Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

 

C

Calcina, Ignasi. Comerciant veí de Tremp (aprox. 1742) // Serafina Calcina, natural i resident a Tremp es casà amb l’espardenyer Domingo Planes, tenint un fill, Josep Planes Calcina (documentats el 1787).

Camarlot. Família d’Hisendats i notaris de la vila de Talarn. Josep Camarlot i Molins notari resident a Talarn, i amb un important patrimoni a Gavet, que vendrà l’any 1793. El 1828 posseïa l’estanc de la vila i el dret de venda del paper segellat.

Campo, Josep. Pagès veí de Tremp casat amb Antònia Serra i mort abans de l’any 1789. Tingué 2 fills, Violant i Josep Campo Serra. Aquest darrer, l’any 1789 era estudiant de medicina. 

Camps, Francisco. Blanquer veí de Tremp (aprox. 1742).

Camps, Pasqual. Pagès veí de Tremp formà part del Consell General de 1772.

Canal i d’Amorós, Francisco. Doctor en drets (?), nascut, veí i mort a Figuerola d’Orcau; casat amb Maria Canal i Bollic, va ser subdelegat de rendes estacades del partit de Tremp i corregiment de Talarn al voltant de 1736. Fou el pare de misser Joan Jordi Canal i Bullic, nascut a Figuerola i documentat vers 1759.

Canut, Josef. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila d’Aramunt.

Carreras, Joan. Negociant i comerciant de Tremp, mort abans de l’any 1740, casat amb Serafina Bastús, tingué entre els seus filla a Agna Carreras Bastús, casada l’any 1740 amb Jaume Prior, pagès de Fígols.

Casanovas. Família de botiguers de tèxtil de la vila de Tremp. Fèlix Casanovas botiguer de tèxtil natural i veí de Tremp, fill de Bartomeu Casanovas i de Maria Borrell, signà capítols matrimonials amb Francisca Balda, filla d’un botiguer i negociant d’Areny, l’any 1741. // Sembla ser que el seu fill fou Josep Casanovas, Pagès i botiguer de tèxtil veí de Tremp casat amb Francisca Fiter, fou membre del Consell General de la vila de 1772, mort abans de l’any 1790.

Cases, Valentí. Negociant de la Pobla de Segur, es va refugiar a Andorra amb la guerra carlina, estant domiciliat a Sant Julià l’any 1836.

Castejón,  Juan. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Conques.

Castells. Cognom de la principal família de Tremp al segle XVIII. Domingo Castells i de Gervàs natural i veí de Tremp. Tingué un fill, Antonio de Castells Gallart i de Gervàs, Cavaller resident a Tremp, amb casa noble al carrer de Soldevila, i casat a Moià l’any 1706 (segons capítols matrimonials), l’any 1759 va nomenar hereu en la persona del seu fill primogènit Ignasi de Castells i de Casanova, però gravà els seus béns i drets amb vincle i fideicomís reial perpetu de primogenitura masculina laica. A més del primogènit va tenir més fills: Francisco Antonio de Castells i de Casanova: cavaller natural de Tremp, doctor en drets i advocat dels Reials Consells; Maria Teresa, i Manuel. Aquest darrer, l’any 1759 era prevere i beneficiat a l’església de Tremp. El succeí el fill primogènit Ignasi de Castells i de Casanova, nascut a Tremp i mort a Montblanc (?) Cavaller, doctor en drets i advocat dels Reials Consells, Alcalde Major i Tinent de Corregidor de la ciutat de Lleida (aprox. 1766). Ministre en la Sala del Crim de la Reial Audiència de Catalunya (aprox. 1778).

Castells, Francisco de. Veí de Conques i després instal·lat a Figuerola d'Orcau, es va casar amb Cecília Castells de Cugul (van viure al voltant de 1750). Gran negociant, va ser re-arrendatari dels delmes i drets del Duc de Cardona a Sant Salvador de Toló, i dels de la comtessa d'Erill a Viu de Llevata.

Castells, Antonio. Subdelegat del corregiment de Talarn l’any 1814.

Castells. Família d’apotecaris de Tremp. Antonio Castells, apotecari veí de Tremp, casat amb Antònia Bellós i pare d’Anton Castells, prevere natural i veí de Tremp. Fou membre del Consell General de 1772. // Joan Castells, apotecari veí de Tremp mort abans de 1823; casat amb Josepa Sabina i Gualdo, filla del notari d’Agramunt, els succeí el seu fill: Josep Anton Castells, apotecari de Tremp (documentat el 1823)

Castells, Fèlix. Pagès veí de la casa de Miravet (Castell de Mur), nomenat Familiar i Oficial del Sant Tribunal de la Inquisició de Barcelona el 4 de juny de 1762.

Claret, barons de. Veieu Areny i Gracia.

Claverol, Francisco Cirurgià veí de Salàs de Pallars l’any 1754 signà capítols matrimonials amb Magdalena Baudina, filla del també cirurgià de Tremp Salvador Baudina.

Coletas, Antonio. Apotecari de la vila de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Coll, Antonio. Capità de la companyia de realistes que l’any 1822 van assaltar i saquejar l’administració de rendes de tabac de Tremp.

Colomer, Bonaventura. Sabater veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Colomina i Urgellis, Arcàngela. Documentada l’any 1660, era la titular de la senyoria de la Torre d’Amargós, casada amb Lluís de Cortit.

Comajuncosa, Manuel. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Talarn.

Copons. Família de destacats hisendats de Vilamitjana. Francisco de Copons i d’Alentorn natural de Vilamitjana, casat amb Ana d’Aloy i de Guitart, senyora del pas de Terradets des de 1751. En coneixem un fill: Bonaventura de Copons i d’Aloy, amb una heretat a Vilamitjana cap a l’any 1795, però que sembla no residia a la comarca.

Corona, Jacinto. Pagès veí de Tremp fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Cortina. Família de sastres de Tremp. Anton Cortina mort abans de 1818 estava casat amb Isabel Agna Sanuy; continuà l’ofici el seu fill Fèlix Cortina, també sastre natural i veí de Tremp.

Cortit. Cognom d’una família de cavallers. Lluís de Cortit: visqué a la comarca a la segona meitat del segle XVII; casat amb Arcángela Colomina i Urgellis, propietària de la senyoria de La Torre d’Amargós, tenia entre d’altres un patrimoni a Sant Esteve de la Sarga, conegut com Casa Josepet, que estava format per la casa i diferents terres. Tingué com a mínim un fill que el succeí: Josep de Cortit i Colomina: natural i veí de Castissent, durant la primera meitat del segle XVIII. El succeí el seu fill Josep de Cortit, nascut el 1721 i encara viu el 1785; pare de Antonio de Cortit, natural i veí de Castissent, pare de Josep de Cortit també cavaller veí d’Alsamora (cap a l’any 1798)

Cluet, Joaquim. Canonge membre de la Junta de Talarn, que es va refugiar a Andorra en perdre's la causa carlina, constant allà la seva residència l’any 1840.

 
Compau, Miquel. Rector d’Isona que es va refugiar a Andorra durant la guerra carlina, constant allà la seva residència el juliol de 1836.


[L'autor es reserva tots els drets. Prohibida la reproducció sense autorització de l'autor]