H - L

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

H

 

Horteu. Veieu Orteu.

Hosta. Família de notables liberals del segle XVIII veïns de Tremp. Manuel Hosta, doctor en medicina, veí de Tremp, mort abans de l’any 1770, casat amb Teresa Hosta i Segur, van tenir com a mínim un fill que els succeí: Anton Hosta i Segur, doctor en drets, mort abans de l’any 1770, natural i veí de Tremp, i casat amb Maria Balust. Tingueren tres fills, Anton Hosta i Balust, l’hereu, Juan i Francisca.

Huguet, Pere. Adroguer veí de Tremp, mort abans de 1704, casat amb Teresa Carreras, filla del pagès Joan Carreras.

I

 

Ibáñez. Barons d’Eroles. Veieu “Eroles”.

Iglésias, Fèlix. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila de l’any 1772.

 

J

 

Jaumel. Família de mestres de casa de Tremp. Domingo Jaumel, mestre de cases veí de Tremp, participà al Consell General de la Vila de l’any 1772. // Antonio Jaumel mestre de cases veí de Tremp, participà al Consell General de la Vila de l’any 1772. // Jaume Jaumel, Mestre de cases de la vila de Tremp casat amb Maria (filla de Narcís i Rosa Sabater), de qui tingué tres fills, Pere Jaumel, també mestre de cases casat amb Maria Garriga (germana de Saldoni Garriga, sabater de Tremp), però sense descendència (va fer testament l’any 1833); un altre fill, Anton Jaumel, que va restar fadrí a casa del seu germà Pere; i Jaume Jaumel hereu del pare aproximadament des de 1829, pare de Maria Jaumel.

 

Jordana, Josep. Propietari natural i veí de Bóixols, carlí, l’any 1836 es va refugiar a Andorra la Vella. // Leopold Jordana, advocat de la Seu, també es va refugiar // Francesc Jordana, professor del seminari d’Urgell, també es va refugiar.

 

Jordí, Antonio. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.

 

Juanico, Antonio. Pagès veí de Tremp, fou membre l’any 1772 del Consell General de la Vila.

 

Juanico, Jaume. Pagès veí de Tremp, fou membre l’any 1772 del Consell General de la Vila

 

L

 

Laboria. Família de comerciants i negociants de la vila de Tremp. Bonifaci Laboria, botiguer de tèxtil de la vila de Tremp, va participar al Consell General de 1772. // Anton Labòria pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.

 

Lafont. Família d’artesans de la vila de Tremp. Ignacio Lafont, espardenyer natural i veí de Tremp, fill de Maria Ardiaca del poble d’Estorm, va participar com a membre al Consell General de 1772. Tingué dos germans: Josep Lafont, espardenyer natural i veí de Tremp, i Antonio Lafont, espardenyer natural i veí de Tremp casat amb Maria Bastida, i mort abans de 1819 (com la seva dona). Aquest Antonio tingué un fill del mateix nom Anton Lafont espardenyer i fideuer nascut a Tremp i resident a Barcelona, on va fer testament l’any 1819 sense tenir, en aquesta data, cap descendència.

 

Lagunes, Lorenzo. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.

 

Licinivs Celtiber, M. Membre de la important família d’Isona d’època romana. S’han trobat inscripcions amb els seu nom a Isona i possiblement a Covet.

 

Llabot, Martí. Veí de Llimiana que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Llacera. Veieu Llassera.

 

Llassera. Família de metges de Tremp. Francisco Llassera, doctor, casat amb Magdalena de Nadal, de Tremp, va tenir dos fills, Bonaventura de Llassera (?) i l’hereu i successor Marc Antoni de Llacera i de Nadal, mort l’any 1744, casat en primeres núpcies amb Ignàcia de Llassera i de Sullà, i en segones núpcies amb Maria Antònia Llassera i Canals. La mort sense fills portà a que l’herència passés als nebots, el també metge Doctor Josep Gallart i de Llassera, Antònia Gallart, el Dr. Anton Hoste i Segur i les germanes Rosa i Teresa Hoste. Essent hereu universal el Doctor Josep Galalrt i de Llassera, i el seu fill, Marc Antoni de Llacera, que va prendre possessió de l’heretat de l’oncle del seu mateix nom l’any 1744.

 

Lledós. Família d’hisendats de gran influència, veïns de Salàs de Pallars. Francisco de Lledós: germà de Ramon de Lledós, era assessor del marqués de Pallars l’any 1756. Ramon de Lledós, va vendre a carta de gràcia, l’any 1756, la meitat del molí de l’oli al seu germà Francisco. Casat amb Manuela de Portolà (natural de Conques, filla de Teresa de Portolà i germana d’Anton de Portolà, tots ells residents a Conques), tingué com a mínim dos fills: Félix Lledòs de Portolà i Nicolás Lledós i de Portolà, natural de Salàs de Pallars i casat a Talarn amb la pubilla Maria Teresa Lladós i Macià.

 

Lledós. Família de sastres de la vila de Tremp. Valentí Lledós, sastre natural i veí de Tremp, casat amb Francisca Vilaró, tingué dos fills, Valentí, que el succeí, i Mariàngela Lledós casada el 1755 amb Bonaventura Colomina, pagès de Conques, a on es van traslladar a viure. El Succeí Valentí Lledós també sastre natural i veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila de l’any 1772. El succeí el seu fill Narcís Lledós, sastre natural i veí de Tremp, documentat l’any 1787.

 

Lledós, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.

 

Lledós, Miquel. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.

 

Lleres. Cognom d’una família de notables de Figuerola d’Orcau. Antonio de Lleres i de Cancer, veí de Figuerola d’Orcau, doctor (?, qualificat com a Magnífic), documentat l’any 1745 i mort abans de 1778, casat amb Maria de Lleres i Pujol, tingué una filla: Maria Teresa de Lleres i de Pujol, natural i veïna de Figuerola d’Orcau, que el succeí, i es casà amb Fernando Roger de Llúria (veieu), passant des d’aquest moment a rebre aquest cognom.

 

Llorens. Cognom d’una família de notables de La Pobla de Segur. Josep Ignasi de Llorens i Peguera: Capità, fou Corregidor de Las Merindades (Castella la Vella) aproximadament l’any 1805; i oïdor de la Reial Audiència de Catalunya (vers 1817); i governador de Sant Roc al Camp de Gibraltar. El seu germà Ramon de Llorens i Peguera fou prevere de Salàs de Pallars a principis del segle XIX. Sembla ser que Josep Ignasi tingué com a mínim dos fills: Teresa Comajuncosa i de Llorens, casada amb Martín Comajuncosa, escrivà de la Pobla de Segur, que a mitjans de segle XIX residia a la casa de misericòrdia de Cervera; i José Ramon de Llorens, que el succeí i que tingué, al seu torn, dos fills: Adolfo de Llorens i Ceriola, i Cèsar de Llorens i Ceriola, que a la dècada de 1860 residien a Madrid.

 

Llorens i Burgueto, Antonio. Capità d’infanteria i caporal del cos d’Esquadres de Catalunya retirat, veí de la Pobla de Segur, condecorat amb la Creu de Primera Classe de la Reial i Militar Ordre de San Fernando. 

 

Llovera Doira, José. Veí de la Pobla de Segur que l'any 1922 era apoderat de la companyia "La Primera del Flamisell", empresa concessionària de les línies de transport de la Pobla de Segur a Cabdella i de Senterada al Pont de Suert.

 

Lvcio Porcio Prisco. Fill de Lluci de la família Quirina, germà de Porcia Procula, destacats membres d’Isona a l’època romana. S’han trobat inscripcions funeràries amb el seu nom a Covet.