El comte, el bisbe, i el terme de Tremp

Per Jacinto Bonales

Del comte Pere Ramon de Pallars (Jussà), són ben poques les notícies de que disposem. Sabem que fou fill de Ramon (IV) i que durant poquets anys, des de l'any 1098, va regir el comtat en condomini amb el seu germà Arnau Ramon fins la mort d'aquest en data incerta (a partir de 1109). Després, l'egregi Pere Ramon seria comte en solitari fins la seva mort l'any 1112, quan el succeiria un altre germà, en Bernat Ramon.

Durant el temps del co-govern, el comte Pere i el seu germà Arnau es veieren enfrontats en una guerra feudal contra el bisbe d'Urgell. Desconeixem les causes, de ben segur per interessos materials. No en debades, el bisbe era Ot (que arribaria a ser sant), era el seu cosí, en ser germà del comte Artau II de Pallars (Sobirà). Fos quina fos la causa de la guerra, no hem d'oblidar que les conteses entre els comtes de Pallars Jussà i Sobirà, i amb els bisbes d'Urgell i els propis comtes d'aquell comtat veí, foren contínues des de la mort d'Arnau Mir de Tost. La guerra "episcopocomtal" es va centrar a Tremp, i tingué una conseqüència material prou tangible: els comtes i els seus homes van ocupar i "usurpar" el terme de Tremp al bisbe.

Finalment s'arribaria a un "conveni" en proclamar, el bisbe Ot, la Pau i Treva de Déu que tant el comte Pere com els seus homes van jurar (1): "Juro ego Pere Ramon comte fil de Valenca comtessa che d'aquest hora enant treva et paz tenre et a mos omes tener la mannare aix co lo bispe feta la a escriure et si degu mon ome de Pallars la auranta ne la fran a Déu et al bisbe per destrenner e per rederce aitoris le'n sere et acsi com damont es scrit et hom lige i o pod si o tenre et u atendre a Déu et al bispe sense engan per Déu et ista .IIII^or. evangelia".

El 6 de novembre de 1109 ambdós comtes, davant les reclamacions del bisbe Ot, van retornar a Santa Maria de la Seu els drets que li havien pres (2). Fem un resum del pergamí que ens parla de la devolució del terme de la capital comarcal: De tots és sabut (i si no, ara ho sabem) que els comtes Ramon i Valença havien donat al bisbe d'Urgell Bernat, una quadra o terme en alou que estava ubicada dins el gran terme castral de Talarn. Es tractava, evidentment, de Tremp. A la mort dels comtes i del bisbe, els successors comtals, en Pere i en Arnau, no van acceptar dita donació, i van prendre a la força l'antiga quadra, ara terme de Tremp. Després de les disputes, la Pau i Treva de Déu, i els "arreglos" (no documentats) que es van fer, els comtes de Pallars (Jussà) van reconèixer la donació ("Laudant..."), que consistia en l'església de Santa Maria de Tremp i els seus alous. I què eren aquests alous? les cases del terme de Tremp, les dues esglésies del poble: la vella i la nova (i parlem de principis del segle XII); els delmes que s'havien de cobrar en dit terme i tots els drets que es cobraven i havien de cobrar dins d'ell. Sense oblidar les pastures i llenya!

A més els comtes reconeixien i retornaven a Santa Maria de Tremp l'església de Santa Maria d'Areny, el mas de Ramon Oriolfi que tenia dins el castell d'Areny, un molí al mateix terme d'Areny, i el molí del castell de Muntanyana. També reconeixien la donació a l'església de Tremp d'una altra església, la de Sant Feliu, situada entre Segur (abans de la formació de la Pobla de Segur) i el terme del castell de Toralla; una "condamina" al terme del castell de Tendrui, i una illa a la Verneda, sota la quadra de Margarit (al riu, entre Tremp i Talarn), amb el dret de construir sèquies i molins en aquesta zona. No es quedava en això, car també van reconèixer la donació d'una vinya al castell d'Orcau, el mas de Sanla que estava al terme de Guàrdia de Noguera; el mas de Ponç Ramon al terme de Llimiana; el mas de Ramon d'Orrit situat al terme de Castissent, etcètera.

Però el més interessant -o almenys, el que més volem ressaltar- és la descripció que fan del terme de Tremp: arribava fins al poblet de "Cogestal", i d'allà anava per uns prats fins la Torre de Galindó, baixant pel serradet fins la Torre del Pinell; limitant a migdia fins la Torre "Hostiani" i pujant pel puig davant l'església de Santa Maria per baixar de nou fins al torrent situat sota l'església de Sant Jaume, pujant per dit torren (de la Font Vella) fins la "fontem Famelicum", i pel mig del riu dit "Lispir" fins una terra propietat del monestir de Sant Pere de Rodes, tornant per una bassa, el cap de la terra dels fills d'Adescalci, per acabar de nou al poblet de "Congestals".

Ben petit que era el terme, però més petit era el nucli urbà... Molts dels elements encara avui existeixen (fins i tot topònims), i d'altres caldrà esperar que algun dia l'arqueologia ens doni notícies, com les tres "torres" (de ben segur edificis agropecuaris força antics), i el "villare" de Congestals...

Notes:

(1) Van jurar la Pau i Treva de Déu: Arnall Ramon, Tedball Ramon, Pere Guillem, Bernat Guillem, Ramon Bernat, Pere Roger, Rodlan Roger, Ramon Pere, Ecard de Mur, Guillem Arnau de Basturs, Bernat Bernat de Tendrui, Berenguer Borrell, Ramon Brocard, Ot de Mur, Guillem Jofre, Udalard, Ramon Guinaman, Girberd Amat, Roger de Montanyana, Pepin de Girveta, Dalmau Isarn, Pere Ramon de Puigcercós, Arnall Pere de Girveta, Ramon Mir de Claramunt, Arnau Roger, Girbert Hug i els seus fills, Berenguer Ramon de Mur, Berenguer Ramon de Llimiana, Pere Ramon de Terrassa, Oliver d'Eroles, Martí Pere, Ramon Pere de "Cellua", Hug de Guàrdia, Bernat Amat, Ramon Adalbert, Pere Ferrer, Pere Gid, Mir Ramon de Claverol, Vídia de Galliner, Ramon Pere de Talarn, Ramon Ramon d'Orcau, Bernat Eriman, Bernat Oger de Tendrui, Bernat Ramon, Pere Ramon d'Erill, Bernat Ató i Arnau Gilabert.

(2) Cebrià Baraut: "Els documents, dels anys 1101-1150, de l'arxiu capitular de la Seu d'Urgell", a Urgellia, volum 9, document 1252.