S - Z

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

 S

 

Sabaté, Miquel. Teixidor veí de Tremp (segle XVIII), fill de Francisca i de Baptista Sabaté, també teixidor; i casat amb Rita. Tingué quatre fills, Fèlix, l’hereu, Anton, Maria i Francisca.

 

Sabater. Família de cavallers de la vila de Talarn. El privilegi de noblesa el va aconseguir Joan Francisco Sabater de Borrell l’any 1679; fill de Jaume Sabater i Elena de Borrell a l’igual que els germans Tomàs, Emmanuel, Teresa i Josepa (aquesta casada amb Roc Balaguer). Casat amb Francisca Campderros Figuerola, tingué quatre fills: Antonio que el succeí, Josep de Sabater i Campderros prevere a la vila de Talarn, mort cap al 1748; Francisco de Sabater i Campderros també prevere a la vila de Talarn; Maria Gràcia de Sabater i Campderros, i l’hereu Antonio de Sabater i Campderros, que el succeí. Regidor perpetu de Talarn i el seu partit. Aquest es casà amb Josefa de Prior i tingué quatre fills: Francisco Antonio de Sabater i Prior  casat amb Raimunda Gort i morts al voltant de 1780 sense successió; Maria i Domingo de Sabater i Prior, també sense successió, i Isabel de Sabater i Prior, casada amb el doctor en drets Antonio Serra de la Pobla de Segur, morts també a Talarn sense successió. Amb l’extinció de la família es va crear la Causa Pia de Sabater, el 1790, de la noble casa de Sabater de Talarn. La Causa Pia de Sabater va fundar, l’any 1795, el Col·legi de Pares o Religiosos de l’escola Pia per tal d’ensenyar a Talarn les primeres lletres, gramàtica i lletres humanes; i els diumenges ensenyar la doctrina cristiana.

 

Sala, Pau. Sabater de la vila de Tremp, casat l’any 1809 amb Maria Torres, filla de Josep i Rosa.

 

Salse, Bonifaci. Pagès veí de Tremp que va participar en el Consell General de 1772. Sembla ser que era el mateix Bonifaci Salse vidu de Paula Borrell i pare de Maria Salse, casada l’any 1757 amb Francisco Solé, negociant de Perafita de Lluçanès.

 

Samsó, Francisco. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de La Pobla de Segur.

 

Santa, Antonio. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Tremp.

 

Santcerni i de Vega, Francisco de. Resident a Areny, el 1727 era carlà (castlà) d’Orrit.

 

Santmiquel. Família de menestrals de Tremp del segle XVIII i XIX. Joan Santmiquel, peraire, es va casar amb Maria Santmiquel i tingué dos fills, Joan Santmiquel que continuà l’activitat amb son pare, però que morí molt jove, casat amb Magdalena Prior (veure) i sense fills; i Domingo Santmiquel, matalasser de Tremp, casat amb Magdalena, i pare de Josep Santmiquel que continuà la tradició, però que visqué més de l’agricultura, i del reverend Joan Santmiquel, prevere. Josep Santmiquel es va casar amb Teresa, i va tenir dos fills, Ramon Santmiquel, soldat pel municipi de Camarasa (feu testament l’any 1830), i Josep Santmiquel que restà veí de Tremp.

 

Saurina, Josep. (Talarn?) Detingut l’any 1825 amb contraban, en realitat el van trobar amb 8 lliures de sofre.

 

Saurina, Francisco. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

 

Saurina, Francisco (“Panduro”). Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

 

Segú, Anton. Funcionari natural i veí de Tremp, Depenent del Resguard, fill hereu del pagès Bonifaci Segú, i germà del també pagès Narcís Segú. (documentat l’any 1821).

 

Seix, Miquel. Pagès veí de Tremp, casat amb Maria Solans (hereva de Francisco Solans) i pare de Anton (primogènit i hereu casat amb Maria Gallart i Naudó l’any 1773), Josepa, Antònia i Bonaventura (filla). Fou membre del Consell General de la vila de Tremp de l’any 1772.

 

Serra – Amorós – Riera – Carol. Família d’hisendats de Suterranya. Saturní Serra, doctor, veí de Suterranya es va casar amb Teresa Amorós, signant capítols matrimonials el 1656. Van tenir dos fills, Teresa Serra d’Amorós casada el 1696 amb el Doctor Aleix Montaner; i Joan Francisco Serra i d’Amorós, Hisendat veí de Suterranya, Ciutadà Honrat de Barcelona, senyor jurisdiccional del Meüll (aprox. 1739) i carlà de Llimiana; es va casar al voltant de 1695 amb Maria Antonia de Sullà Riera i Carol, filla de Maria Riera de Jaume de Sullà, i neta de Gaspar Riera i Sabina Monner i Carol (matrimoni de 1631), que recollien l’herència del matrimoni de Rafael Carol i Joanna Coll de l’any 1503. Van tenir dos fills: Antoni, clergue; i Ignacio Serra i de Sullà Riera i Carol, que el succeí i que es va casar amb Maria Agna de Sullà i de Borrell, de la Família Sullà, baronessa de Sapeira (veure Sullà). Era oncle de Hipòlita Rovira i Campàs, de Barcelona.

 

Serra, Feliu. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Figuerola d’Orcau

 

Serra, Francesc. Sacerdot carlí de la Pobla de Segur refugiat a Andorra el 1836.

 

Serra, Juan. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 fou membre del Consell General de la vila.

 

Sirvent, Antonio. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila de l’any 1772. Casat amb Rosa Sirvent tingué dos fills: Domingo Sirvent, que el succeí, i un altre (?), pare del pagès Anton Sirvent, casat amb Francisca Serra. A Antonio Sirvent avi el succeí Domingo Sirvent, casat en primeres núpcies amb l’hereva Rita Oms, i tingué una filla, Antonia Sirvent i Oms (hereva de Rita), casada amb Antonio Faya. Domingo Sirvent tingué a més tres fills del segon matrimoni amb Antònia Saurina: Teresa Sirvent Saurina, que el succeí (els béns familiars de la via paterna), Antònia Sirvent Saurina casada amb el pagès Josep Rubiol, morts sense descendència, i Bonaventura Sirvent Saurina.

 

Sobias, Ignasi de. Cavaller propietari d'una honor a Llimiana (1749), residia a la vila de Cerballs i fou pare de Felip de Sobias (capellà de Meià).

 

Soler, Bernat. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

 

Soler, Francesc. Veterinari de Tremp, fill del també veterinari de la vila Francesc Soler i de Maria Ana Serra; el seu germà Joaquin Soler fou prevere en la Seu d’Urgell, i la seva germana, Violant, es va casar l’any 1773 amb el pagès de Tremp Pere Navarra.

 

Soler, Joan. Serraller veí de Tremp, membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

 

Soler, Joaquim. Comerciant, negociant i botiguer de Tremp, el 1825 va ser acusat de vendre productes de contraban, trobant en la seva propietat 27 vares de tela “grenoble”.

 

Subies, Ignasi de. Hisendat veí de conques (documentat el 1741), era oncle de Feliciano de Subies, de Tàrrega.

 

Subirà. Cognom dels Barons d’Abella. Rafael de Subirà, notable d’Arties, militar, governador de la Vall d’Aran,  fill de Pere Subirà d’Arròs i de Juana de Miguel; casat en primeres núpcies amb Joana d’Arjó  i en segones núpcies amb la vídua Maria de Vilanova, ex-baronessa d’Eroles per matrimoni amb Simeon de Borrell, amb qui va tenir dos fills: Francisco de Subirà i de Vilanova que es casà amb Cecília Fontelles i Gassol, morint sense descendència; i Gabriel de Subirà i de Vilanova, senyor de Castanessa per matrimoni. La vídua Cecília encara es tornaria a casar i tindria una filla: Rosa Rúbies. Del primer matrimoni de Rafael de Subirà van néixer cinc fills: Serafina de Subirà i d’Arjó, casada amb Amadeo de Borrell i de Vilanova, baró d’Eroles, una filla que desconeixem el nom, dos fills anomenats Rafael de Subirà i Francisco de Subirà i Josep de Subirà, que el va succeir. L’impagament de l’escreix promès a Serafina va portar a Rafael de Subirà a executar la garantia del matrimoni, prenent possessió a finals del segle XVII del terme i rendes d’Alsamora. El succeí Josep de Subirà i d’Arjó, natural d’Arròs, resident en un principi a Vilaller, Capità d’infanteria a Castell-lleó (Vall d’Aran), es va casar amb Maria Teresa de Portolà, originària de la Vall d’Aran però resident a Balaguer. Residint encara a Vilaller va comprar la baronia d’Abella i l’heretat de Sant Romà l’any 1695. Traslladats temporalment a Talarn, es van instal·lar definitivament a Sant Romà d’Abella. Tingué com a mínim quatre fills, Francisca de Subirà casada amb Martí de Pallarès, però que de seguida va quedar vídua (abans de 1730); Rafael de Subirà que seguí la carrera eclesiàstica i fou prior de Meià; Gerònima de Subirà casada amb Josep de Heredia, de la vila aragonesa de Graus, i el fill hereu Anton de Subirà i Portolà, morint també molt jove (+ abans de 1749), deixant com a vídua a Clara de Subirà Many i de Baget (natural de Barcelona) amb tres fills: Clara de Subirà i Many que entrà al convent de Magdalenes de Barcelona; Mariana de Subirà i Many casada amb Miquel de Fristany, de la vila d’Ivorra; i l’hereu Antonio de Subirà i Many, natural de Sant Romà d’Abella i que es casà amb Raimunda de Codol i de Minguella, de la vila de Bagà, tenint residència a Sant Romà d'Abella. Van tenir quatre fills: Ramon (?), Rafael de Subirà i Còdol, eclesiàstic al monestir de Besalú; l’hereu Anton de Subirà i Còdol, natural de Sant Romà i que es casà amb Manuela de Heredia i Alaman, hereva de la casa d’Heredia de Graus. L’hereu Anton de Subirà morí sense descendència, i la seva vídua va passar l’any 1812 a viure a Sant Romà d’Abella. Després d’un plet a la Reial Audiència sobre l’herència, la baronia i béns van passar a un dels germans d’Anton: Francisco de Subirà i Còdol, natural de Sant Romà d’Abella que s’havia casat amb Agustina Franch, de Cardona, on es van instal·lar a viure. Del matrimoni només coneixem una filla, Ramona de Subirà i Franch, baronessa d’Abella, resident a Cardona, que es va casar amb Josep de Calasanz d’Abad de Subirà i Casades, resident a Barcelona, cavaller de la Reial i Distingida Ordre Espanyola de Carles III, mort afusellat per una partida de carlins al Solsonès l’any 1849. Els succeí la seva filla Agustina Llúcia d’Abad de Subirà, resident i veïna de Cardona, casada amb Javier de Subirà i d’Iglesias i Sobrerriba (nat a Santa Creu d’Ossor, i resident a Cardona). Del matrimoni van néixer sis fills: Carlos de Subirà de Iglésias nascut a Cardona, aprox. el 1851, i casat amb Manuela Rosal i Sala, i que succeí als pares; el germà Agustí de Subirà d’Iglésies, que va comprar al pare i germà el castell de Sant Romà d’Abella, la casa i dues parcel·les, l’any 1880; i les germanes Ramona, Hermesinda, Patrocinio i Francisca Javiera de Subirà de Iglesias naturals de Cardona i, pel que fa a la darrera, nascuda cap a 1859 i que ingressà a una ordre religiosa.

 

Soler, Domingo. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.

 

Subirà i de Julià, Josep de. Resident a Altron, va adquirir del Reial Patrimoni, l’any 1706, la senyoria jurisdiccional de la Baronia de Rialp i Vall d’Assua.

 

Sullà. Família de notables de la vila de Tremp, senyors de Sapeira. Jaume de Sullà: veí de Tremp, l’any 1584 es va casar amb Madalena Porta. // Josep de Sullà i de Sapeira pare de Francisco de Sullà, va fer testament l’any 1652 a Vilafranca de Conflent. El succeí el seu fill Francisco Sullà i de Gassol, casat amb Joana d’Erill i d’Areny, patí la confiscació de béns pel setge de Barcelona. Tingué dos fills, Josep que el succeí, i Francisca de Sullà casada amb Pedro de Bardaxí. El succeí el seu fill Josep de Sullà i d’Erill, que patí la confiscació de béns pel setge de Barcelona i que va morir a les primeres dècades del XVIII; casat l’any 1685 amb Antònia de Berart i de Cortada. La dona, un cop vídua, es tornà a casar amb Guillem d’Omulrian (a la vila d’Areny), amb qui tingué com a fill a Josep d’Omulrian. A Josep de Sullà el va succeir el seu fill Francisco Antonio de Sullà i de Berart , donzell natural i veí de Tremp, senyor de Sapeira i de l’heretat de Dosquers - Mas de Querol a Girona. Es va casar l’any 1704 amb Maria Antònia de Sullà i de Borrell de Subirà de Vilanova i d’Eroles. Del matrimoni va néixer una filla: Maria Agna de Sullà i de Borrell hereva dels béns i títols familiars, baronessa de Sapeira, que va signar capítols matrimonials l’any 1741 amb el magnífic Ignacio Serra i de Sullà Riera i Carol, ciutadà honrat de Barcelona resident a Suterranya, senyor del Meüll (que sembla va morir l’any 1742). Del matrimoni van néixer com a mínim dos fills: el prevere Anton de Serra i de Sullà, natural de Tremp; i l’hereu Ignacio Serra i de Sullà, resident a Tremp i que es casà l’any 1767 amb Isabel de Mora i d’Areny, germana del marqués de Llió resident a Barcelona, Domingo Félix de Mora i Areny. El seu fill José Maria de Sullà i de Mora, nascut i veí a Tremp) es va casar l’any 1794 amb Lluïsa de Sullà i Casanovas i de Gayolá, morint l’any 1831 deixant tres fills: Ramon Maria, Ignasi Maria, i l’hereu Joaquin Maria de Sullà i de Casanovas. Fill de Joaquín Maria nasqué Maria Luisa de Sullà i de Moner casada amb l’advocat i  polític Luís de Cuenca y Pessino. Del matrimoni va néixer una filla, Maria del Carmen, que moriria sense descendència.

 

Surruet. Família de cirurgians de Tremp. Carlos Surruet cirurgià veí de Tremp casat amb Teresa Mir (+ abans de 1771) i en segones núpcies amb Rosa Fernandes; fou membre del Consell General de Tremp de 1772. Del primer matrimoni tingué un fill, Josep Surruet també cirurgià natural i veí de Tremp, casat amb Justa Fernandes, natural de Talarn i filla també d’un cirurgià. Van morir sense descendència. Del segon matrimoni de Carlos Surruet amb Rosa Fernandes , van néixer dos fills, Jacinto Surruet Fernandes i Maria Rosa Surruet, casada aquesta amb el cirurgià de Tremp Joan Baptista Ochova.

 

 

T

 

Tallada. Família d’artesans i comerciants naturals i veïns de Tremp. Ignasi Tallada, adroguer, casat amb Teresa, mort abans de 1774. Continuà el negoci el seu fill Ignasi Tallada, germà de Pau Tallada, Antònia Tallada i Teresa Gallart (que va canviar el cognom per matrimoni). Coneixem una filla d’Ignasi: Manuela Tallada (documentats l’any 1774). Sembla ser que es va casar amb Francisca, i com a mínim tingué dos fills: Antonio Tallada espardenyer natural i veí de Tremp, que formà part del Consell General de 1772, i Fèlix Tallada, espardenyer natural i veí de Tremp, casat amb Gertrudis, que l’any 1821 va fer testament. Va deixar tres fills: Ignasi Tallada, també espardenyer, Francisca i Fèlix.

 

Tamarit, Jacinto. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Figuerola d’Orcau

 

Tarrat. Família de ferrers naturals i veïns de Tremp. Jaume Tarrat, ferrer casat amb Benita Lledós (el cognom Lledós el rebria pel seu quart espòs), tingué dos fills: Baptista Tarrat, també ferrer, i Isabel Agna Tarrat, que es casaria amb Anton Vilardell i amb qui tindria 6 fills (segons el testament de 1830): Antoni Vilardell i Tarrat (hereu), Joan, Audal, Ignasi, Bonaventura i Isabel Agna.

 

Tarrat, Antonio. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772. Sembla ser que estava casat amb Teresa i tingué un fill Baptista Tarrat, que signà capítols matrimonials amb Magdalena Navarra (natural de Fígols) l’any 1756.

 

Teixidó, Josep. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.

 

Thobar i de Sosa, Lluís de. Tinent de l’exèrcit casat a Tremp amb Antonia de Thobar i de Pallarès, propietària de nombrosos béns a Anàs. Un cop vídua es tornà a casar amb Joan de Ferrer i de Senjoan (l’any 1788).

 

Tomàs, Paqual. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

 

Torm, Ventura. Veí de Figuerola d’Orcau que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població i el de Sant Cristòfol de la Vall, venent també paper segellat.

 

Torra, Simón. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Conques.

 

Torres, Josep. Sabater natural i veí de Tremp, fill de Pere Torres, pagès que participà al Consell General de 1772, i de Maria Bellós. Es va casar en segones núpcies amb Rosa Segur del poble d’Aramunt.

 

Torrodà, Josep. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila de l’any 1772.

 

Torruella, Josep. Mestre de cases veí de Tremp, formà part del Consell General de la Vila de l’any 1772.

 

U

 

Utgés, Magí. Negociant veí de Tremp, fill de Josep Utgés negociant de Castellfollit de Riubregós i de Maria Àngela Tapiola. Va viure amb el seu germà Jaume Utgés a Tremp, i es casà amb Joaquina Toló, a qui va fer hereva de tots els seus béns, excepte la casa de Tremp (que quedava per a en Jaume), segons el seu testament de 1824. // Hi havia també l’any 1828 un pagès a Tremp dit Bonaventura Utgès, casat amb Feliciana Cairol.

 

Utrillo, Miquel. Veí de Tremp, el 1841 és nomenat receptor de contribucions pel pagament del cos d’Esquadres de Catalunya a l’antic corregiment de Talarn.

 

V

 

Valdelló, Joaquín. Veí de Tremp, administrador de rendes reials i estancades de Tremp i del partit, l’any 1822 va ser fet pres pels “constitucionals”, essent substituït aquest any per Jacinto Pallarès

 

Vila, Francisco. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Llimiana.

 

Viladas, Jaume. (?-1764) Comerciant natural de Corrià (Solsona), fill de Josep Viladas i de Magdalena, i instal·lat a Isona a principis del segle XVIII. Va comprar temporalment la senyoria d’Esplugafreda. Es casà amb Antònia Palou i Pons (1700-1761), vídua del doctor Anton Puig de Monbudí, amb qui tingué una filla de nom Teresa, que nomenà hereva. La seva dona tenia a més tres fills, Antonio Puig i Palou, hereu i fillastre de Jaume Viladas que continuà el seu negoci, Antònia, Florentina i Teresa. Misser Antonio Puig i Palou es casà amb Maria Camats, i tingué com a mínim dos fills, Aleix Puig, que abandonà l’activitat comercial, va vendre la senyoria d’Esplugafreda el 1797, i com a pagès es va casar amb Josepa Pericó, vivint a Isona; i Francisco Puig i Camats que va entrar al servei del rei com a militar.

 

Vilanova: Barons d’Eroles (veieu “Eroles”)

 

Vilar, Antonio. Pagès veí de Tremp, participà com a membre al Consell General de 1772.

 

Vilaró, Antonio, Doctor, notari veí de la vila de Tremp, participà com a membre al Consell General de 1772.

 

Vilaró i Vilades, Francisco. Veí de Tremp mort l’any 1829, casat amb Antònia. Deixà els seus béns a favor dels germans Antonio, Josepa, Francisco, Agustí i Ramon Vilades de Batlle, residents a Igualada.

 

Visa, Ramon. Carlí de la Junta de Talarn que l’any 1840 era refugiat al principat d’Andorra.

 

Vives. Diverses branques d’una família d’artesans i de comerciants de Tremp. Francisco Vives i Espeig, baster natural i veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772. // Bonifaci Vives “major” baster natural i veí de Tremp, formà part del Consell general de 1772. // Bonaventura Vives, comerciant natural i veí de Tremp, estava casat amb Teresa (documentats l’any 1819).