Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

 

A

Abella, Magnífic Marc Anton. Veí i prohom de Tremp mort abans de 1740, casat amb Rosa Abella i Aguilar (Balaguer ? – Tremp, 1740) filla de Maria i Pedro Aguilar de Balaguer. Van ser pares d’Antònia Abella, hereva, que es va casar amb un “Coll” de Vilamitjana.

Admetlla, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, participà com a membre al Consell General de la vila de l’any 1772. Tenia dos germans (com a mínim), Jaume, pagès veí de Vilamitjana, i Anton, pagès casat amb Catarina Planella (pare del també anomenat Anton).

Àger. Cognom d’una família de notables amb interessos a la Conca. Onofre Carlos d’Àger i d’Orcau signà capítols matrimonials l’any 1608 amb Francisca de Gassol, de la família de notables de Tremp.

Albert, Francisco. Veí de Vilamitjana que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Alegret, Antonio. Pagès, fuster i marxant de la vila de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Aleu, Josep. Fuster natural de la Pobla de Segur, casat amb Maria Aleu i Solé, natural de Tremp, van instal·lar-se a Barcelona on van exercir l’ofici. La germana hereva de Maria, Antònia Solé, casada amb Benet Carrera, els hi pagà la legítima l’any 1824.

Alfonso, Josep. Espardenyer de Tremp, fill d’Isabel Graell i de Bonaventura Alfonso, va fer testament l’any 1829 deixant cinc fills: Domingo Alfonso (l’hereu), Josep, Fidel, Antònia i Teresa.

Amat, Francisco. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà en el Consell General de la Vila.

Amissas, Sebastián de. Agutzil del corregiment de Talarn, domiciliat a Talarn i casat amb la propietària Serafina Queralt i Moreno, hisendada amb béns a Tírvia (documentat entre 1723 i 1753). Durant algunes de les absències del corregidor Pedro Ibáñez Cuevas, va exercir de corregidor interí. Va destacar com un dels principals prestamistes de l'època en convertir-se en un important especulador de productes agraris. Va prendre en arrendament el molí d'oli, el forn de pa i la taverna del Comú de Talarn, que va subarrendar a tercers, i prestà blat a veïns de Vilamitjana, Rivert, Castellet, Aulàs, Sapeira, Gurp, Corroncui, Adons i Abella d'Adons. Temut a la comarca, anava sempre en companyia d'un grup de criats armats donat el seu càrrec d'agutzil, però també s'acompanyava d'aquest grup en les seves activitats econòmiques particulars.

Amorós. Cognom d’una família de donzells d’Isona. Josep Amorós, cavaller d’Isona casat amb Emmerenciana d’Amorós i Ardanuy //  Bonaventura Amorós , cavaller d’Isona, senyor de Vall-llebrera, casat amb Francisca Amorós, van ser pares de Maria Rosa Amorós que signà capítols matrimonials l’any 1687 amb Martí de Borrell, donzell de Talarn. // Jaume d’Amorós: pare d’Emerenciana Amorós i d’Amorós. Emerenciana Amorós i d’Amorós: donzella d’Isona de finals del segle XVII i principis del XVIII, titular de la senyoria jurisdiccional de Llarvent i de Vall·llebrera. Es va casar amb Josep d’Amorós i d’Ardanuy (mort abans de 1731) i tingueren una filla: Magdalena de Monner i d’Amorós (veieu Monner)

Amorós, Rafael. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Guàrdia de Tremp.

Aransa, Blas d’. Veí d’Orcau que l’any 1828 posseïa l’estanc de dita població.

Araujo, Ignacio de. Tinent Coronel del regiment de San Diego, primer corregidor de Talarn un cop finida la Guerra de Successió. El va succeir en el càrrec Juan de Meages.

Areny. Cognom dels barons de Claret. Martí d’Areny i d’Erill donzell senyor de Fígols i Claret, va comprar l’any 1614 el terme o quadra de Cabicerans al procurador Fiscal de la Corona, executor dels béns dels Barons d’Eroles. // Isabel d’Areny i de Queralt, Baronessa de Claret, veïna de Tremp on la documentem residint l’any 1701. La succeí el seu fill Manuel d’Areny de Queralt i de Sabastida, Baró de Claret, resident a Barcelona, on posseïa un casal a la plaça del Born (documentat entre 1740 – 1747), i casat amb Marina.  Manuel d’Areny tenia, a més, un germà, Raimundo d’Areny, ardiaca de Tarragona. Sembla que el seu fill seria Manuel d’Areny Queralt i Cartellà, baró de Claret, casant amb Maria Manuela d’Areny Graell i Brossa, que un cop vídua i sense fills passà a viure a Vic (documentada cap a l’any 1770). La mort sense descendència va fer que  els béns i títols passessin al seu germà Ramon d’Areny de Cartellà i de Queralt, Tinent Coronel que en rebre l’herència es va retirar a viure a Tremp on va morir el 1784, sense descendència, però deixant com a hereva universal la seva criada. Amb un judici els béns i drets van retornar a la família, ara al germà de tots dos Fra Josep d’Areny i de Cartellà, abat del reial monestir d’Alaò des de 1758, i a Josepa d’Areny, germana de tots ells, casada a Lleida amb el regidor Perpetu Josep de Guiu, mort el 1784. En morir Josepa l’any 1787, els drets van passar a Bonaventura Guiu, prevere i canonge de la catedral de Lleida, i d’aquest a Francisco de Gracia (veieu).

Areny. Cognom d’una notable família hisendada de Vilamitjana amb el títol de ciutadans honrats de Barcelona. Rosa d’Areny i Massana: natural i veïna de Vilamitjana, va crear el fideicomís testamentari sobre els béns familiars. La família, per matrimoni a principis del segle XVIII, passà a denominar-se de Macià i d’Areny.

Areny. Cognom de la família hereva dels cavallers o barons de Perves, marquesos de Llió (veieu Mora d’Areny).

Areny. Cognom de família d’hisendats de Salàs de Pallars. Francesc d’Areny: Veí de Salàs de Pallars que l’any 1809 apareix com a terratinent del Mas de Balust. Sembla que el succeí Mariano d’Areny i Balust, nascut i veí de Salàs de Pallars, hisendat.

Arnau Mir de Tost. [en redacció]

Arques, Josep. Veí de Salàs de Pallars, l’any 1825 va ser trobat amb diferents peces de tela de fàbrica estrangera, i acusat de contraban. 

Arreu, Domingo. Pagès veí de Tremp, fill de Joan Arreu i Maria Sacreu, germà del pagès Manuel i oncle de Manuel Arreu (emigrat a Barcelona) i de Magdalena (casada amb Josep Besora). Fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772. Es va casar amb Esperança Artús, filla de Llimiana i van tenir com a mínim un fill, el també pagès Domingo Arreu

Arsenda. Muller d’Arnau Mir de Tost. (+1068)

Astor. Influent família trempolina del segle XIX. Joan Astor, calderer veí de Tremp casat amb Teresa Garriga, filla del també calderer Josep Garriga. (documentat el 1788). // Pedro Astor, pare de Jaume Astor, ferrer natural i veí de Tremp (documentat entre 1790 i 1819) i del seu germà Fèlix Astor (documentat el 1790). // Maria Antonia Astor, veïna de Tremp, que l’any 1818 es va casar amb Facundo Sánchez. El seu germà Josep Anton Astor fou notari d’Agramunt.

[L'autor es reserva tots els drets d'edició. Prohibida la reproducció parcial o total sense l'autorització expressa de l'autor].