Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies
D
Dalmau, Custodio.
Nascut a Tremp l’any 1959, als cinc anys va marxar amb la seva família a viure
a Barcelona. Cursà estudis d’Arquitectura i l’any 1983 visità al seu germà
David a Nova York, on s’instal·là. Movent-se en el món de la moda l’any 1996
els germans Dalmau van crear la marca Custo Barceló i, un any després el
dissenyador va ser convidat a la New Work Wek Fashion. Consolidat com un dels
grans dissenyadors de moda mundials a la primera dècada del segle XXI.
Dolader, Josep. Doctor en medicina veí de Tremp, casat amb Eulàlia Ginestar
(documentat l’any 1788).
E
Erill. Nom
d’una nissaga de senyors residents a Bóixols. Jaime Juan Erill: Baró de
Sant Cristòfol de Rialb (aprox. 1741). Josep Erill i Feu: Pagès de
Bóixols, senyor jurisdiccional del terme de Sant Cristòfol de Rialp (documentat
l’any 1792).
Eroles – Queralt –
Vilanova – Borrell – Ibáñez. Barons d’Eroles. Simón
d’Eroles, casat amb Magdalena de Copons i de Toralla, és l’últim dels
barons amb el cognom Eroles, ja que l’herència passà a la seva filla Macianna
d’Eroles i Queralt, Baronessa d’Eroles, senyora de la quadra de Cabicerans,
va crear un fideicomís reial i perpetu de primogenitura al seu testament de
1584. Casada en primeres núpcies amb Alemany de Queralt, donzell de Tremp, i en
segones núpcies amb Felip d’Erill, veí de Tremp. Del primer matrimoni nasqueren
quatre fills: Lluís de Queralt i d’Eroles, Baró d’Eroles, casat amb
Guiomar signant capítols matrimonials a Tàrrega el 1592 endeudant-se
considerablement. Els deutes de Lluís arribarien a les 16.245 lliures. Per tal
de treure’s de sobre els crèdits va vendre la baronia d’Eroles a favor dels seus
vasalls pel preu de 9.695 lliures l’any 1613. A instància del fiscal de la
Corona li van confiscar els béns i el Comissari Reial, Clement Cases, l’any
1614 va vendre la Quadra de Cabicerans als barons de Claret; va morir sense
descendència; tenia a més tres germanes: Gerònima de Queralt i d’Eroles,
Anna i Maciana, aquesta casada amb un Felip de
Queralt. El succeí la seva germana Gerònima, i el fill d’aquesta Amadeo
Andreu de Vilanova, Baró d’Eroles, nascut a Barcelona, i casat amb
Francisca de Vilanova. Tingué una filla, que el succeí: Maria de Vilanova,
casada en primeres núpcies amb Simeó de Borrell, donzell, i en segones núpcies
amb Rafael de Subirà (passant a anomenar-se Maria de Subirà i de Vilanova);
baronessa d’Eroles per sentència judicial (entre 1678 i 1683). Del primer
matrimoni van néixer Amadeo de Borrell i Vilanova (que la hi succeí, veure més
avall), i Ambrosio de Borrell casat amb Bonaventura de Balaguer
que tingué un fill, Amadeo de Borrell i de Balaguer, casat amb
Rosa Rúbies, que inicià una nova branca familiar (veieu Borrell). L’hereu de
Maria de Vilanova va ser Amadeo de Borrell i de Vilanova, donzell i baró
d’Eroles, vivia a Talarn entre els anys 1701 i 1750. Cavaller, Regidor Degà de
la vila i partit de Talarn, a més de viure de la renda senyorial de la baronia,
i de les seves terres explotades amb mossos, va destacar per una intensa
política comercial de bestiar menut -caprí- i mulatí; casat amb Serafina de
Subirà i de Arjó. Tingué un fill (que el succeí) i una filla: Maria
Antònia de Borrell, casada amb Francisco Anton de Sullà, essent mare de
Maria Agna de Sullà. A Amadeo de Borrell el succeí el seu fill Josep de
Borrell i de Subirà, baró d’Eroles, casat amb Marina
de Copons. En morir va deixar una filla, la baronessa Maria de Borrell i de Copons,
que es va casar amb Pedro Ibáñez Cuevas de Valero, capità del
regiment d'infanteria de Guadalajara i Corregidor perpetu de Talarn, comandant
del partit, subdelegat de rendes, i baró consort d’Eroles, pel matrimoni. Fill de Joaquín Ibáñez Cuevas, militar de cavalleria
del regiment de Guadalajara. Va morir el 10 d’abril de 1763 a Madrid, essent
enterrat a la parròquia de la Santa Creu de Madrid. El succeí el seu fill Josep
de Ibáñez de Borrell i de Copons. Tingué, a més, dues filles: Maria Antònia,
casada amb Anton de Ferrer resident a la Vila de Vic, i Marina, casada amb
Agustí de Horteu de la Pobla de Segur (ambdues mortes abans de 1794). El seu
germà, Joan Ibáñez Cuevas fou governador de la Vall d’Aran; un altre germà,
Jacobo Ibáñez Cuevas, va ser prevere canonge de l’església catedral de Terol,
mentre que un altre germà, Francisco, ho va ser en l’església de Lidon, també a
Aragó. El succeí Josep de Ibáñez de Borrell i de Copons (+1794) Baró
d’Eroles, Capità del cos de voluntaris d’infanteria d’Aragó (1773), passà a
residir a Madrid, on ascendí a Tinent Coronel (1778) i arribà a Coronel de
Cavalleria. Es casà amb Maria Ana Valonga Tarin de Ibáñez, natural d’Azanuy,
amb la que signà capítols matrimonials l’any 1778, i a la que deixà com a
hereva universal malgrat tenir 8 fills: Maria de la Concepció, Joaquim, Josefa
(monja a Vallbona de les Monges), Maria Anna, Maria Teresa (monja al convent del
Monte Sion de Barcelona), Isabel (també
monja a Vallbona), Maria Dolores i Gracia (també monja a Vallbona). L’herència
recauria en Maria de la Concepció.
Eroles, Josep.
Rector de Pessonada, carlí refugiat a Andorra la vella l’any 1836.
Esclarmonda de Cervera. Senyora del castell de Llordà i d’Algerri, morta cap al 1314. A la seva mort els seu nebot i marmessor Ot de Montcada va vendre el castell i vila de Llordà, amb la vila d’Isona i els llocs de Castelló i Sant Martí, el 1319, al Capítol de la Seu d’Urgell.
Espret, Pablo de. Militar amb graduació de Coronel, tercer corregidor de Talarn, va substituir a D. Juan de Meages i exercí el càrrec fins que en prengué possessió Pedro Ibáñez Cuevas.
Esquerre, Crespin. Blanquer veí de Tremp, membre del Consell General de la Vila de l’any 1772.
Esteve i Roca, Francisco Pau. Natural i veí de Guàrdia, fill de Nicolau Esteva i Verges i net de Jaume Roca i de Cortit, va heretar tots els béns d’ambdues branques familiars essent senyor de la Torre d’Amargós i comprant l’any 1795 la castlania d’Orrit (carlania).
Esteve i Verges, Nicolau. Pagès hisendat de Guàrdia de Noguera, adquirí la
senyoria jurisdiccional de la Torre d’Amargós (documentat el 1771) juntament
amb Jaume Roca de Cortit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada