Notable cavaller va ser empresonat a Lleida el 1713 per ser partidari de la causa de l’Arxiduc Carles III d’Àustria i, un cop acabada la guerra, es va traslladar a Castellnou de Montsec el 1716 on van néixer el tercer fill del matrimoni, en Gaspar de Portolà i Rovira (1718), i el quart fill, Francesc de Portolà i Rovira (1719). L’any 1720 tota la família es va desplaçar a Balaguer. Gaspar de Portolà i Rovira (1718-1786) fou el més famós membre de la familia; cabaler, va seguir la carrera militar que el portà, del 1769 al 1770 al descobriment de Califòrnia d’on va ser governador, assentant una colònia a Monterrey. Tinent Coronel, va tornar a Catalunya el 1776, tornant a embarcar cap a Puebla de los Ángeles com a coronel i governador, aquell mateix any. L’any 1786 tornà a Catalunya essent nomenat tinent del Rei a la ciutat de Lleida, morint el mateix any. // Anton de Portolà casat el 1757 amb Maria Teresa de Pallarès; capità del regiment de Castella. El seu fill fou Josep de Portolà i Pallarès, sotstinent del regiment de Guadalajara.

Prats. Cognom d’una família d’artesans de Tremp, amb diverses branques. Geroni Prats [Baptista?] natural i veí de Tremp, mort al voltant de l’any 1800, [casat amb Maria Prats i Prats?], van ser pares de Francisca i de Baptista. Francisca Prats es va casar amb Manuel Juvero, Depenent del Resguard a Barcelona, i s’instal·là a la capital comtal.  Baptista Prats, natural i veí de Tremp continuà el negoci familiar d’espardenyer i pagès, fou membre del Consell General de la vila l’any 1772, i morí l’any 1797. Casat amb Àgueda, tingué com a mínim tres fills: Geroni Prats, Francisco Prats (pagès, casat abans de 1797), i Baptista Prats, fideuer que l’any 1822 va fer testament; casat abans de 1797 amb Bonaventura Borrell, va ser pare de Baptista Prats, espardenyer que l’any 1823 va pagar la legítima al seu germà Francisco Prats. // Bonaventura Prats casat amb Manuela Prats Tallada, vídua de l’espardenyer Josep Ramos (documentats l’any 1822). // Joaquín Prats Naudó casat amb Francisca Ramos, filla de l’espardenyer Josep Ramos i de Manuela Tallada (en segones núpcies Prats), van ser pares de Bonaventura Prats. (documentats tots l’any 1822).

Prior. Cognom de família notable de la vila de Talarn. Pau Prior i Ferrer natural i veí de Talarn, va rebre el privilegi de noblesa l’any 1643. El Succeí el seu fill Josep Prior i Ferrer, natural i veí de Talarn, casat amb Elena de Borrell. Aquest tingué dos fills: Josefa de Prior casada amb Anton de Sabater; i Domingo de Prior, que succeí al seu pare i que es va casar amb Maria Rosa Llussà. Del matrimoni van néixer quatre fills: Josep de Prior i de Ferrer, natural i veí de Talarn, que fou procurador dels interessos al Pallars de Cayetano Fèlix de Molines i de Prior (de Barcelona); Emmanuela de Prior, Maria i Maria Rosa de Prior i de Ferrer. Fill de Maria Rosa (vídua ja el 1731) trobem a Josep de Prior, senyor de la Baronia de Monmagastre, regidor perpetu de Talarn i el seu partit, gran negociant de bestiar menut entre 1722 i 1750.

Prior. Cognom d’una família d’artesans de Tremp. Joan Prior, estanyer veí de Tremp casat amb Magdalena, morts abans de l’any 1748. Tingueren una filla, Magdalena Prior, casada amb el peraire Joan Santmiquel (veieu) que, vídua, testà en favor de Domingo Santmiquel l’any 1748.

Puigredó, Joan. Adroguer natural i veí de Tremp, casat amb Josefa Pla, tingué una filla, Rosa Puigredó que es va casar en segones núpcies amb l’argenter de Lleida Joan Badia, firmant-se els capítols matrimonials l’any 1775.

 

Pujola, Joan. Sedaire veí de Tremp, fill de Joan Pujola i de Coloma Baiasca, casat amb Rosa. Va morir sense descendència l’any 1829.

Puntí, Pere. Negociant veí de Tremp del primer terç del segle XIX, hereu del pagès Gaspar Puntí, i casat amb Mariagna.

Q

 

Queralt. Barons d’Eroles (veieu “Eroles”)

 

Queralt, Alemany de. Donzell de Tremp del segle XVI, germà de Tomás de Queralt, casat amb la baronesa d’Eroles Marianna d’Eroles i Queralt.

 

Quintana, Josep. Pagès veí de Tremp, participà al Consell General de la vila de l’any 1772.

R

Racalles, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 formà part del Consell General de la vila. El seu fill i successor Armengol Racalles es casà amb Rosa Malla.

 

Racalles, Fèlix. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 formà part del Consell General de la vila.

 

Ramon de Covet, (Raimundi de Cohovet). Un dels primers priors de Covet, i el primer documentat ja a l’any 1179.

Ramonich, Joan Baptista. Cirurgià veí de Salàs de Pallars, l’any 1779 es va casar amb Antònia Basques Baudina, filla del també cirurgià Joan Basques de Tremp.

Ramos, Miquel. Veí de Tremp, l’any 1809 era subtinent del Primer Terç de Miquelets del corregiment de Talarn.

Reig, Dídac. Veí de Tremp, previsioner de grans o “guarda del magatzem de grans” de Tremp, casat amb Maria Xaviera Reig de Bancorben i Unzagra. Morí abans de 1746.

Rius, Francisco. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila d’Aramunt.

Rius, Joan. Natural de Figuerola d’Orcau i veí de Tremp, teixidor, fill del pagès Bernardino Rius i de Teodora, es va casar amb Francisca Maria Guamis. Va participar al Consell General de 1772 morint el mateix any. Va deixar tres filles, l’hereva Antònia Rius, Teodora i Maria, casant-se aquesta darrera amb Josep Portes o Porta, teixidor de lli de Tremp.

Rivera, Josep. Veí de Conques que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Roca i de Cortit, Jaume. Pagès de Guàrdia de Tremp, va adquirir en enfitèusi l’any 1779 juntament amb Pere Bosc i Miralles d’Algerri, i de mans del Reial Monestir de Poblet, el terme de Canelles, sufragani de Tragó. Juntament amb Nicolau Esteva i Vergés, també veí de Guàrdia, es va fer amb la senyoria jurisdiccional de la Torre d’Amargós. Casà la seva filla amb Nicolau Esteve i Vergés, fent hereu de tots els drets i béns al seu net Francisco Pau Esteve i Roca (veieu)

 

Rocabruna. Notabilíssima família de Barcelona amb origen a la comarca on al llarg del segle XVIII van mantenir diferents rendes i possessions. Destaquen Anton de Rocabruna i de Copons pare de Carlos de Rocabruna i de Pons, natural i veí de Barcelona, vivint a mitjans del segle XVIII; Anton de Rocabruna i Delors datat al voltant de 1766, Carlos de Rocabruna documentat també a Barcelona al voltant de 1803; i ja en ple segle XIX José de Rocabruna Ardena-Sabastida i Castells, coronel que en retirar-se es va instal·lar a Girona l’any 1843; o Maria Josefa de Roy i Rocabruna, de Barcelona, documentada l’any 1881.

Rodrigues, Onorat. Sastre veí de Vilamitjana casat amb Maria Guillem, pare de Vicens, pagès de Tremp l’any 1770 que, al seu torn, es casà amb Teresa Tenat. Un dels nets d’Onorat fou veí de Tremp: Manuel Rodrigues Thenat.

Roger de Llúria. Cognom d’una família notable provenint d’Esterri d’Àneu i instal·lats a Figuerola d’Orcau per matrimoni amb la família de Lleres (veieu). Fernando Roger de Llúria casat amb Maria Teresa de Llenes i de Pujol, filla de Maria de Llenes i Pujol i Anton de Llenes; residents a Figuerola d’Orcau (en 1778). Tingué un fill Antonio de Roger de Llúria i de Llenes; la mare Maria Teresa Roger de Llúria i de Llenes, filla de Maria de Llenes i Pujol i d’Anton de Llenes, natural i resident a Figuerola d’Orcau, es va casar amb Fernando Roger de Llúria. L’Any 1778 va rebre en herència els béns del reverend Anton de Llenes i de Cancér, prevere i rector de Figuerola d’Orcau, i l’any següent, el 1779, de Miquel de Llenes i de Juan Francisco de Llenes. L’any 1809 va rebre l’herència unviersal del Roc Rafel de Pujalt, amb béns a Anglesola, Tornabous, Belianes, Sant Martí de Maldà, Maldà i Agramunt. L’any 1809 ella i el seu marit es van traslladar a viure a Anglesola.

Roger de Llúria. A finals del segle XIX escriu articles en el setmanari carlí de Lleida “El Loredan”, d’on era col·laborador habitual.

Rogés, Joan. Cuber veí de Tremp, participà al Consell General de 1772.

Rubies. Família d’hisendats de Conques, hereus de la família Fontelles (veieu). El cognom s’inicia amb el matrimoni, en segones núpcies, de Cecília Fontelles i Gassol l’any 1690 amb Lluís Rubies, ciutadà honrat de Barcelona veí de Balaguer, amb qui va tenir dos fills: Rosa Rubies casada amb Amadeo de Borrell i de Balaguer, i l’hereu Francisco Rubies i Fontelles, Ciutadà Honrat de Barcelona nascut a Conques i que es va casar amb Josepa Jordana, amb qui signà els capítols matrimonials l’any 1714.// Ignasi de Rubies natural i veí de Conques (documentat el 1741),  oncle de Feliciano de Rúbies, de Tàrrega. // Francisco de Rubies documentat a Conques l’any 1816 // Josep de Rubies i de Monner: Hisendat i veí de Balaguer, l’any 1842 va vendre tot el patrimoni que posseïa a Conques.

 Rubiol, Antonio. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Palau.