diumenge, 22 de novembre del 2015

Els olleters de Salàs: històries per fer tupins.

Tothom a la comarca sap, o hauria de saber, que Salàs de Pallars era el centre tupinaire del Pallars Jussà. O dit d'altra manera, Salàs acollia la principal producció de ceràmica d'època moderna del Jussà. Assolir aquest rang no fou gens fàcil, ja que fer ceràmica en aquells temps no era tan fàcil com hom pot imaginar. I no per les dificultats tècniques, sinó per les jurídiques... Avui us mostrarem com s'ho van fer tres veïns del poble per poder exercir els seu ofici a mitjans del segle XVIII...
Cantireta de Salàs. Font: http://amicsdelaterrissa.blogspot.com.es/
El cas és que Anton Pla, Anton Rollant i Manel Argues, veïns de Salàs que es consideraven "olleters", en veure que el seu segon ofici -car gairebé tothom era bàsicament pagès- tenia força sortida al mercat aquells dies de creixement econòmic i demogràfic, van començar a produir molta quantitat de ceràmica. Però per fer-ho calia anar contínuament al comunal (el bosc de Salàs) a buscar llenya per dotar de foc els forns. I és aquí quan van sorgir els greus problemes. Els regidors de Salàs i tot el Comú s'hi van negar, ja que segons la normativa consuetudinària (o com deien, des de temps immemorials) prohibia que els particulars fessin negoci amb la llenya, i no es podia agafar més que aquella necessària per al consum domèstic. Per la seva banda els olleters volien poder continuar anant al bosc a fer llenya per "coure la obra de son offici, tant en lo forn gran de dita vila, com y en los petits a dit fi construits a sas costas ab permis y facultat dels Regidors y Comú de dita vila", i ho volien fer agafant llenya del terme i dels emprius pagant 10 rals per cada fornada del forn gran, i a proporció en cadascuna de les fornades dels forns petits.
I és clar, els uns que sí, i els altres que no, van acabar als tribunals. Però els judicis en aquella època eren eterns i suposaven unes despeses extraordinàries, així que l'any 1750 van arribar a un conveni a través d'àrbitres, en resum, una sentència arbitral. Segons aquesta, que com sovint solia passar, era salomònica, es va reconèixer la facultat de cadascun dels olleters per fer o manar fer llenya als comunals de Salàs i als emprius per poder coure, cada any i cadascun dels olleters, 8 fornades dels forns petits (avisant al regidor clavari en cada fornada en que es couria amb llenya del comú o dels emprius) i coure algunes fornades en el forn gran (com a màxim 4). Pagarien, això sí, 10 rals per les fornades grans, i 4 rals per cadascuna de les petites (o a proporció). Això amb llenya del comú, ja que podrien fer tantes fornades com volguessin als forns petits sempre i quan la llenya no fos del comunal.
La limitació de l'ús de llenya del comú no va impedir una interessant expansió de la producció ceràmica, si bé ara els beneficis eren menors en haver de comprar la llenya a particulars. L'any 1764 els regidors de Salàs van permetre a dos dels olleters, concretament a Anton Rollant i a Manel Argues a construir un nou forn sota del camí de la paret nova de Capdevila. A canvi, els olleters s'obligaven a calçar tota la paret nova de davall de Capdevila i a cobrir la sèquia que passava des del pati de Domingo Castells a l'hort de Climent Planes, fent per sobre un camí "apte i capaç" per anar al molí de l'oli, obligant-se a mantenir-lo en bones condicions a perpetuïtat. Es comprometien, doncs, a col·locar tubs en part de la sèquia.
Fonts: Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, fons Protocols Notarials, Llibre 511, foli 99 de 1750; i llibre 524, foli 70 de 1764.
Per: Jacinto Bonales

dijous, 15 d’octubre del 2015

S - Z

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies



 S

 
Sabaté, Miquel. Teixidor veí de Tremp (segle XVIII), fill de Francisca i de Baptista Sabaté, també teixidor; i casat amb Rita. Tingué quatre fills, Fèlix, l’hereu, Anton, Maria i Francisca.
 
Sabater. Família de cavallers de la vila de Talarn. El privilegi de noblesa el va aconseguir Joan Francisco Sabater de Borrell l’any 1679; fill de Jaume Sabater i Elena de Borrell a l’igual que els germans Tomàs, Emmanuel, Teresa i Josepa (aquesta casada amb Roc Balaguer). Casat amb Francisca Campderros Figuerola, tingué quatre fills: Antonio que el succeí, Josep de Sabater i Campderros prevere a la vila de Talarn, mort cap al 1748; Francisco de Sabater i Campderros també prevere a la vila de Talarn; Maria Gràcia de Sabater i Campderros, i l’hereu Antonio de Sabater i Campderros, que el succeí. Regidor perpetu de Talarn i el seu partit. Aquest es casà amb Josefa de Prior i tingué quatre fills: Francisco Antonio de Sabater i Prior  casat amb Raimunda Gort i morts al voltant de 1780 sense successió; Maria i Domingo de Sabater i Prior, també sense successió, i Isabel de Sabater i Prior, casada amb el doctor en drets Antonio Serra de la Pobla de Segur, morts també a Talarn sense successió. Amb l’extinció de la família es va crear la Causa Pia de Sabater, el 1790, de la noble casa de Sabater de Talarn. La Causa Pia de Sabater va fundar, l’any 1795, el Col·legi de Pares o Religiosos de l’escola Pia per tal d’ensenyar a Talarn les primeres lletres, gramàtica i lletres humanes; i els diumenges ensenyar la doctrina cristiana.
 
Sala, Pau. Sabater de la vila de Tremp, casat l’any 1809 amb Maria Torres, filla de Josep i Rosa.
 
Salse, Bonifaci. Pagès veí de Tremp que va participar en el Consell General de 1772. Sembla ser que era el mateix Bonifaci Salse vidu de Paula Borrell i pare de Maria Salse, casada l’any 1757 amb Francisco Solé, negociant de Perafita de Lluçanès.
 
Samsó, Francisco. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de La Pobla de Segur.
 
Santa, Antonio. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Tremp.
 
Santcerni i de Vega, Francisco de. Resident a Areny, el 1727 era carlà (castlà) d’Orrit.
 
Santmiquel. Família de menestrals de Tremp del segle XVIII i XIX. Joan Santmiquel, peraire, es va casar amb Maria Santmiquel i tingué dos fills, Joan Santmiquel que continuà l’activitat amb son pare, però que morí molt jove, casat amb Magdalena Prior (veure) i sense fills; i Domingo Santmiquel, matalasser de Tremp, casat amb Magdalena, i pare de Josep Santmiquel que continuà la tradició, però que visqué més de l’agricultura, i del reverend Joan Santmiquel, prevere. Josep Santmiquel es va casar amb Teresa, i va tenir dos fills, Ramon Santmiquel, soldat pel municipi de Camarasa (feu testament l’any 1830), i Josep Santmiquel que restà veí de Tremp.
 
Saurina, Josep. (Talarn?) Detingut l’any 1825 amb contraban, en realitat el van trobar amb 8 lliures de sofre.
 
Saurina, Francisco. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.
 
Saurina, Francisco (“Panduro”). Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.
 
Segú, Anton. Funcionari natural i veí de Tremp, Depenent del Resguard, fill hereu del pagès Bonifaci Segú, i germà del també pagès Narcís Segú. (documentat l’any 1821).
 
Seix, Miquel. Pagès veí de Tremp, casat amb Maria Solans (hereva de Francisco Solans) i pare de Anton (primogènit i hereu casat amb Maria Gallart i Naudó l’any 1773), Josepa, Antònia i Bonaventura (filla). Fou membre del Consell General de la vila de Tremp de l’any 1772.
 
Serra – Amorós – Riera – Carol. Família d’hisendats de Suterranya. Saturní Serra, doctor, veí de Suterranya es va casar amb Teresa Amorós, signant capítols matrimonials el 1656. Van tenir dos fills, Teresa Serra d’Amorós casada el 1696 amb el Doctor Aleix Montaner; i Joan Francisco Serra i d’Amorós, Hisendat veí de Suterranya, Ciutadà Honrat de Barcelona, senyor jurisdiccional del Meüll (aprox. 1739) i carlà de Llimiana; es va casar al voltant de 1695 amb Maria Antonia de Sullà Riera i Carol, filla de Maria Riera de Jaume de Sullà, i neta de Gaspar Riera i Sabina Monner i Carol (matrimoni de 1631), que recollien l’herència del matrimoni de Rafael Carol i Joanna Coll de l’any 1503. Van tenir dos fills: Antoni, clergue; i Ignacio Serra i de Sullà Riera i Carol, que el succeí i que es va casar amb Maria Agna de Sullà i de Borrell, de la Família Sullà, baronessa de Sapeira (veure Sullà). Era oncle de Hipòlita Rovira i Campàs, de Barcelona.
 
Serra, Feliu. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Figuerola d’Orcau
 
Serra, Francesc. Sacerdot carlí de la Pobla de Segur refugiat a Andorra el 1836.
 
Serra, Juan. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 fou membre del Consell General de la vila.
 
Sirvent, Antonio. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila de l’any 1772. Casat amb Rosa Sirvent tingué dos fills: Domingo Sirvent, que el succeí, i un altre (?), pare del pagès Anton Sirvent, casat amb Francisca Serra. A Antonio Sirvent avi el succeí Domingo Sirvent, casat en primeres núpcies amb l’hereva Rita Oms, i tingué una filla, Antonia Sirvent i Oms (hereva de Rita), casada amb Antonio Faya. Domingo Sirvent tingué a més tres fills del segon matrimoni amb Antònia Saurina: Teresa Sirvent Saurina, que el succeí (els béns familiars de la via paterna), Antònia Sirvent Saurina casada amb el pagès Josep Rubiol, morts sense descendència, i Bonaventura Sirvent Saurina.
 
Sobias, Ignasi de. Cavaller propietari d'una honor a Llimiana (1749), residia a la vila de Cerballs i fou pare de Felip de Sobias (capellà de Meià).
 
Soler, Bernat. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.
 
Soler, Francesc. Veterinari de Tremp, fill del també veterinari de la vila Francesc Soler i de Maria Ana Serra; el seu germà Joaquin Soler fou prevere en la Seu d’Urgell, i la seva germana, Violant, es va casar l’any 1773 amb el pagès de Tremp Pere Navarra.
 
Soler, Joan. Serraller veí de Tremp, membre del Consell General de la vila de l’any 1772.
 
Soler, Joaquim. Comerciant, negociant i botiguer de Tremp, el 1825 va ser acusat de vendre productes de contraban, trobant en la seva propietat 27 vares de tela “grenoble”.
 
Subies, Ignasi de. Hisendat veí de conques (documentat el 1741), era oncle de Feliciano de Subies, de Tàrrega.
 
Subirà. Cognom dels Barons d’Abella. Rafael de Subirà, notable d’Arties, militar, governador de la Vall d’Aran,  fill de Pere Subirà d’Arròs i de Juana de Miguel; casat en primeres núpcies amb Joana d’Arjó  i en segones núpcies amb la vídua Maria de Vilanova, ex-baronessa d’Eroles per matrimoni amb Simeon de Borrell, amb qui va tenir dos fills: Francisco de Subirà i de Vilanova que es casà amb Cecília Fontelles i Gassol, morint sense descendència; i Gabriel de Subirà i de Vilanova, senyor de Castanessa per matrimoni. La vídua Cecília encara es tornaria a casar i tindria una filla: Rosa Rúbies. Del primer matrimoni de Rafael de Subirà van néixer cinc fills: Serafina de Subirà i d’Arjó, casada amb Amadeo de Borrell i de Vilanova, baró d’Eroles, una filla que desconeixem el nom, dos fills anomenats Rafael de Subirà i Francisco de Subirà i Josep de Subirà, que el va succeir. L’impagament de l’escreix promès a Serafina va portar a Rafael de Subirà a executar la garantia del matrimoni, prenent possessió a finals del segle XVII del terme i rendes d’Alsamora. El succeí Josep de Subirà i d’Arjó, natural d’Arròs, resident en un principi a Vilaller, Capità d’infanteria a Castell-lleó (Vall d’Aran), es va casar amb Maria Teresa de Portolà, originària de la Vall d’Aran però resident a Balaguer. Residint encara a Vilaller va comprar la baronia d’Abella i l’heretat de Sant Romà l’any 1695. Traslladats temporalment a Talarn, es van instal·lar definitivament a Sant Romà d’Abella. Tingué com a mínim quatre fills, Francisca de Subirà casada amb Martí de Pallarès, però que de seguida va quedar vídua (abans de 1730); Rafael de Subirà que seguí la carrera eclesiàstica i fou prior de Meià; Gerònima de Subirà casada amb Josep de Heredia, de la vila aragonesa de Graus, i el fill hereu Anton de Subirà i Portolà, morint també molt jove (+ abans de 1749), deixant com a vídua a Clara de Subirà Many i de Baget (natural de Barcelona) amb tres fills: Clara de Subirà i Many que entrà al convent de Magdalenes de Barcelona; Mariana de Subirà i Many casada amb Miquel de Fristany, de la vila d’Ivorra; i l’hereu Antonio de Subirà i Many, natural de Sant Romà d’Abella i que es casà amb Raimunda de Codol i de Minguella, de la vila de Bagà, tenint residència a Sant Romà d'Abella. Van tenir quatre fills: Ramon (?), Rafael de Subirà i Còdol, eclesiàstic al monestir de Besalú; l’hereu Anton de Subirà i Còdol, natural de Sant Romà i que es casà amb Manuela de Heredia i Alaman, hereva de la casa d’Heredia de Graus. L’hereu Anton de Subirà morí sense descendència, i la seva vídua va passar l’any 1812 a viure a Sant Romà d’Abella. Després d’un plet a la Reial Audiència sobre l’herència, la baronia i béns van passar a un dels germans d’Anton: Francisco de Subirà i Còdol, natural de Sant Romà d’Abella que s’havia casat amb Agustina Franch, de Cardona, on es van instal·lar a viure. Del matrimoni només coneixem una filla, Ramona de Subirà i Franch, baronessa d’Abella, resident a Cardona, que es va casar amb Josep de Calasanz d’Abad de Subirà i Casades, resident a Barcelona, cavaller de la Reial i Distingida Ordre Espanyola de Carles III, mort afusellat per una partida de carlins al Solsonès l’any 1849. Els succeí la seva filla Agustina Llúcia d’Abad de Subirà, resident i veïna de Cardona, casada amb Javier de Subirà i d’Iglesias i Sobrerriba (nat a Santa Creu d’Ossor, i resident a Cardona). Del matrimoni van néixer sis fills: Carlos de Subirà de Iglésias nascut a Cardona, aprox. el 1851, i casat amb Manuela Rosal i Sala, i que succeí als pares; el germà Agustí de Subirà d’Iglésies, que va comprar al pare i germà el castell de Sant Romà d’Abella, la casa i dues parcel·les, l’any 1880; i les germanes Ramona, Hermesinda, Patrocinio i Francisca Javiera de Subirà de Iglesias naturals de Cardona i, pel que fa a la darrera, nascuda cap a 1859 i que ingressà a una ordre religiosa.
 
Soler, Domingo. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.
 
Subirà i de Julià, Josep de. Resident a Altron, va adquirir del Reial Patrimoni, l’any 1706, la senyoria jurisdiccional de la Baronia de Rialp i Vall d’Assua.
 
Sullà. Família de notables de la vila de Tremp, senyors de Sapeira. Jaume de Sullà: veí de Tremp, l’any 1584 es va casar amb Madalena Porta. // Josep de Sullà i de Sapeira pare de Francisco de Sullà, va fer testament l’any 1652 a Vilafranca de Conflent. El succeí el seu fill Francisco Sullà i de Gassol, casat amb Joana d’Erill i d’Areny, patí la confiscació de béns pel setge de Barcelona. Tingué dos fills, Josep que el succeí, i Francisca de Sullà casada amb Pedro de Bardaxí. El succeí el seu fill Josep de Sullà i d’Erill, que patí la confiscació de béns pel setge de Barcelona i que va morir a les primeres dècades del XVIII; casat l’any 1685 amb Antònia de Berart i de Cortada. La dona, un cop vídua, es tornà a casar amb Guillem d’Omulrian (a la vila d’Areny), amb qui tingué com a fill a Josep d’Omulrian. A Josep de Sullà el va succeir el seu fill Francisco Antonio de Sullà i de Berart , donzell natural i veí de Tremp, senyor de Sapeira i de l’heretat de Dosquers - Mas de Querol a Girona. Es va casar l’any 1704 amb Maria Antònia de Sullà i de Borrell de Subirà de Vilanova i d’Eroles. Del matrimoni va néixer una filla: Maria Agna de Sullà i de Borrell hereva dels béns i títols familiars, baronessa de Sapeira, que va signar capítols matrimonials l’any 1741 amb el magnífic Ignacio Serra i de Sullà Riera i Carol, ciutadà honrat de Barcelona resident a Suterranya, senyor del Meüll (que sembla va morir l’any 1742). Del matrimoni van néixer com a mínim dos fills: el prevere Anton de Serra i de Sullà, natural de Tremp; i l’hereu Ignacio Serra i de Sullà, resident a Tremp i que es casà l’any 1767 amb Isabel de Mora i d’Areny, germana del marqués de Llió resident a Barcelona, Domingo Félix de Mora i Areny. El seu fill José Maria de Sullà i de Mora, nascut i veí a Tremp) es va casar l’any 1794 amb Lluïsa de Sullà i Casanovas i de Gayolá, morint l’any 1831 deixant tres fills: Ramon Maria, Ignasi Maria, i l’hereu Joaquin Maria de Sullà i de Casanovas. Fill de Joaquín Maria nasqué Maria Luisa de Sullà i de Moner casada amb l’advocat i  polític Luís de Cuenca y Pessino. Del matrimoni va néixer una filla, Maria del Carmen, que moriria sense descendència.
 
Surruet. Família de cirurgians de Tremp. Carlos Surruet cirurgià veí de Tremp casat amb Teresa Mir (+ abans de 1771) i en segones núpcies amb Rosa Fernandes; fou membre del Consell General de Tremp de 1772. Del primer matrimoni tingué un fill, Josep Surruet també cirurgià natural i veí de Tremp, casat amb Justa Fernandes, natural de Talarn i filla també d’un cirurgià. Van morir sense descendència. Del segon matrimoni de Carlos Surruet amb Rosa Fernandes , van néixer dos fills, Jacinto Surruet Fernandes i Maria Rosa Surruet, casada aquesta amb el cirurgià de Tremp Joan Baptista Ochova.
 
 

T

 
Tallada. Família d’artesans i comerciants naturals i veïns de Tremp. Ignasi Tallada, adroguer, casat amb Teresa, mort abans de 1774. Continuà el negoci el seu fill Ignasi Tallada, germà de Pau Tallada, Antònia Tallada i Teresa Gallart (que va canviar el cognom per matrimoni). Coneixem una filla d’Ignasi: Manuela Tallada (documentats l’any 1774). Sembla ser que es va casar amb Francisca, i com a mínim tingué dos fills: Antonio Tallada espardenyer natural i veí de Tremp, que formà part del Consell General de 1772, i Fèlix Tallada, espardenyer natural i veí de Tremp, casat amb Gertrudis, que l’any 1821 va fer testament. Va deixar tres fills: Ignasi Tallada, també espardenyer, Francisca i Fèlix.
 
Tamarit, Jacinto. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Figuerola d’Orcau
 
Tarrat. Família de ferrers naturals i veïns de Tremp. Jaume Tarrat, ferrer casat amb Benita Lledós (el cognom Lledós el rebria pel seu quart espòs), tingué dos fills: Baptista Tarrat, també ferrer, i Isabel Agna Tarrat, que es casaria amb Anton Vilardell i amb qui tindria 6 fills (segons el testament de 1830): Antoni Vilardell i Tarrat (hereu), Joan, Audal, Ignasi, Bonaventura i Isabel Agna.
 
Tarrat, Antonio. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772. Sembla ser que estava casat amb Teresa i tingué un fill Baptista Tarrat, que signà capítols matrimonials amb Magdalena Navarra (natural de Fígols) l’any 1756.
 
Teixidó, Josep. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.
 
Thobar i de Sosa, Lluís de. Tinent de l’exèrcit casat a Tremp amb Antonia de Thobar i de Pallarès, propietària de nombrosos béns a Anàs. Un cop vídua es tornà a casar amb Joan de Ferrer i de Senjoan (l’any 1788).
 
Tomàs, Paqual. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.
 
Torm, Ventura. Veí de Figuerola d’Orcau que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població i el de Sant Cristòfol de la Vall, venent també paper segellat.
 
Torra, Simón. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Conques.
 
Torres, Josep. Sabater natural i veí de Tremp, fill de Pere Torres, pagès que participà al Consell General de 1772, i de Maria Bellós. Es va casar en segones núpcies amb Rosa Segur del poble d’Aramunt.
 
Torrodà, Josep. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila de l’any 1772.
 
Torruella, Josep. Mestre de cases veí de Tremp, formà part del Consell General de la Vila de l’any 1772.
 

U

 
Utgés, Magí. Negociant veí de Tremp, fill de Josep Utgés negociant de Castellfollit de Riubregós i de Maria Àngela Tapiola. Va viure amb el seu germà Jaume Utgés a Tremp, i es casà amb Joaquina Toló, a qui va fer hereva de tots els seus béns, excepte la casa de Tremp (que quedava per a en Jaume), segons el seu testament de 1824. // Hi havia també l’any 1828 un pagès a Tremp dit Bonaventura Utgès, casat amb Feliciana Cairol.
 
Utrillo, Miquel. Veí de Tremp, el 1841 és nomenat receptor de contribucions pel pagament del cos d’Esquadres de Catalunya a l’antic corregiment de Talarn.
 

V

 
Valdelló, Joaquín. Veí de Tremp, administrador de rendes reials i estancades de Tremp i del partit, l’any 1822 va ser fet pres pels “constitucionals”, essent substituït aquest any per Jacinto Pallarès
 
Vila, Francisco. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Llimiana.
 
Viladas, Jaume. (?-1764) Comerciant natural de Corrià (Solsona), fill de Josep Viladas i de Magdalena, i instal·lat a Isona a principis del segle XVIII. Va comprar temporalment la senyoria d’Esplugafreda. Es casà amb Antònia Palou i Pons (1700-1761), vídua del doctor Anton Puig de Monbudí, amb qui tingué una filla de nom Teresa, que nomenà hereva. La seva dona tenia a més tres fills, Antonio Puig i Palou, hereu i fillastre de Jaume Viladas que continuà el seu negoci, Antònia, Florentina i Teresa. Misser Antonio Puig i Palou es casà amb Maria Camats, i tingué com a mínim dos fills, Aleix Puig, que abandonà l’activitat comercial, va vendre la senyoria d’Esplugafreda el 1797, i com a pagès es va casar amb Josepa Pericó, vivint a Isona; i Francisco Puig i Camats que va entrar al servei del rei com a militar.
 
Vilanova: Barons d’Eroles (veieu “Eroles”)
 
Vilar, Antonio. Pagès veí de Tremp, participà com a membre al Consell General de 1772.
 
Vilaró, Antonio, Doctor, notari veí de la vila de Tremp, participà com a membre al Consell General de 1772.
 
Vilaró i Vilades, Francisco. Veí de Tremp mort l’any 1829, casat amb Antònia. Deixà els seus béns a favor dels germans Antonio, Josepa, Francisco, Agustí i Ramon Vilades de Batlle, residents a Igualada.
 
Visa, Ramon. Carlí de la Junta de Talarn que l’any 1840 era refugiat al principat d’Andorra.
 
Vives. Diverses branques d’una família d’artesans i de comerciants de Tremp. Francisco Vives i Espeig, baster natural i veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772. // Bonifaci Vives “major” baster natural i veí de Tremp, formà part del Consell general de 1772. // Bonaventura Vives, comerciant natural i veí de Tremp, estava casat amb Teresa (documentats l’any 1819).

O - R

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies




O



Ochova. Família de cirurgians veïns de Tremp. Joan Baptista Ochova, cirurgià veí de Tremp es va casar amb Rosa Surruet Fernandes, també filla de cirurgià, amb qui tingué com a fill successor a Antonio Ochova Surruet: cirurgià veí de Tremp (documentat entre 1805 i 1829). Un altre fill de Joan Baptista fou  Pedro, sargent d’artilleria retirat a Barcelona.
 

Olsina, Josep. Veí de Sant Serni que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Oms, Martí. Pagès veí de Tremp casat amb Antònia Malet i pare del també pagès Domingo Oms, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.
 

Orteu. Família de notables de la Conca de Dalt. El primer en destacar fou Jacinto d’Orteu i de Bertran, natural i veí de La Pobla de Segur, va obtenir el privilegi militar de Cavaller l’any 1737 per concessió reial. Propietari de l’hostal de les Moreres, a Peramea, fou un actiu prestamista, va formar un gran patrimoni per execució de deutes, fent-se amb la Quadra de Mascarell (1747) L’any 1743 va comprar la jurisdicció de Claverol. Va destacar també el seu germà Isidoro d’Orteu i de Bertran, prevere, ardiaca major i canonge de la Santa Església de Girona, i prior de Sant Miquel del Fai (documentat el 1761). En Jacinto tres fills, Francisco Antonio de Orteu i de Copons que passà a residir a Barcelona on gaudí de la dignitat de prevere canonge; sembla ser que Isidro d'Orteu i de Copons; i Agustí d’Orteu i de Copons, senyor de les quadres de Mascarell i d’Orteu, casat en primeres núpcies –sembla ser– amb Marina Ibáñez de Borrell, i en segones amb Clara d’Orteu i d’Altemir. D’aquest segon matrimoni va néixer Jacinto d’Orteu i d’Altemir, veí i natural de la Pobla de Segur: el 1814 es van signar capítols matrimonials entre Jacinto d’Orteu i d’Altemir amb Maria Francisca Aymerich i Veijan, filla de Miguel Aymerich i d’Ana Veijan i Escudero, veïns de Fraga. Del matrimoni nasqué Mariano d’Orteu i d’Aymerich que l’any 1826 era estudiant a la Pobla de Segur; Carlí destacat, es va refugiar a Andorra, documentant-se entre 1836 i 1837. Va anar amb Francesca d’Orteu. A la seva arribada els francesos van queixar-se i van demanar sancions contra tots aquells que havien acollit a les diferents famílies de carlins. Marià Orteu, amb diferents homes van passar, amb les armes, cap a França, retornant al poc temps. Amb Fidel Periú i els dirigents carlins, organitzà la trama de comunicacions carlines des de 1836 fins a 1840.


P



Palau. Cognom de la nissaga de barcelonins procedents de Conques, per successió (via matrimonial) de la família Magarola. Josepa de Palau i de Magarola: veïna de Conques, es va casa amb Alejandro de Palau i d’Aguilar, unint-se els casals de Conques i d’Aguilar i comptant, doncs, amb la carlania i terçò de Talarn, la carlania de Castells i una altra a La Guàrdia (aquestes dos últimes venudes a principis del segle XVIII), els delmes de Taús, els delmes i drets del Mas d’Ausàs i Sant Julià de Lòria; la jurisdicció de Senyús, delmes i rendes a la Vall de Cabó, la carlania de Sant Llorenç de Morunys  i la baronia de Sant Victori de Fígols, a la Cerdanya, venuda l’any 1739.. Tingueren una filla, Maria Antònia de Palau i de Magarola nascuda a Conques, i un fill, que els succeí, anomenat Francisco de Palau i de Magarola, nascut a Conques i traslladat, com els pares, a Barcelona. Mort el pare i amb greus problemes de deutes, Francisco i sa mare Josepa van arribar a obligar les seves rendes en favor d’Antonio Gasset, Ciutadà honrat de Barcelona domiciliat a la Seu d’Urgell, van acabar desplaçant-se a viure a Barcelona. Es va casar amb Ana d’Aloy, amb qui tingué dos fills: Francisco de Palau i Aloy, mort a Barcelona l’any 1784 sense fills, i Josepa de Palau i d’Aloy casada també a Barcelona amb Miguel de Ramon i de Graell, Regidor Perpetu de Barcelona. Durant la minoria d’edat dels germans de Palau i d’Aloi en va ser tutor Anton de Magarola i de Clariana (al voltant de 1766).

Palau i Aloy, Alexandre i Maria Josepa. Germans nascuts a Conques i residents a Barcelona, van rebre en herència i pro-indivís la castlania (carlania) de Talarn.

Pallarès. Família noble naturals i veïns de Talarn. Pere Pallarès veí de Talarn, pare de Martí. Martí Pallarès: natural i veí de Talarn, fill de Pere i pare de Montserrat, casat amb Aldonsa. Montserrat Pallarès (1571-1656) casat amb Joana Maciana Pal i Mora, fill de Martí i pare de 15 fills: Isabel Joana Pallarès nascuda el 1616 i casada el 1634 amb Josep Balaguer, essent pares de Roc Balaguer; i en segones núpcies amb Francisco Piques l’any 1641; Nicolas Pallarès (1619-1645); Joan Pau Pallarès (1621-1634); Maria Pallarès nascuda el 1625 i que es va casar l’any 1657 amb Francisco de Santcerni; Dionísia Pallarès (1627-1661) que restà soltera; Joan Martí Pallarès  (1629-1633); Melcior Pallarès (1631), Josep Francisco Pallarès (1633-); Teresa Pallarès (1634-); Bonaventura Pallarès (1636-) casada amb Francisco de Fondevila; Montserrat Pallarès (1638-1706); Diego Francisco Pallarès (1639-); Josep Martí (1639-), Francisca Dorotea (1640-), i l’hereu  Isidoro Pallarès (1623-1690) natural i veí de Talarn, doctor en lleis, es va casar en primeres núpcies amb Francisca Jordana, de qui tingué un fill  Francisco Jaume Joan que morí als dos anys (1663-1665). Es casà de nou en segones núpcies amb Oròsia Fité amb qui tingué sis fills: Maria Maciana (1668-1674), Martí, Josep, Melcior, Francisca Joana (1674-1676), Marc Anton i Alonso. Martí de Pallarès (1669-1706) fill d’Isidoro i Oròsia, es va casar el 1700 amb Francisca de Subirà amb qui tingué dos fills, Ignàcia (1705-1717) i Martí (1707-1715). Josep de Pallarès (successor d’Isidoro; veieu a continuació). Melcior de Pallarès (1673-1751) doctor en lleis, assessor del sotsveguer i del Baró d’Eroles, casat amb Maria de Castellarnau, i finalment prevere. Va iniciar una branca familiar femenina ja que tingué tres fills: Isidoro, mort l’any 1725, Maria, casat amb “Termes” que tingué un fill: Melcior Termes i Pallarès; i Josefa Pallarès, casada l’any 1745 amb Josep Pons, mare de Melcior Pons. Marc Anton de Pallarès: (1676-1761) Doctor en lleis, prevere i vicari perpetu de Talarn; el 1722 rector de la parròquia de Sant Gervasi en Barcelona. Alonso de Pallarès: (1679-1773) doctor en lleis, casat amb Francisca Font, resident a Barcelona, propietari de cases i botigues a la ciutat comtal. // Josep de Pallarès i Fita: (1671-1741) Doctor en lleis es va casar en tres ocasions: l’any 1702 amb Rosa de Vedrenya, de la que tingué un fill (Francisco); el 1708 amb Antònia Figuerola; i aproximadament el 1714 amb Francisca Canal, amb la que tingué 9 fills: Josep Anton (1715-), Maria Manuela (nat. El 1716, casada el 1750 amb Anton Lladós de la Bastida), Josep Andreu (successor de Josep; veieu a continuació), Maria Oròsia (1720-1787, casada en dues ocasions, amb Anton Capdevila escrivent de Talarn l’any 1742, i amb Miquel Ferrer, tinent del regiment de Parma), Francisca (nascuda el 1722, també casada en dues ocasions el 1752 amb Anton Passi i Baró, metge de cambra del Rei i en segones amb Juan Antonio Grau i Vidal , metge dels Reials exèrcits), Ignasi de Pallarés (nat el 1724) que arribà a ser notari causídic de Barcelona; Maria Teresa (casada amb Anton de Portolà el 1757), Felip Domingo (nat el 1730), i Antònia, casada en dos ocasions, amb Lluis de Tobar (o Thobar), i amb Joan de Ferrer i de Senjoan (1788), cavaller de Tremp regidor de Talarn. // Josep Andreu de Pallarès i Canal: (1718-1752) tercer fill de Josep de Pallarès i de Francisca Canal, es casà amb Àgueda Macià, amb la que tingué quatre fills: Raimunda (nat. 1744, casada amb Anton Piquer, doctor en lleis i regidor de Talarn); Jacinto (successor de Josep Andreu, veieu a continuació), Josep Sebastià (1748-1759) i Francisco Pere Sebastià (1753-1754). // Jacinto de Pallarès i Macià: (1745-1829) fill de Josep Andreu i Àgueda, els va succeir en la casa. Es casà amb Teresa de Pons i tingué dos fills, Jacinto (que el succeí, veieu a continuació), i Calixto, que arribà a Coronel d’infanteria del regiment de Màlaga. // Jacinto de Pallarès i de Pons: (+1833) fill de Jacinto i de Teresa, els va succeir a la casa. Va ser col·lector de rendes de la Vall d’Aran i administrador de rendes estancades a Tremp i partit de Talarn des de 1820 fins l’any 1824. Es va traslladar a viure a Lleida on fou nomenat Regidor Degà de Lleida l’any 1832. Casat amb Raimunda d’Agarravere i de Mallada, tingué set fills: Calixto de Pallarès i de Agarrevere (1802-1836), comandant de l’Estat Major de Navarra, mort afusellat per participar en la primera carlinada de Lleida; Anselmo (veieu tot seguit), Maria Ventura (1804-1884) casada amb Domènec de Dalmases; Maria Teresa (religiosa, +1878), Maria del Carme (religiosa, +1866), Geltrudis (+1867) casada amb l’advocat Joan Gigó; i Maria Concepció (+1910 a Lleida). Anselmo de Pallarès (1814-1846) Hisendat i prevere veí i resident a Lleida, va morir a Roma.

Pallarès, Josep de. Cavaller hisendat veí de Talarn (aprox. 1728).

Pallarès i Gachapay, Antonia de. (documentada el 1718). Resident a Barcelona, els seus béns van ser embargats amb la guerra, però el 1718 se li retornen. Vídua va tornar-se a casar i va traslladar-se a viure a Alella.


Palou, Joan Baptista (1674-?) Pagès d’Isona, baró d’Esplugafreda des de l’any 1704 per compra de la senyoria, casat amb Maria Teresa Pons, va tenir dos filles: Antònia Palou i Pons (1700-1761), casada en primeres amb el doctor Anton Puig i de segones amb Jaume Viladas; i Caietana Palou i Pons, nascuda l’any 1709.

Pedra, Josep. Natural de Tremp i resident a Barcelona, fou delineant comissionat a l’establiment de la reial ordenança de boscs als Pirineus (1792); el 1808 apareix com a religiós profés de Sant Basili. El seu nebot  Josep Pedra, cirurgià natural de Gràcia es traslladà a viure a Tremp.

Pellicer. Cognom de diverses branques de la família d’artesans de la vila de Tremp. Tomàs Pellicer veí de Tremp casat amb Paula i pare de Tomàs Pellicer, prevere beneficiat de l’església parroquial de Tremp (documentats l’any 1744) // Benet Pellicer, sastre veí de Tremp, casat amb Joana. Del matrimoni van néixer com a mínim dos fills, Fèlix Pellicer que s’instal·là a Barcelona, i Bonifaci Pellicer, també sastre natural i veí de Tremp, mort abans de 1771. Aquest darrer, successor del seu pare Benet, es va casar amb Isabel Anna Balart, morint sense successió.

Perves. Nissaga de barons, senyors de la cavalleria de dita població. Arnau Guillem de Perves (doc. aprox. 1494), senyor de la cavalleria de Perves, resident a Salàs de Pallars. El seu besnét fou Gaspar de Perves olim de Vilanova (doc. aprox. 1580). El cognom de Perves es perd amb Catalina d’Areny i Perves, per matrimoni Pons.

Pes, Antonio. Pagès de Tremp, participà al Consell General de la vila de l’any 1772.

Pié, Francisco. Negociant casat amb Magdalena Llor, mort abans de l’any 1788. Francisco Pié: Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila d’Isona.

Pintó, Francisco. Veí de Tremp, courer (documentat el 1792). Germà de Bonaventura, casada amb Bautista Blanc, sabater de Saint Girons (França).

Pinto del Valle, Antonio de. Veí d’Olot, fou administrador de rendes estancades a Tremp i partit de Talarn nomenat al càrrec l’any 1824, en substitució de Jacinto de Pallarès, fins l’any 1829. Va provar de combatre el fort contraban que imperava al país, i es va trobar amb l’oposició de tots els pobles, que van deixar de pagar els diferents tributs, inclòs el cadastre. L’any 1825 va perillar el seu càrrec essent acusat de morositat pels seus superiors. L’any 1828 s’estableix a la comarca la facció armada del canonge de Barbastre N. Ferrer i es produeixen diversos intents d’assalt i robatori de les rendes estancades, fet que provoca que l’administrador hagi de refugiar-se a Lleida. Casat i amb un fill que vivien a Olot, durant una visita del Visitador General de Rendes va fugir cap a la frontera amb una veïna casada del poble, i amb les recaptacions de l’any i endarreriments, pujant el seu deute a més de 250.000 reals. Va ser detingut abans d’arribar a França i empresonat a Benasc.

Plana, Josep. Pagès natural i veí del mas de Castellnou (Sant Salvador de Toló), era baró de Montadó. En coneixem dos fills; Josep Plana que continuà la casa com a successor; i Antònia Plana que es casà amb Juan de Monner i d’Amorós i inicià la branca Monner de Conques (veieu)

Planella, Jaume. Sabater de la vila de Tremp casat amb Rosa Torruguet.

Planella, Jaume. Teixidor de la vila de Tremp pare de Josepa (documentat el 1788).

Poncia Catvla. Personatge de la Isona romana, tia paterna i sogra de Porcia Catula, filla de Marc. S’han trobat inscripcions funeràries amb el seu nom a Covet.

Pons, Antoni. Pagès veí de Tremp, participà al Consell General de 1772.

Pons, Josep. Pagès veí de Tremp, participà al Consell General de 1772.

Pontí, Pedro. Detingut  l’any 1825 amb mercaderia de contraban, en realitat portava 1 lliura i 9 onzes de sofre.

Porta, Josep. Teixidor de lli, veí de tremp mort abans de l’any 1817 deixant vídua a Maria Rius Gomà.

Portolà. Família originària de la Vall d’Aran que adquirí al segle XVII la senyoria de Castellnou de Montsec. Excepte alguns anys al segle XVIII, eren senyors absentistes, residint a Balaguer. Gaspar de Portolà i Pont (+1699): Fill de Bartomeu de Portolà i Francesca Pont, doctor en Lleis, fou nomenat cavaller l’any 1665, i li confereixen títol de noblesa el 1682, comprant la baronia de Castellnou de Montsec (amb Sant Esteve de la Sarga, Beniure, Estorm), vicaria de Gotlar, carlania de Claramunt i Montlleó d’Àger, i senyor dels termes de Pradell i de la tercera part de Margalef.  Mort el 1699 fou enterrat a Castellnou de Montsec. Tingué un fill, Ignasi de Portolà (+1688) casat amb una membre de la família aranesa que arribarien a ser barons d’Abella. El succeí, doncs Francesc de Portolà i Subirà (1677-1743) casat el 1698 amb Maria Bardaxí i Lussan (+1707) i en segones núpcies amb Teresa de Rovira i Sanispleda (1710). Notable cavaller va ser empresonat a Lleida el 1713 per ser partidari de la causa de l’Arxiduc Carles III d’Àustria i, un cop acabada la guerra, es va traslladar a Castellnou de Montsec el 1716 on van néixer el tercer fill del matrimoni, en Gaspar de Portolà i Rovira (1718), i el quart fill, Francesc de Portolà i Rovira (1719). L’any 1720 tota la família es va desplaçar a Balaguer. Gaspar de Portolà i Rovira (1718-1786) fou el més famós membre de la familia; cabaler, va seguir la carrera militar que el portà, del 1769 al 1770 al descobriment de Califòrnia d’on va ser governador, assentant una colònia a Monterrey. Tinent Coronel, va tornar a Catalunya el 1776, tornant a embarcar cap a Puebla de los Ángeles com a coronel i governador, aquell mateix any. L’any 1786 tornà a Catalunya essent nomenat tinent del Rei a la ciutat de Lleida, morint el mateix any. // Anton de Portolà casat el 1757 amb Maria Teresa de Pallarès; capità del regiment de Castella. El seu fill fou Josep de Portolà i Pallarès, sotstinent del regiment de Guadalajara.

Prats. Cognom d’una família d’artesans de Tremp, amb diverses branques. Geroni Prats [Baptista?] natural i veí de Tremp, mort al voltant de l’any 1800, [casat amb Maria Prats i Prats?], van ser pares de Francisca i de Baptista. Francisca Prats es va casar amb Manuel Juvero, Depenent del Resguard a Barcelona, i s’instal·là a la capital comtal.  Baptista Prats, natural i veí de Tremp continuà el negoci familiar d’espardenyer i pagès, fou membre del Consell General de la vila l’any 1772, i morí l’any 1797. Casat amb Àgueda, tingué com a mínim tres fills: Geroni Prats, Francisco Prats (pagès, casat abans de 1797), i Baptista Prats, fideuer que l’any 1822 va fer testament; casat abans de 1797 amb Bonaventura Borrell, va ser pare de Baptista Prats, espardenyer que l’any 1823 va pagar la legítima al seu germà Francisco Prats. // Bonaventura Prats casat amb Manuela Prats Tallada, vídua de l’espardenyer Josep Ramos (documentats l’any 1822). // Joaquín Prats Naudó casat amb Francisca Ramos, filla de l’espardenyer Josep Ramos i de Manuela Tallada (en segones núpcies Prats), van ser pares de Bonaventura Prats. (documentats tots l’any 1822).

Prior. Cognom de família notable de la vila de Talarn. Pau Prior i Ferrer natural i veí de Talarn, va rebre el privilegi de noblesa l’any 1643. El Succeí el seu fill Josep Prior i Ferrer, natural i veí de Talarn, casat amb Elena de Borrell. Aquest tingué dos fills: Josefa de Prior casada amb Anton de Sabater; i Domingo de Prior, que succeí al seu pare i que es va casar amb Maria Rosa Llussà. Del matrimoni van néixer quatre fills: Josep de Prior i de Ferrer, natural i veí de Talarn, que fou procurador dels interessos al Pallars de Cayetano Fèlix de Molines i de Prior (de Barcelona); Emmanuela de Prior, Maria i Maria Rosa de Prior i de Ferrer. Fill de Maria Rosa (vídua ja el 1731) trobem a Josep de Prior, senyor de la Baronia de Monmagastre, regidor perpetu de Talarn i el seu partit, gran negociant de bestiar menut entre 1722 i 1750.

Prior. Cognom d’una família d’artesans de Tremp. Joan Prior, estanyer veí de Tremp casat amb Magdalena, morts abans de l’any 1748. Tingueren una filla, Magdalena Prior, casada amb el peraire Joan Santmiquel (veieu) que, vídua, testà en favor de Domingo Santmiquel l’any 1748.

Puigredó, Joan. Adroguer natural i veí de Tremp, casat amb Josefa Pla, tingué una filla, Rosa Puigredó que es va casar en segones núpcies amb l’argenter de Lleida Joan Badia, firmant-se els capítols matrimonials l’any 1775.
 

Pujola, Joan. Sedaire veí de Tremp, fill de Joan Pujola i de Coloma Baiasca, casat amb Rosa. Va morir sense descendència l’any 1829.

Puntí, Pere. Negociant veí de Tremp del primer terç del segle XIX, hereu del pagès Gaspar Puntí, i casat amb Mariagna.


Q


 


Queralt. Barons d’Eroles (veieu “Eroles”)
 

Queralt, Alemany de. Donzell de Tremp del segle XVI, germà de Tomás de Queralt, casat amb la baronesa d’Eroles Marianna d’Eroles i Queralt.
 

Quintana, Josep. Pagès veí de Tremp, participà al Consell General de la vila de l’any 1772.


R



Racalles, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 formà part del Consell General de la vila. El seu fill i successor Armengol Racalles es casà amb Rosa Malla.
 

Racalles, Fèlix. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 formà part del Consell General de la vila.
 


Ramon de Covet, (Raimundi de Cohovet). Un dels primers priors de Covet, i el primer documentat ja a l’any 1179.

Ramonich, Joan Baptista. Cirurgià veí de Salàs de Pallars, l’any 1779 es va casar amb Antònia Basques Baudina, filla del també cirurgià Joan Basques de Tremp.

Ramos, Miquel. Veí de Tremp, l’any 1809 era subtinent del Primer Terç de Miquelets del corregiment de Talarn.

Reig, Dídac. Veí de Tremp, previsioner de grans o “guarda del magatzem de grans” de Tremp, casat amb Maria Xaviera Reig de Bancorben i Unzagra. Morí abans de 1746.

Rius, Francisco. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila d’Aramunt.

Rius, Joan. Natural de Figuerola d’Orcau i veí de Tremp, teixidor, fill del pagès Bernardino Rius i de Teodora, es va casar amb Francisca Maria Guamis. Va participar al Consell General de 1772 morint el mateix any. Va deixar tres filles, l’hereva Antònia Rius, Teodora i Maria, casant-se aquesta darrera amb Josep Portes o Porta, teixidor de lli de Tremp.

Rivera, Josep. Veí de Conques que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Roca i de Cortit, Jaume. Pagès de Guàrdia de Tremp, va adquirir en enfitèusi l’any 1779 juntament amb Pere Bosc i Miralles d’Algerri, i de mans del Reial Monestir de Poblet, el terme de Canelles, sufragani de Tragó. Juntament amb Nicolau Esteva i Vergés, també veí de Guàrdia, es va fer amb la senyoria jurisdiccional de la Torre d’Amargós. Casà la seva filla amb Nicolau Esteve i Vergés, fent hereu de tots els drets i béns al seu net Francisco Pau Esteve i Roca (veieu)
 

Rocabruna. Notabilíssima família de Barcelona amb origen a la comarca on al llarg del segle XVIII van mantenir diferents rendes i possessions. Destaquen Anton de Rocabruna i de Copons pare de Carlos de Rocabruna i de Pons, natural i veí de Barcelona, vivint a mitjans del segle XVIII; Anton de Rocabruna i Delors datat al voltant de 1766, Carlos de Rocabruna documentat també a Barcelona al voltant de 1803; i ja en ple segle XIX José de Rocabruna Ardena-Sabastida i Castells, coronel que en retirar-se es va instal·lar a Girona l’any 1843; o Maria Josefa de Roy i Rocabruna, de Barcelona, documentada l’any 1881.

Rodrigues, Onorat. Sastre veí de Vilamitjana casat amb Maria Guillem, pare de Vicens, pagès de Tremp l’any 1770 que, al seu torn, es casà amb Teresa Tenat. Un dels nets d’Onorat fou veí de Tremp: Manuel Rodrigues Thenat.

Roger de Llúria. Cognom d’una família notable provenint d’Esterri d’Àneu i instal·lats a Figuerola d’Orcau per matrimoni amb la família de Lleres (veieu). Fernando Roger de Llúria casat amb Maria Teresa de Llenes i de Pujol, filla de Maria de Llenes i Pujol i Anton de Llenes; residents a Figuerola d’Orcau (en 1778). Tingué un fill Antonio de Roger de Llúria i de Llenes; la mare Maria Teresa Roger de Llúria i de Llenes, filla de Maria de Llenes i Pujol i d’Anton de Llenes, natural i resident a Figuerola d’Orcau, es va casar amb Fernando Roger de Llúria. L’Any 1778 va rebre en herència els béns del reverend Anton de Llenes i de Cancér, prevere i rector de Figuerola d’Orcau, i l’any següent, el 1779, de Miquel de Llenes i de Juan Francisco de Llenes. L’any 1809 va rebre l’herència unviersal del Roc Rafel de Pujalt, amb béns a Anglesola, Tornabous, Belianes, Sant Martí de Maldà, Maldà i Agramunt. L’any 1809 ella i el seu marit es van traslladar a viure a Anglesola.

Roger de Llúria. A finals del segle XIX escriu articles en el setmanari carlí de Lleida “El Loredan”, d’on era col·laborador habitual.

Rogés, Joan. Cuber veí de Tremp, participà al Consell General de 1772.

Rubies. Família d’hisendats de Conques, hereus de la família Fontelles (veieu). El cognom s’inicia amb el matrimoni, en segones núpcies, de Cecília Fontelles i Gassol l’any 1690 amb Lluís Rubies, ciutadà honrat de Barcelona veí de Balaguer, amb qui va tenir dos fills: Rosa Rubies casada amb Amadeo de Borrell i de Balaguer, i l’hereu Francisco Rubies i Fontelles, Ciutadà Honrat de Barcelona nascut a Conques i que es va casar amb Josepa Jordana, amb qui signà els capítols matrimonials l’any 1714.// Ignasi de Rubies natural i veí de Conques (documentat el 1741),  oncle de Feliciano de Rúbies, de Tàrrega. // Francisco de Rubies documentat a Conques l’any 1816 // Josep de Rubies i de Monner: Hisendat i veí de Balaguer, l’any 1842 va vendre tot el patrimoni que posseïa a Conques.

 Rubiol, Antonio. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Palau.