Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

 

B

 

Balaguer, Roc. Senyor d’Espills, mort el 1708. casat amb Josepa Sabater de Borrell

Balart, Bonifaci. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Basques, Joan. Cirurgià de Tremp, casat amb Antònia Baudina, nomenà hereva a la seva filla Antònia Basques Baudina l’any 1779 en casar-se amb el també cirurgià de Salàs, Joan Baptista Ramonich.

Bastús, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Bastús, Joan. Apotecari veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Baudina. Cognom de diverses branques d’una família de menestrals i professionals liberals de la vila de Tremp. Salvador Baudina Cirurgià veí de Tremp casat amb Àngela i mort abans de l’any 1754. Fou pare de Magdalena, que es casà amb el també cirurgià Francisco Claverol, de Salàs de Pallars, l’any 1754. // Bonaventura Baudina i Boher, doctor, notari de la vila de Tremp, casat amb Eulàlia Masoauta, va formar part del Consell General de 1772, morint abans de l’any 1805. Tingué com a mínim un fill, Vicent Baudina Masoauta.

Bayasca, Antonio. Espardenyer natural i veí de Tremp, fill del pagès Francisco Bayasca i de Josepa Soto, i germà de Pere i Antònia Bayasca, es va casar amb Francisca Sabater. Membre del Consell General de l’any 1772, va fer testament l’any 1773, a punt de morir, estant la seva dona embarassada.

Bellós. Família de sabaters naturals i veïns de Tremp. Bonifaci Bellós, sabater natural i veí de Tremp (mort abans de 1770), casat amb Teresa, pare de Gràcia Bellós muller del pagès Francisco Tarraubella; i de Bonifaci Bellós, sabater també natural i veí de Tremp, hereu del seu pare Bonifaci, va participar com a membre al Consell General de 1772. // Bonifaci Bellós, sabater natural i veí de Tremp, va fer hereva universal l’any 1820 la seva filla Francisca Bellós, casada amb el també sabater de Tremp Lluís Puig. // Jaume Bellós, fill de Rita Mestre, sabater veí de Tremp documentat l’any 1819.

Bellós. Família de mestres de casa naturals i veïns de Tremp. Miquel Bellós, mestre de cases veí de Tremp, germà de Martí i casat amb Maria, va morir l’any 1744 deixant dos fills, l’hereu Miquel Bellós i el cabaler Josep Bellós.

Bellós, Josep. Comerciant veí de Tremp, cunyat del pagès Domingo Gallart i Miret per matrimoni de la seva germana Rosa (documentat entre 1788 i 1808).

Berenguer d’Abella, Personatge de dita població que apareix documentat l’any 1179 com a testimoni en un document.

Berenguer. Família de destacats hisendats i oficials de La Pobla de Segur. Isidro de Berenguer: natural i veí de La Pobla de Segur, va obtenir del Reial Patrimoni la concessió de fer, mantenir i cobrar peatge al camí del pas de Collegats des de l’any 1686. El succeí el seu fill Antonio de Berenguer de Castellgermà i d’Areny; natural de la Pobla de Segur, administrador dels patrimonis confiscats per la Corona al corregiment de Talarn a causa de la guerra de Successió; es va casar amb Maria de Berenguer i Sotomayor. Del matrimoni nasqueren dos fills Teresa de Berenguer i de Sotomayor, natural de Pobla de Segur i veïna de Tremp, on morí aproximadament cap a l’any 1784; estava casada amb Juan de Ferrer i de Sentjoan. El successor i hereu d’Antonio va ser Manuel de Berenguer i de Sotomayor, cavaller, natural i veí de la Pobla de Segur. A Manuel el va succeir José de Berenguer i de Ansigan (o Amigant), que morí sense descendència a principis del segle XIX. El succeí, doncs, la seva germana Maria Buenaventura de Berenguer, casada amb Antonio de Foix, amb qui tingué un fill: Cayetano de Foix de Berenguer i de Castellgermà, natural de la Pobla de Segur. Aquest es va casar amb Maria Sempau, però no tingué descendència, així que a la mort del titular, els béns es van partir per meitats per la vídua i per la germana Teresa de Foix i de Berenguer viuda al seu torn l’any 1857 i morta el 1861, passant els béns de la meitat de la casa de Berenguer a Francisco Boix de Salàs de Pallars.

Berenguer, Antonio de. Administrador de béns confiscats per la Corona al corregiment de Talarn a causa de la guerra de Successió, des de 1715 fins a la seva mort el 1725. Va continuar la tasca el seu fill Manuel de Berenguer.

Berga, Antonio. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Berga, Francisco. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Bertran, Francisco. Teixidor de lli veí de Tremp, fill de Teresa Bepsilis i de Tomàs Bertran, es va casar amb Antònia Torné, amb qui tingué tres filles: Maria, Francisca i Antònia, deixant com a hereva a la major, Maria, segons el seu testament de 1828.

Bertran i de Palau, Ramon de: personatge veí de Barcelona cap a l’any 1826 que tenia diverses propietats a Vilamitjana.

Bigorria, Anton. Sastre veí de Tremp, fill del també sastre Anton Bigorria, membre del Consell General de la Vila el 1772, i de Francisca Mora; es va casar amb Rosa Pes i tingué tres fills, Bonifaci (l’hereu), Rosa i Francisca. Morí al voltant de 1818.

Blanc. Família d’artesans fills de Tremp. Pau Blanc, sabater veí de Tremp, casat amb Úrsula, el succeí el seu fill Bautista Blanc, pagès i sabater natural i veí de Tremp, que participà al Consell  General de la Vila l’any 1772, i morí abans de 1778. Es va casar amb Catarina i va tenir dos fills: Pau i Tomàs. Pau Blanc, sabater natural i veí de Tremp, es va casar amb Magdalena Sauri, amb qui tingué un fill, també anomenat Pau Blanc, sabater de Tremp, que morí sense descendència l’any 1778. L’herència familiar passà a l’altre fill de Bautista Blanc, Tomàs Blanc, sabater natural i veí de Tremp, casat amb Maria Rosa, deixant tres fills: Pau Blanc (sembla que nascut el 1757), Mariagna Blanc casada amb el serraller Ignasi Farreras; i l’hereu, Tomàs Blanc, sabater natural i veí de Tremp que tingué quatre fills: Baptista, Rosa (casada amb Josep Santmiquel), Tomàs i Pau, tots fills vius l’any 1823.

Blanc, Mateu. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 va participar en el Consell General de la Vila.

Boher, Antonio. Advocat de la vila de Tremp (segle XVIII) casat amb Bonaventura de Copons.

Boix. Cognom de família de donzells de Tremp amb l’heretat a Talarn coneguda com “Casa de la Ribera”. Jacinto Anton de Boix casat amb Isabel de Boix i de Berenguer, de la casa de Berenguer de la Pobla de Segur, va morir abans de l’any 1764. El seu germà Joan Baptista de Boix va ser prevere i rector de Salàs de Pallars a mitjans del segle XVIII. El succeí el seu fill Bonaventura de Boix i de Berenguer, nascut a Talarn però que residí a Salàs almenys a la dècada de 1770; germà d’Antonio de Boix i de Berenguer, nascut a Talarn, a la Casa de la Ribera. // Francisco de Boix i Salís, natural de Salàs i resident a Talarn, el documentem entre 1861 i 1872.

Boixadós, Pedro. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Llimiana.

Bonis, Joan. Blanquer veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Borrell, Barons d’Eroles, veieu “Eroles”

Borrell. Cognom de la família de donzells de  Talarn, branca dels barons d’Eroles. Aquesta línia familiar s’enceta amb Ambrosio de Borrell, fill de Maria de Vilanova i de Simeó de Borrell, barons d’Eroles; casat amb Bonaventura de Balaguer tingué un fill, Amadeo de Borrell i de Balaguer, que al seu torn es va casar amb Rosa Rúbies. D’aquest matrimoni nasqué Martí de Borrell i Rúbies, donzell de Talarn casat amb Astàsia de Borrell i Figuerola. Del matrimoni nasqueren dos fills: Pau de Borrell que es casà amb Francisca Gay, i Martí de Borrell, donzell, cabaler, que l’any 1687 es va casar amb Maria Rosa Amorós, la filla primogènita de Bonaventura Amoròs d’Isona, senyor de Vall-llebrera i de Francisca Amorós.

Borrell, Francesc. Veí d’Aransís que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Borrell, Pablo. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Talarn.

Borrell i de Copons, Maria de. Baronessa d’Eroles, filla de Marina de Copons i Condellas i de Josep de Borrell, i casada amb el capità i corregidor de Talarn Pere Ibáñez Cuevas de Valero. Tingué tres fills: Josep, Maria i Marina.

Bringué, Antoni. Natural de la Pobla de Segur, es va refugiar al principat d’Andorra l’any 1840, en acabar la guerra carlina.

 

Burguesa, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de l’any 1772.

 

 

[L'autor es reserva tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial sense autorització de l'autor]