M - N

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

M

Macià .... Veí i resident a Torallola, Ciutadà Honrat de Barcelona (aprox. 1808). El 1814 vivia a Salàs i fou nomenat Vocal en la junta de Corregiment, per dita vila  juntament amb Francisco Gossé

Macià, Francisco. Mestre de cases veí de Tremp, casat amb Isabel Nadal, fou membre del Consell General de 1772 (documentat també el 1787). Era fill del pagès Ignasi Massià i net, doncs, de Cebrià Massià i de Catarina Mauri; i de Maria Marsal (morta ella abans de 1769). El seu germà primogènit, Josep Massià va marxar de Tremp sense consentiment patern, i va ser desheretat. Tenia també una germana, Catarina. Morta la mare, de Francisco, el pare es tornà a casar, ara amb Antònia Farrer, amb qui tingué tres fills, Antònia, Josep i Bonaventura. En desheretar al primogènit, el pare de Francisco va nomenar hereu al germanastre, Josep Massià i Farrer.

Macià i d’Areny. Cognom dels successors de la família d’Areny de Vilamitjana. Rosa Macià d’Areny i Massana: Casada amb Bonaventura de Macià, és la primera membre de la nissaga que pren el cognom de Macià pel seu matrimoni. Va tenir dos fills: Juan Macià d’Areny, que els va succeir, pare de Sebastià Macià d’Areny; i Anton de Macià i d’Areny ciutadà honrat de Barcelona domiciliat a Vilamitjana i traslladat a Tremp, es va casar l’any 1761 (data dels capítols matrimonials) amb Anna Olmedo i Granados, filla dels residents a Tremp Anna Olmedo y Granados i Manuel Martín de Olmedo. Sebastià Macià d’Areny, natural de Tremp i veí de Madrid, fill de Juan Macià d’Areny, successor (1795) del fideicomís fundat per Rosa d’Areny i Massana a Vilamitjana. Residia l’any 1823 a la Pobla de Segur.

Magarola i de Figuerola, Maria Josefa de: veina de Barcelona, Marquesa de Cordelles, que cap a l’any 1809 van ser segrestats els seus béns per estar instal·lada dins la capital catalana, a mans de les tropes franceses.

Malla, Bonaventura. Espardenyer veí de Tremp, fill de Maria i germà de Rosa (casada, aquesta, amb el pagès Armengol Racalles), documentat l’any 1786.

Marcet, Domingo. Membre de la Junta de Talarn que apareix com a refugiat a Andorra l’any 1840.

Marco Aemilio Fraterno. Personatge de la Isona romana, fill de Lvcio Galèria, prefecte dels artesans i tribut dels militars. S’han trobat inscripcions funeràries amb el seu nom a Covet.

Martí, Jaume. Pagès veí de Tremp, va formar part del Consell General de l’any 1772.

Martín Olmedo, Manuel. Administrador de rendes del tabac i pólvora a la vila de Tremp entre 1746 i 1749.

 

Mauri, Francisco. Espardenyer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de l’any 1772.

Mauri, Josep. Sabater veí de Tremp, membre del Consell General de l’any 1772.

Meages, Juan de. Militar amb graduació de Tinent Coronel, va ser el segon corregidor de Talarn. El va succeir en el càrrec Pablo d'Espret.

Mercader, Miquel. Veí de Tremp, l’any 1825 era estanquer i conductor de gèneres estancats de l’administració de rendes del partit.

“Mestre d’Orcau”. Pintor medieval del cercle del Mestre de Pedret, que va confeccionar les pintures romàniques dels absis de l’església de la Mare de Déu de la Pietat d’Orcau.

Mestre, Francisco. Veí de Suterranya que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població i el dret de venda de paper segellat.

Mestre, Josep. Mestre de cases natural i veí de Tremp, fill dels pagesos Josep Mestre i Isabel Anna; es va casar amb Tomasa Borrell, filla del sabater Joan Borrell i d’Arcàngela. Josep feu testament l’any 1824 deixant 5 fills: Camilo, l’hereu, Mariano, Francisco, Josefa Ochova i Maria Agna.

Mestre, Jaume. Espardenyer veí de Tremp, va participar l’any 1772 en el Consell General de la vila.

Mir. Família de comerciants i professionals liberals de Tremp. Antonio Mir, botiguer de tèxtil veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772, mort abans de 1785. Tingué dos fills, Bonaventura Mir, casat el 1778 amb Francisca Coll, i ?? Mir, que, al seu torn,  tingué tres fill Anton Mir Segur, que l’any 1785 encara era estudiant en lleis, llicenciant-se i exercint d’advocat a Tremp, mort abans de 1819; Teresa Mir Segur, casada amb l’espardenyer Anton Gallart, i Joaquín Mir Segur.   Anton Mir es va casar amb Eulària i tingué com a mínim dos fills, Bonifaci Mir, que el succeí, i Tomàs Mir. Bonifaci Mir, veí de Tremp, hisendat i advocat ( documentat l’any 1841).

Mir, José Antonio. Veí de Tremp, advocat. L’any 1871 va llogar els entresols de la seva casa a la plaça de l’església per tal d’establir allí les oficines i magatzems de l’administració subalterna d’efectes estancats del partit judicial.

Miret, Agustí. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Guàrdia de Noguera.

Monner. Cognom d’una família de donzells d’Isona, senyors de Llarvent i de Vall-llebrera per línia dels Amorós d’Isona (veieu Amorós). Magdalena de Monner i d’Amorós va rebre el nom de Monner pel seu matrimoni amb Francisco de Monner. Natural i veïna d’Isona, va néixer l’any 1675, senyora de Llarvent i de Vall-llebrera com a filla d’Emerenciana Amorós, i donzella com a filla de Josep d’Amorós. // Francisco de Monner i de Miret (1675-abans de 1731) Natural i veí d’Isona, es va casar en primeres núpcies amb Magdalena de Monner i d’Amorós, amb qui tingué sis fills: Francisco, que el succeí (veieu més avall); Josep de Monner i d’Amorós (Isona 1698 – Olot 1760) que va ser tutor legal dels nebots Carlos i Antonio sota la vigilància de la madrastra Joana de Meca, es va traslladar a Olot a mitjans de segle; Manuela de Monner i d’Amorós (Isona 1699-?), Magdalena de Monner i d’Amorós casada amb Bonaventura de Gualtero i de Mestres; Antònia de Monner i d’Amorós, natural i veïna d’Isona que l’any 1766 encara restava soltera; i Juan de Monner i d’Amorós que fundà la branca familiar dels Monner de Conques (veieu). Francisco de Monner i de Miret encara es va casar en segones núpcies amb Joana de Meca, amb qui tingué com a mínim un fill: Francisco de Monner i de Meca. // A Francisco de Monner i de Miret i a Magdalena de Monner i d’Amorós els succeí el seu fill Francisco de Moner i d’Amorós (1675-aprox. 1731) casat amb Teresa de Pon, que també morí abans de l’any 1731. L’àvia política Joana de Meca, va regir tota la família, en la que, en pocs anys, van morir el marit, el fillastre i els fills d’aquest, mantenint la tutela de fet dels fills de Francisco i de Teresa: Antonio de Monner i de Pons, nascut a Isona i traslladada la residència a Barcelona; i l’hereu i successor de la casa Carlos de Monner i de Pons, nascut a Isona el 1722, natural i veí d’Isona, senyor jurisdiccional de Vall·llebrera i de Llarvent, patró de la capella fundada pel reverend Pere Amorós a Isona; va mantenir la pràctica prestamista dels seus avantpassats. Casat amb Teresa Puget i Amorós, de Rialb, tingué cinc fills, essent succeit per Carlos Ramon de Monner i de Puget últim successor de la branca noble dels Monner que nasqué a Isona i que residí a la comarca, ja que per matrimoni es traslladà a viure a Fonz (Osca). Del seu matrimoni va néixer el seu successor als títols i patrimonis Joaquín Alberto de Monner, natural i veí de Fonz (Osca), probablement mort el 1856; casat amb Maria del Cármen de Siscart Fernández de Calderón, pares de Francisco Maria de Monner i de Siscart (1831-?) advocat instal·lat a la Seu d’Urgell on residia amb la seva esposa Antonia Joaquina de Monner i Duc de Lurville; i pares del successor Joaquín Manuel de Moner de Siscart (Fonz, Osca), que tornà a interessar-se pels béns de la comarca, comprant i venent diferents terres a Isona, i fent-se l’any 1863 amb la propietat de l’heretat de Faidella, mas de més de 150 jornals de llaurar situada al terme d’Abella de la Conca. Més a: http://farwestjussa.blogspot.com.es/2014/05/els-moner-o-monner-disona-i-conques-la.html

Monner. Cognom d’una família de donzells residents a Conques, i que va tenir el seu origen en el matrimoni de Juan de Monner i d’Amorós (1696-aprox. 1749), natural d’Isona i fill de Francisco de Monner i de Miret i de Magdalena de Monner i d’Amorós; amb Antònia Plana filla de Josep Plana del Mas de Castellnou, senyor de Montadó. Del matrimoni coneixem dos fills, Francisco de Monner i Plana, nascut a Isona, i l’hereu i successor Ignacio de Monner i  Plana, nascut al Mas de Castellnou (Sant Salvador de Toló) i mort a Conques. Aquest, al seu torn tingué com a mínim dos fills: Josep de Monner, resident a Conques va comprar a carta de gràcia els dos molins fariners de la vila, posseint-los com a mínim entre 1794 i 1799; i Antonio de Monner, també resident a conques i que es va casar, en segones núpcies, amb Francisca Bertran vídua de Queralt, amb qui tingué un fill: Francisco Antonio de Monner i Bertran, resident a Conques a mitjans del segle XIX. // De l’altra branca, Josep de Monner tingué com a mínim un fill: Antonio de Monner, nascut a Conques i resident a La Seu d’Urgell, on exercí d’advocat a mitjans del segle XIX.// Coneixem també un Ignacio de Monner nascut a Conques, on residia a mitjans del segle XIX, casat amb Carme de Duc.

Mora d’Areny. Marquesos de Llió. La branca Mora dels Areny va iniciar-se pel matrimoni de Josep de Mora, marquès de Llió resident a Barcelona, amb Violant de Mora i d’Areny, també veïna de Barcelona, pares d’Isabel de Mora d’Areny Vilanova i Perves, Marquesa de Llió; senyora de la cavalleria de Perves (veieu) i dels castells, llocs i termes de Sorre i Estaís. Es va casar amb Domingo Félix Mora Vilanova cedint-li el dret d’ús de les prerrogatives nobiliàries heretades. // Domingo Fèlix Mora Vilanova Perves Areny i Salelles: Marqués de Llió, regidor perpetu de Barcelona, Senyor de Cornet, batlle reial i perpetu de Llimiana i Sant Serni. Adquirí aquests títols per matrimoni amb la seva propietària Isabel de Mora Areny Vilanova i Perves. La seva germana Isabel (?) es va casar amb Ignasi Sullà i Serra, morint abans de 1819 deixant com a hereu a Josep Maria Serra i Sullà. // A Domingo Fèlix el va succeir el seu fill Félix d’Areny Vilanova i Perves, baró de Perves i batlle perpetu de Llimiana

Motes. Família de comerciants, notables i senyors del Pont de Claverol. Félix de Motes, nascut al Pont de Claverol, doctor en drets (?) va comprar l’any 1742 la senyoria jurisdiccional de Claverol. Casat amb Teresa de Motes, va morir aproximadament el 1749. El succeí Anton de Motes de Gonzales i Ciliezo, veí del Pont de Claverol, senyor jurisdiccional de tot el terme de Claverol (documentat entre 1749 i 1780). // José de Motes prevere de la Pobla de Segur, documentat l’any 1765. // Manuel de Motes prevere i plebà d’Avellanos. // A Anton de Motes probablement el succeí Domingo de Motes i de Massanes, senyor de Claverol i veí de La Pobla de Segur, casat amb Teresa de Motes i Solans, i mort abans de l’any 1803. Probablement el seu germà fou Joaquín de Motes, hisendat veí de Salàs de Pallars, que iniciaria una nova branca. Trobem també a un Joan Baptista Motes prevere de Salàs de Pallars al voltant de l’any 1812-1817. De la branca de Salàs encara trobarem a Joaquín Canals i de Motes, hisendat i veí de Salàs l’any 1862. // A Domingo de Motes sembla ser que el succeí Armengol de Motes Solans i de Massanes, senyor de Claverol, veí de Claverol, casat amb Margarita de Montellà (documentat entre 1819 i 1845). Cap del partit carlí, molt actiu a la guerra, essent cap d’una de les ban des carlines a Catalunya; l’any 1836 s’encarregà del subministrament de pólvora a través de les Valls d’Andorra amb la falsa personalitat de “Senyor Descalso”, negociant de Burgos. La seva germana Maria Ribera de Motes i de Solans, nascuda a la Pobla de Segur, es va casar amb Pedro de Ferrer i de Berenguer. Succeí a Armengol en els béns però no en els drets que van quedar abolits, el seu fill Domingo de Motes i de Montellà, nascut al Pont de Claverol, però que passà a residir a Barcelona (el trobem l’any 1853). El seu germà cabaler, emperò, José de Motes i de Montellà es va instal·lar a viure a la Pobla de Segur (documentat el 1861). Potser que tingués una altra germana, Margarita de Motes que documentem l’any 1845 a la Pobla de Segur.

N

Nadal. Família de sabaters de Tremp. Josep Nadal, sabater natural i veí de Tremp casat amb Leocàdia, també natural de Tremp; era germà de Domingo Nadal “major”, també sabater natural i veí de Tremp, que tingué un fill anomenat també Domingo Nadal “menor”, sabater natural i veí de Tremp. Aquest es va casar en dues ocasions, la segona l’any 1674 (data de la signatura dels capítols matrimonials) amb Isabel Prió, també natural de Tremp. D’aquest segon matrimoni nasqué Josep Nadal Prió, sabater natural de Tremp que es traslladà a viure i treballar a Barcelona. Mort Josep a la vila comtal l’any 1718, deixà tota la seva herència al seu germanastre Simó. Del primer matrimoni de Domingo Nadal va néixer el seu hereu i successor Simó Nadal, sabater natural i veí de Tremp, casat amb Agna, tingué com a mínim dos fills, Isabel Nadal que es va casar amb el mestre de cases Francisco Macià; i l’hereu Aleix Nadal. Aleix, natural i veí de Tremp, continuà el negoci familiar fent de sabater. Es va casar en dues ocasions, amb Maria, amb la que tingué tres fills, i l’any 1758 amb Rosa Balart (del poble del Meüll) amb qui tingué altres dos. Del primer matrimoni nasqueren Maria, l’hereu Domingo Nadal (veieu més avall) i Anton Nadal, que l’any 1774 exercia de soldat; i del segon matrimoni Josep Nadal Balart, casat amb Paula Bellera, i Rosa Nadal Balart. Succeí a Aleix el seu fill Domingo Nadal, també sabater natural i veí de Tremp, va participar com a membre al Consell General de 1772, i l’any 1774, encara fadrí, va fer testament en favor del seu germà Anton, soldat. Sembla ser que la successió a la casa va passar al germanastre Josep Nadal Balart.

Nadal, Antoni. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell general de  1772.

Nadal, Bonfici. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772. Tenia un germà, anomenat Joan, i tres nebots: Joan, Bonaventura i Coloma. El seu fill Bonifaci Nadal “menor”, també pagès de Tremp, també va participar a dit Consell General.

Nadal, Domingo Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.

Naudó. Família d’artesans de la vila de Tremp. //1.- Fèlix Naudó Gallart. Baster natural i veí de Tremp, casat amb Ventura Seix i pare de Fèlix Naudó Seix, pagès que encara solter va fer testament l’any 1810. Germà de Fèlix Naudó Gallart ho era Anton Naudó Gallart, també baster natural i veí de Tremp, membre del Consell General de 1772, encara viu l’any 1810. // 2.- Una altra línia familiar és la de Josep Naudó baster natural i veí de Tremp, va ser membre del Consell General de 1772. sembla que tingué dos fills, Josep i Arcàngela. Josep Naudó baster natural de Tremp, germà d’Arcàngela Rogés, va traslladar-se a viure i exercir el seu ofici a Sort (documentat l’any 1817). // 3.- Josep Naudó Vives, blanquer natural i veí de Tremp, va pagar la legítima l’any 1823 al pagès Josep Naudó, fill d’un altre Josep Naudó. (?)

Navalles, Josep. Espardenyer veí de Tremp, l’any 1772 va participar com a membre al Consell  General de la vila.

Navarra, Pere. Pagès veí de Tremp, fill del pagès Joan Navarra i de Maria Graell. Fou membre del Consell General de la vila de Tremp l’any 1772, i l’any següent signà capítols matrimonials amb Violant Soler.