De tots és conegut que l'antic corregiment de Talarn va ser majoritàriament procliu als carlistes al llarg de les diverses guerres civils del segle XIX. És clar que hi havia molts "liberals", a l'actual Pallars Jussà, localitzats fonamentalment a Tremp, la Pobla de Segur i Guàrdia de Noguera. Però fins i tot en aquestes viles n'hi havia molts -per no dir gairebé tots- de contraris al "constitucionalisme". Aquest fet era un veritable problema per les autoritats durant els períodes de govern liberal; més encara en aquells anys en que les partides carlines recorrien les nostres muntanyes, pobles i viles.
Durant la llarga guerra civil de 1833-1839, coneguda com Primera Guerra Carlina, la màxima autoritat de la comarca era el Governador de Talarn. I força malament ho tenia, ja que la pràctica totalitat dels veïns de la vila (inclòs l'Ajuntament) eren o bé simpatitzants del carlisme, o bé manifestament carlins.
Per poder copsar aquesta difícil convivència, us presentem una breu història, datada l'any 1836. En plena ebullició bèl·lica (i recordem que es tractava d'una guerra de partides militars escapades per tot el Principat), i un dia que eren fora Ramon Domínguez, governador de Talarn, amb part de les tropes de la plaça, els soldats del Ros d'Eroles (Bartomeu Porredon) i dels fills del Borges (Josep Borges), dos dels principals capitostos carlins, es van plantar davant Talarn. A les onze del matí van dirigir-se cap a la porta de la vila, però encara no havien arribat a les muralles quan un grup d'unes cinquanta persones van obrir la porta i van sortir a rebre'ls amb crits d'entusiasme. Al mateix temps, l'Ajuntament, els militars governamentals que romanien a la vila, i part dels veïns, van sortir per una altra porta i es van amagar per les muntanyes sense tornar fins que els carlins no hagueren sortit de nou de Talarn.
 |
| Josep Borges |
Un cop dins Talarn, els carlins es van proveir i van rebre totes les armes i municions que tenia el poble. Aquest havia estat desarmat per les autoritats governamentals, però tenien encara quatre "armas de fuego que la generosidad de este gobierno facilitó a la corporación para impedir los robos que la misma me espuso hacían en las viñas". A les quatre de la tarda els carlins marxaven de Talarn i els "amagats" tornaven a la vila.
Quan, dies després, el governador va tornar a Talarn, no va poder reprimir la seva ira. Primer perquè les autoritats municipals i els soldats van abandonar la plaça; en segon lloc perquè els carlins se'n van endur es úniques quatre armes "legals" que havia al poble; i en tercer lloc, perquè "nada me dice esa corporación" sobre els fets. Però sobretot perquè ni a ell ni als seus homes mai els hi havien fet un homenatge com el que havien rebut els carlins, "demostrasion qe jamas ha echo ese pueblo al aprocsimarse las tropes del legitimo Gobierno". Com castigar aquest fet? El governador, després de pensar-s'ho bé, va imposar una multa al poble de 200 lliures, a pagar en una setmana, i 180 reals de constrenyiment. L'Ajuntament, sense cabdals, va fer una crida a tots els caps de casa de Talarn per tal de resoldre la forma de pagament, i van veure que la única solució era consignar els drets de moltura del molí fariner de tot un any: el van arrendar a l'espardenyer Antoni Bergés per 216 lliures, 17 sous i 6 diners... i encara rai que no es va afusellar a ningú, que aquests liberals tenien el gatell molt fi!.
Fonts:
Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, fons Protocols Notarials, Llibre 677, foli 49 i següents, de l'any 1836.
