dijous, 15 d’octubre del 2015

M - N

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies




M



Macià .... Veí i resident a Torallola, Ciutadà Honrat de Barcelona (aprox. 1808). El 1814 vivia a Salàs i fou nomenat Vocal en la junta de Corregiment, per dita vila  juntament amb Francisco Gossé


Macià, Francisco. Mestre de cases veí de Tremp, casat amb Isabel Nadal, fou membre del Consell General de 1772 (documentat també el 1787). Era fill del pagès Ignasi Massià i net, doncs, de Cebrià Massià i de Catarina Mauri; i de Maria Marsal (morta ella abans de 1769). El seu germà primogènit, Josep Massià va marxar de Tremp sense consentiment patern, i va ser desheretat. Tenia també una germana, Catarina. Morta la mare, de Francisco, el pare es tornà a casar, ara amb Antònia Farrer, amb qui tingué tres fills, Antònia, Josep i Bonaventura. En desheretar al primogènit, el pare de Francisco va nomenar hereu al germanastre, Josep Massià i Farrer.


Macià i d’Areny. Cognom dels successors de la família d’Areny de Vilamitjana. Rosa Macià d’Areny i Massana: Casada amb Bonaventura de Macià, és la primera membre de la nissaga que pren el cognom de Macià pel seu matrimoni. Va tenir dos fills: Juan Macià d’Areny, que els va succeir, pare de Sebastià Macià d’Areny; i Anton de Macià i d’Areny ciutadà honrat de Barcelona domiciliat a Vilamitjana i traslladat a Tremp, es va casar l’any 1761 (data dels capítols matrimonials) amb Anna Olmedo i Granados, filla dels residents a Tremp Anna Olmedo y Granados i Manuel Martín de Olmedo. Sebastià Macià d’Areny, natural de Tremp i veí de Madrid, fill de Juan Macià d’Areny, successor (1795) del fideicomís fundat per Rosa d’Areny i Massana a Vilamitjana. Residia l’any 1823 a la Pobla de Segur.


Magarola i de Figuerola, Maria Josefa de: veina de Barcelona, Marquesa de Cordelles, que cap a l’any 1809 van ser segrestats els seus béns per estar instal·lada dins la capital catalana, a mans de les tropes franceses.


Malla, Bonaventura. Espardenyer veí de Tremp, fill de Maria i germà de Rosa (casada, aquesta, amb el pagès Armengol Racalles), documentat l’any 1786.


Marcet, Domingo. Membre de la Junta de Talarn que apareix com a refugiat a Andorra l’any 1840.


Marco Aemilio Fraterno. Personatge de la Isona romana, fill de Lvcio Galèria, prefecte dels artesans i tribut dels militars. S’han trobat inscripcions funeràries amb el seu nom a Covet.

Martí, Jaume. Pagès veí de Tremp, va formar part del Consell General de l’any 1772.


Martín Olmedo, Manuel. Administrador de rendes del tabac i pólvora a la vila de Tremp entre 1746 i 1749.

 
Mauri, Francisco. Espardenyer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de l’any 1772.

Mauri, Josep. Sabater veí de Tremp, membre del Consell General de l’any 1772.

Meages, Juan de. Militar amb graduació de Tinent Coronel, va ser el segon corregidor de Talarn. El va succeir en el càrrec Pablo d'Espret.

Mercader, Miquel. Veí de Tremp, l’any 1825 era estanquer i conductor de gèneres estancats de l’administració de rendes del partit.

“Mestre d’Orcau”. Pintor medieval del cercle del Mestre de Pedret, que va confeccionar les pintures romàniques dels absis de l’església de la Mare de Déu de la Pietat d’Orcau.

Mestre, Francisco. Veí de Suterranya que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població i el dret de venda de paper segellat.

Mestre, Josep. Mestre de cases natural i veí de Tremp, fill dels pagesos Josep Mestre i Isabel Anna; es va casar amb Tomasa Borrell, filla del sabater Joan Borrell i d’Arcàngela. Josep feu testament l’any 1824 deixant 5 fills: Camilo, l’hereu, Mariano, Francisco, Josefa Ochova i Maria Agna.

Mestre, Jaume. Espardenyer veí de Tremp, va participar l’any 1772 en el Consell General de la vila.

Mir. Família de comerciants i professionals liberals de Tremp. Antonio Mir, botiguer de tèxtil veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772, mort abans de 1785. Tingué dos fills, Bonaventura Mir, casat el 1778 amb Francisca Coll, i ?? Mir, que, al seu torn,  tingué tres fill Anton Mir Segur, que l’any 1785 encara era estudiant en lleis, llicenciant-se i exercint d’advocat a Tremp, mort abans de 1819; Teresa Mir Segur, casada amb l’espardenyer Anton Gallart, i Joaquín Mir Segur.   Anton Mir es va casar amb Eulària i tingué com a mínim dos fills, Bonifaci Mir, que el succeí, i Tomàs Mir. Bonifaci Mir, veí de Tremp, hisendat i advocat ( documentat l’any 1841).

Mir, José Antonio. Veí de Tremp, advocat. L’any 1871 va llogar els entresols de la seva casa a la plaça de l’església per tal d’establir allí les oficines i magatzems de l’administració subalterna d’efectes estancats del partit judicial.

Miret, Agustí. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Guàrdia de Noguera.

Monner. Cognom d’una família de donzells d’Isona, senyors de Llarvent i de Vall-llebrera per línia dels Amorós d’Isona (veieu Amorós). Magdalena de Monner i d’Amorós va rebre el nom de Monner pel seu matrimoni amb Francisco de Monner. Natural i veïna d’Isona, va néixer l’any 1675, senyora de Llarvent i de Vall-llebrera com a filla d’Emerenciana Amorós, i donzella com a filla de Josep d’Amorós. // Francisco de Monner i de Miret (1675-abans de 1731) Natural i veí d’Isona, es va casar en primeres núpcies amb Magdalena de Monner i d’Amorós, amb qui tingué sis fills: Francisco, que el succeí (veieu més avall); Josep de Monner i d’Amorós (Isona 1698 – Olot 1760) que va ser tutor legal dels nebots Carlos i Antonio sota la vigilància de la madrastra Joana de Meca, es va traslladar a Olot a mitjans de segle; Manuela de Monner i d’Amorós (Isona 1699-?), Magdalena de Monner i d’Amorós casada amb Bonaventura de Gualtero i de Mestres; Antònia de Monner i d’Amorós, natural i veïna d’Isona que l’any 1766 encara restava soltera; i Juan de Monner i d’Amorós que fundà la branca familiar dels Monner de Conques (veieu). Francisco de Monner i de Miret encara es va casar en segones núpcies amb Joana de Meca, amb qui tingué com a mínim un fill: Francisco de Monner i de Meca. // A Francisco de Monner i de Miret i a Magdalena de Monner i d’Amorós els succeí el seu fill Francisco de Moner i d’Amorós (1675-aprox. 1731) casat amb Teresa de Pon, que també morí abans de l’any 1731. L’àvia política Joana de Meca, va regir tota la família, en la que, en pocs anys, van morir el marit, el fillastre i els fills d’aquest, mantenint la tutela de fet dels fills de Francisco i de Teresa: Antonio de Monner i de Pons, nascut a Isona i traslladada la residència a Barcelona; i l’hereu i successor de la casa Carlos de Monner i de Pons, nascut a Isona el 1722, natural i veí d’Isona, senyor jurisdiccional de Vall·llebrera i de Llarvent, patró de la capella fundada pel reverend Pere Amorós a Isona; va mantenir la pràctica prestamista dels seus avantpassats. Casat amb Teresa Puget i Amorós, de Rialb, tingué cinc fills, essent succeit per Carlos Ramon de Monner i de Puget últim successor de la branca noble dels Monner que nasqué a Isona i que residí a la comarca, ja que per matrimoni es traslladà a viure a Fonz (Osca). Del seu matrimoni va néixer el seu successor als títols i patrimonis Joaquín Alberto de Monner, natural i veí de Fonz (Osca), probablement mort el 1856; casat amb Maria del Cármen de Siscart Fernández de Calderón, pares de Francisco Maria de Monner i de Siscart (1831-?) advocat instal·lat a la Seu d’Urgell on residia amb la seva esposa Antonia Joaquina de Monner i Duc de Lurville; i pares del successor Joaquín Manuel de Moner de Siscart (Fonz, Osca), que tornà a interessar-se pels béns de la comarca, comprant i venent diferents terres a Isona, i fent-se l’any 1863 amb la propietat de l’heretat de Faidella, mas de més de 150 jornals de llaurar situada al terme d’Abella de la Conca. Més a: http://farwestjussa.blogspot.com.es/2014/05/els-moner-o-monner-disona-i-conques-la.html

Monner. Cognom d’una família de donzells residents a Conques, i que va tenir el seu origen en el matrimoni de Juan de Monner i d’Amorós (1696-aprox. 1749), natural d’Isona i fill de Francisco de Monner i de Miret i de Magdalena de Monner i d’Amorós; amb Antònia Plana filla de Josep Plana del Mas de Castellnou, senyor de Montadó. Del matrimoni coneixem dos fills, Francisco de Monner i Plana, nascut a Isona, i l’hereu i successor Ignacio de Monner i  Plana, nascut al Mas de Castellnou (Sant Salvador de Toló) i mort a Conques. Aquest, al seu torn tingué com a mínim dos fills: Josep de Monner, resident a Conques va comprar a carta de gràcia els dos molins fariners de la vila, posseint-los com a mínim entre 1794 i 1799; i Antonio de Monner, també resident a conques i que es va casar, en segones núpcies, amb Francisca Bertran vídua de Queralt, amb qui tingué un fill: Francisco Antonio de Monner i Bertran, resident a Conques a mitjans del segle XIX. // De l’altra branca, Josep de Monner tingué com a mínim un fill: Antonio de Monner, nascut a Conques i resident a La Seu d’Urgell, on exercí d’advocat a mitjans del segle XIX.// Coneixem també un Ignacio de Monner nascut a Conques, on residia a mitjans del segle XIX, casat amb Carme de Duc.

Mora d’Areny. Marquesos de Llió. La branca Mora dels Areny va iniciar-se pel matrimoni de Josep de Mora, marquès de Llió resident a Barcelona, amb Violant de Mora i d’Areny, també veïna de Barcelona, pares d’Isabel de Mora d’Areny Vilanova i Perves, Marquesa de Llió; senyora de la cavalleria de Perves (veieu) i dels castells, llocs i termes de Sorre i Estaís. Es va casar amb Domingo Félix Mora Vilanova cedint-li el dret d’ús de les prerrogatives nobiliàries heretades. // Domingo Fèlix Mora Vilanova Perves Areny i Salelles: Marqués de Llió, regidor perpetu de Barcelona, Senyor de Cornet, batlle reial i perpetu de Llimiana i Sant Serni. Adquirí aquests títols per matrimoni amb la seva propietària Isabel de Mora Areny Vilanova i Perves. La seva germana Isabel (?) es va casar amb Ignasi Sullà i Serra, morint abans de 1819 deixant com a hereu a Josep Maria Serra i Sullà. // A Domingo Fèlix el va succeir el seu fill Félix d’Areny Vilanova i Perves, baró de Perves i batlle perpetu de Llimiana

Motes. Família de comerciants, notables i senyors del Pont de Claverol. Félix de Motes, nascut al Pont de Claverol, doctor en drets (?) va comprar l’any 1742 la senyoria jurisdiccional de Claverol. Casat amb Teresa de Motes, va morir aproximadament el 1749. El succeí Anton de Motes de Gonzales i Ciliezo, veí del Pont de Claverol, senyor jurisdiccional de tot el terme de Claverol (documentat entre 1749 i 1780). // José de Motes prevere de la Pobla de Segur, documentat l’any 1765. // Manuel de Motes prevere i plebà d’Avellanos. // A Anton de Motes probablement el succeí Domingo de Motes i de Massanes, senyor de Claverol i veí de La Pobla de Segur, casat amb Teresa de Motes i Solans, i mort abans de l’any 1803. Probablement el seu germà fou Joaquín de Motes, hisendat veí de Salàs de Pallars, que iniciaria una nova branca. Trobem també a un Joan Baptista Motes prevere de Salàs de Pallars al voltant de l’any 1812-1817. De la branca de Salàs encara trobarem a Joaquín Canals i de Motes, hisendat i veí de Salàs l’any 1862. // A Domingo de Motes sembla ser que el succeí Armengol de Motes Solans i de Massanes, senyor de Claverol, veí de Claverol, casat amb Margarita de Montellà (documentat entre 1819 i 1845). Cap del partit carlí, molt actiu a la guerra, essent cap d’una de les ban des carlines a Catalunya; l’any 1836 s’encarregà del subministrament de pólvora a través de les Valls d’Andorra amb la falsa personalitat de “Senyor Descalso”, negociant de Burgos. La seva germana Maria Ribera de Motes i de Solans, nascuda a la Pobla de Segur, es va casar amb Pedro de Ferrer i de Berenguer. Succeí a Armengol en els béns però no en els drets que van quedar abolits, el seu fill Domingo de Motes i de Montellà, nascut al Pont de Claverol, però que passà a residir a Barcelona (el trobem l’any 1853). El seu germà cabaler, emperò, José de Motes i de Montellà es va instal·lar a viure a la Pobla de Segur (documentat el 1861). Potser que tingués una altra germana, Margarita de Motes que documentem l’any 1845 a la Pobla de Segur.


N



Nadal. Família de sabaters de Tremp. Josep Nadal, sabater natural i veí de Tremp casat amb Leocàdia, també natural de Tremp; era germà de Domingo Nadal “major”, també sabater natural i veí de Tremp, que tingué un fill anomenat també Domingo Nadal “menor”, sabater natural i veí de Tremp. Aquest es va casar en dues ocasions, la segona l’any 1674 (data de la signatura dels capítols matrimonials) amb Isabel Prió, també natural de Tremp. D’aquest segon matrimoni nasqué Josep Nadal Prió, sabater natural de Tremp que es traslladà a viure i treballar a Barcelona. Mort Josep a la vila comtal l’any 1718, deixà tota la seva herència al seu germanastre Simó. Del primer matrimoni de Domingo Nadal va néixer el seu hereu i successor Simó Nadal, sabater natural i veí de Tremp, casat amb Agna, tingué com a mínim dos fills, Isabel Nadal que es va casar amb el mestre de cases Francisco Macià; i l’hereu Aleix Nadal. Aleix, natural i veí de Tremp, continuà el negoci familiar fent de sabater. Es va casar en dues ocasions, amb Maria, amb la que tingué tres fills, i l’any 1758 amb Rosa Balart (del poble del Meüll) amb qui tingué altres dos. Del primer matrimoni nasqueren Maria, l’hereu Domingo Nadal (veieu més avall) i Anton Nadal, que l’any 1774 exercia de soldat; i del segon matrimoni Josep Nadal Balart, casat amb Paula Bellera, i Rosa Nadal Balart. Succeí a Aleix el seu fill Domingo Nadal, també sabater natural i veí de Tremp, va participar com a membre al Consell General de 1772, i l’any 1774, encara fadrí, va fer testament en favor del seu germà Anton, soldat. Sembla ser que la successió a la casa va passar al germanastre Josep Nadal Balart.

Nadal, Antoni. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell general de  1772.

Nadal, Bonfici. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772. Tenia un germà, anomenat Joan, i tres nebots: Joan, Bonaventura i Coloma. El seu fill Bonifaci Nadal “menor”, també pagès de Tremp, també va participar a dit Consell General.

Nadal, Domingo Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.


Naudó. Família d’artesans de la vila de Tremp. //1.- Fèlix Naudó Gallart. Baster natural i veí de Tremp, casat amb Ventura Seix i pare de Fèlix Naudó Seix, pagès que encara solter va fer testament l’any 1810. Germà de Fèlix Naudó Gallart ho era Anton Naudó Gallart, també baster natural i veí de Tremp, membre del Consell General de 1772, encara viu l’any 1810. // 2.- Una altra línia familiar és la de Josep Naudó baster natural i veí de Tremp, va ser membre del Consell General de 1772. sembla que tingué dos fills, Josep i Arcàngela. Josep Naudó baster natural de Tremp, germà d’Arcàngela Rogés, va traslladar-se a viure i exercir el seu ofici a Sort (documentat l’any 1817). // 3.- Josep Naudó Vives, blanquer natural i veí de Tremp, va pagar la legítima l’any 1823 al pagès Josep Naudó, fill d’un altre Josep Naudó. (?)


Navalles, Josep. Espardenyer veí de Tremp, l’any 1772 va participar com a membre al Consell  General de la vila.

Navarra, Pere. Pagès veí de Tremp, fill del pagès Joan Navarra i de Maria Graell. Fou membre del Consell General de la vila de Tremp l’any 1772, i l’any següent signà capítols matrimonials amb Violant Soler.

H - L

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies



H


 
Horteu. Veieu Orteu.

Hosta. Família de notables liberals del segle XVIII veïns de Tremp. Manuel Hosta, doctor en medicina, veí de Tremp, mort abans de l’any 1770, casat amb Teresa Hosta i Segur, van tenir com a mínim un fill que els succeí: Anton Hosta i Segur, doctor en drets, mort abans de l’any 1770, natural i veí de Tremp, i casat amb Maria Balust. Tingueren tres fills, Anton Hosta i Balust, l’hereu, Juan i Francisca.

Huguet, Pere. Adroguer veí de Tremp, mort abans de 1704, casat amb Teresa Carreras, filla del pagès Joan Carreras.


I


 

Ibáñez. Barons d’Eroles. Veieu “Eroles”.

Iglésias, Fèlix. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila de l’any 1772.

 

J


 

Jaumel. Família de mestres de casa de Tremp. Domingo Jaumel, mestre de cases veí de Tremp, participà al Consell General de la Vila de l’any 1772. // Antonio Jaumel mestre de cases veí de Tremp, participà al Consell General de la Vila de l’any 1772. // Jaume Jaumel, Mestre de cases de la vila de Tremp casat amb Maria (filla de Narcís i Rosa Sabater), de qui tingué tres fills, Pere Jaumel, també mestre de cases casat amb Maria Garriga (germana de Saldoni Garriga, sabater de Tremp), però sense descendència (va fer testament l’any 1833); un altre fill, Anton Jaumel, que va restar fadrí a casa del seu germà Pere; i Jaume Jaumel hereu del pare aproximadament des de 1829, pare de Maria Jaumel.
 
Jordana, Josep. Propietari natural i veí de Bóixols, carlí, l’any 1836 es va refugiar a Andorra la Vella. // Leopold Jordana, advocat de la Seu, també es va refugiar // Francesc Jordana, professor del seminari d’Urgell, també es va refugiar.
 
Jordí, Antonio. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.
 
Juanico, Antonio. Pagès veí de Tremp, fou membre l’any 1772 del Consell General de la Vila.
 
Juanico, Jaume. Pagès veí de Tremp, fou membre l’any 1772 del Consell General de la Vila
 

L

 
Laboria. Família de comerciants i negociants de la vila de Tremp. Bonifaci Laboria, botiguer de tèxtil de la vila de Tremp, va participar al Consell General de 1772. // Anton Labòria pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.
 
Lafont. Família d’artesans de la vila de Tremp. Ignacio Lafont, espardenyer natural i veí de Tremp, fill de Maria Ardiaca del poble d’Estorm, va participar com a membre al Consell General de 1772. Tingué dos germans: Josep Lafont, espardenyer natural i veí de Tremp, i Antonio Lafont, espardenyer natural i veí de Tremp casat amb Maria Bastida, i mort abans de 1819 (com la seva dona). Aquest Antonio tingué un fill del mateix nom Anton Lafont espardenyer i fideuer nascut a Tremp i resident a Barcelona, on va fer testament l’any 1819 sense tenir, en aquesta data, cap descendència.
 
Lagunes, Lorenzo. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.
 
Licinivs Celtiber, M. Membre de la important família d’Isona d’època romana. S’han trobat inscripcions amb els seu nom a Isona i possiblement a Covet.
 
Llabot, Martí. Veí de Llimiana que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Llacera. Veieu Llassera.
 
Llassera. Família de metges de Tremp. Francisco Llassera, doctor, casat amb Magdalena de Nadal, de Tremp, va tenir dos fills, Bonaventura de Llassera (?) i l’hereu i successor Marc Antoni de Llacera i de Nadal, mort l’any 1744, casat en primeres núpcies amb Ignàcia de Llassera i de Sullà, i en segones núpcies amb Maria Antònia Llassera i Canals. La mort sense fills portà a que l’herència passés als nebots, el també metge Doctor Josep Gallart i de Llassera, Antònia Gallart, el Dr. Anton Hoste i Segur i les germanes Rosa i Teresa Hoste. Essent hereu universal el Doctor Josep Galalrt i de Llassera, i el seu fill, Marc Antoni de Llacera, que va prendre possessió de l’heretat de l’oncle del seu mateix nom l’any 1744.
 
Lledós. Família d’hisendats de gran influència, veïns de Salàs de Pallars. Francisco de Lledós: germà de Ramon de Lledós, era assessor del marqués de Pallars l’any 1756. Ramon de Lledós, va vendre a carta de gràcia, l’any 1756, la meitat del molí de l’oli al seu germà Francisco. Casat amb Manuela de Portolà (natural de Conques, filla de Teresa de Portolà i germana d’Anton de Portolà, tots ells residents a Conques), tingué com a mínim dos fills: Félix Lledòs de Portolà i Nicolás Lledós i de Portolà, natural de Salàs de Pallars i casat a Talarn amb la pubilla Maria Teresa Lladós i Macià.
 
Lledós. Família de sastres de la vila de Tremp. Valentí Lledós, sastre natural i veí de Tremp, casat amb Francisca Vilaró, tingué dos fills, Valentí, que el succeí, i Mariàngela Lledós casada el 1755 amb Bonaventura Colomina, pagès de Conques, a on es van traslladar a viure. El Succeí Valentí Lledós també sastre natural i veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila de l’any 1772. El succeí el seu fill Narcís Lledós, sastre natural i veí de Tremp, documentat l’any 1787.
 
Lledós, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.
 
Lledós, Miquel. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà al Consell General de la vila.
 
Lleres. Cognom d’una família de notables de Figuerola d’Orcau. Antonio de Lleres i de Cancer, veí de Figuerola d’Orcau, doctor (?, qualificat com a Magnífic), documentat l’any 1745 i mort abans de 1778, casat amb Maria de Lleres i Pujol, tingué una filla: Maria Teresa de Lleres i de Pujol, natural i veïna de Figuerola d’Orcau, que el succeí, i es casà amb Fernando Roger de Llúria (veieu), passant des d’aquest moment a rebre aquest cognom.
 
Llorens. Cognom d’una família de notables de La Pobla de Segur. Josep Ignasi de Llorens i Peguera: Capità, fou Corregidor de Las Merindades (Castella la Vella) aproximadament l’any 1805; i oïdor de la Reial Audiència de Catalunya (vers 1817); i governador de Sant Roc al Camp de Gibraltar. El seu germà Ramon de Llorens i Peguera fou prevere de Salàs de Pallars a principis del segle XIX. Sembla ser que Josep Ignasi tingué com a mínim dos fills: Teresa Comajuncosa i de Llorens, casada amb Martín Comajuncosa, escrivà de la Pobla de Segur, que a mitjans de segle XIX residia a la casa de misericòrdia de Cervera; i José Ramon de Llorens, que el succeí i que tingué, al seu torn, dos fills: Adolfo de Llorens i Ceriola, i Cèsar de Llorens i Ceriola, que a la dècada de 1860 residien a Madrid.
 
Llorens i Burgueto, Antonio. Capità d’infanteria i caporal del cos d’Esquadres de Catalunya retirat, veí de la Pobla de Segur, condecorat amb la Creu de Primera Classe de la Reial i Militar Ordre de San Fernando. 
 
Llovera Doira, José. Veí de la Pobla de Segur que l'any 1922 era apoderat de la companyia "La Primera del Flamisell", empresa concessionària de les línies de transport de la Pobla de Segur a Cabdella i de Senterada al Pont de Suert.
 
Lvcio Porcio Prisco. Fill de Lluci de la família Quirina, germà de Porcia Procula, destacats membres d’Isona a l’època romana. S’han trobat inscripcions funeràries amb el seu nom a Covet.

F - G

F - G
Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies
 
F
 
Faneca, Isidro. Fuster veí de Tremp, membre del Consell General de 1772.
 
Farré, Antonio. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 fou membre del Consell General de la vila.
 
Farré, Juan. Pagès de Tremp, l’any 1772 fou membre del Consell General de la vila. Fill de Narcís Farré Gasset, pagès (que va fer el testament l’any 1774) i d’Antonia Agulló, i net del també pagès Mateu Farré i de Catarina Gasset, es va casar amb Francisca Lledós, natural de Sant Esteve de la Sarga (van fer capítols matrimonials el 1760). Juan Farré tenia 7 germans: Maria (casada amb el pagès Josep Clos de Salàs), Antònia (casada amb el pagès Sebastià Blanc de Tremp), Llúcia (casada amb el pagès Manuel Nadal de Tremp), Marc (pagès fadrí encara l’any 1774), Anton, Narcís i Josep.
 
Farreras. Família de blanquers de la vila de Tremp. Ramon Farreras, blanquer natural i veí de Tremp, fill de Pere i Rosa, es casà l’any 1753 amb Isabel Baró i Franci, de Gerri de la Sal; tingué sis fills: Ramon Farreras, l’hereu, també blanquer de la vila de Tremp, casat amb Josepa Planella, filla del teixidor Jaume, naturals i veïns de Tremp; Maria, casada amb el fuster Anton Julí i amb un fill de nom Anton; Francisca, Antònia, Rosa casada amb Bonifaci Aldabó, pares de Ramon Aldabó, i Paula, casada amb Joan Faneca, fuster de Tremp, pares del també fuster Josep Faneca Farreras.
 
Farrús, Bonifaci. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.
 
Faya. Família de pagesos de cert renom veïns de Tremp. Jacinto Faya, pagès veí de Tremp, participà al Consell General de 1772. // Agustí Faya pagès veí de Tremp, membre del Consell General de 1772, casat amb Sabina Gallart, tingué com a mínim un fill, que el succeí: Josep Faya Gallart, pagès casat en primeres núpcies amb Victòria Perepasqual i en segones núpcies amb Rosa. Josep va morir l’any 1831 deixant una filla del primer matrimoni com a hereva: Francisca Faya. Sembla que Josep tenia un germà, Anton Faya, també pagès, que es casà amb Antònia Sirvent (filla de Domingo Sirvent i de Rita Homs), amb qui tingué una filla que va fer hereva: Rosa Faya, que es casà amb Domingo Torné. // Bonifacio Faya, pagès de Tremp (mort abans de 1807), es casà amb Isabel Vives i el succeí el seu fill Josep Faya Vives.
 
Fayes, Manuel. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Palau.
 
Febrés. Família de blanquers de la vila de Tremp. Anton Febrés, blanquer veí de Tremp casat amb Isabel Anna Nadal i pare de Bonifaci i d’Anton, fou membre del Consell General de Tremp de 1772; va tenir dos germans Pedro Màrtir Febrés, fadrí, mort abans de 1790, i Bonaventura Febrés. // Bonifaci Febrés (va fer testament l’any 1822) Blanquer veí de Tremp, fill d’Isabel Anna Nadal i d’Anton Febres, el seu germà Anton Febrés havia mort ja l’any 1819. Bonifaci es va casar amb Rosa i tingué dues filles, Maria Febrés que fou nomenada hereva, i Catarina.
 
Feliu, Bonaventura. Veí de Tremp membre del Consell General de 1772.
 
Feliu, Bonaventura. Natural i veí de Figuerola d’Orcau (documentat el 1799), es traslladà a Talarn durant la guerra del francès. Doctor en drets. Vocal de la Junta de Govern del Corregiment, va ser nomenat, el 1809, segrestador i administrador dels drets dels senyors que es trobaven a la ciutat de Barcelona: de la Baronia d’Abella i de la Marquesa de Cordelles Maria Josefa de Magarola i de Figuerola.
 
Feliu. Cognom d’una família d’hisendats i comerciants de Figuerola d’Orcau al segle XIX. Bonaventura Feliu, natural i veí de Figuerola d’Orcau es va casar amb Lorenza Canals i de López què, vídua abans de l’any 1840, va tornar-se a casar amb el Senyor López, secretari del Govern Civil de Lleida. El succeí el seu fill Bonaventura Feliu i Canals, menor d’edat a la mort del seu pare.
 
Ferrer de Corts.  Prior de Covet l’any 1314, jurista i resident a Lleida;  era almoiner d’Esclarmonda de Cervera, senyora de Llordà.
 
Ferrer. Cognom d’una família d’hisendats, prestamistes, i militars de Tremp. Josep de Ferrer i de Vigó. Hisendat veí de Tremp, possiblement germà de Miquel Ferrer, tinent de fusellers casat a Talarn amb Maria Oròsia de Pallarès (mort abans de 1771); es va casar amb Maria de Sentjoan i Villanueva, filla de Francisca de Senjoan i Villanueva i neta, doncs, de Josep de Villanueva i Bravo, nebot de Juana de Prado i de la Cerda, fundadora d’un vincle de “Mayorazgo” a Madrid. Plegats van tenir com a mínim set fills: Joan de Ferrer i de Sentjoan (successor, veieu més avall); Josep de Ferrer i de Senjoan natural i veí de Tremp on exercí de canonge mort abans de 1777; Pere de Ferrer i de Senjoan natural i veí de Tremp, prevere i canonge sagristà a la vila, que morí l’any 1794 (aprox.); Jaume de Ferrer i de Senjoan natural de Tremp canonge a Tarragona; Bonifaci de Ferrer i de Senjoan natural de Tremp, ardiaca i canonge prelat a la Seu d’Urgell; i Antoni de Ferrer i de Senjoan natural de Tremp, passà a residir a Balaguer casant-se amb Antònia d’Aguilar (documentat entre 1745 i 1765); Joan de Ferrer i de Senjoan, natural i veí de Tremp (documentat entre 1747 i 1796); i Antònia de Ferrer, casada l’any 1766 amb Francisco Antonio Torres i de Berenguer, senyor d’Aulàs, la torre i Corbins, veí de Sarroca de Bellera, amb qui tingué un fill: Francisco Antón Torres. En aquesta generació van iniciar-se dues nissagues de gran influència al país; d’una banda els descendents de Joan i de l’altra els descendents d’Antonio. // 1.- Antonio de Ferrer i de Senjoan, es va casar amb Antònia d’Aguilar i va traslladar la seva residència a Balaguer; nomenat hereu  de Josep de Ferrer i de Vigó, va tornar a Tremp on va néixer el seu fill Josep Antonio de Ferrer i d’Aguilar, batlle de Tremp entre 1790 i 1797 (com a mínim). Va rebre d’herència, per via materna, la Casa d’Aguilar i la senyoria del Castell d’Astor, així com el patronat del benefici de Sant Macià Apòstol de l’església parroquial de Sant Miquel de la Vila de Cardona. Pare de Anton Francesc i Vicenç de Ferrer i de Fontaner (encara documentat el 1765 i el 1797). Anton Francesc de Ferrer i de Fontanet (1774-?) fill de Josep Anton de Ferrer i d’Aguilar, va cursar estudis eclesiàstics  i va entrar com a clergue i beneficiat a la Santa Metropolitana Església de Tarragona. Vicenç de Ferrer i de Fontanet (1775-?) Fill de Josep Anton de Ferrer i d’Aguilar, va cursar estudis militars, però sembla que després cursà la carrera eclesiàstica el documentem encara l’any 1819. // 2.- Joan de Ferrer i de Senjoan: (documentat entre 1747 i 1796) natural i veí de Tremp, el 1774 era administrador de correus i estafetilles de correus de la línia de Tàrrega a Tremp; negociant, hisendat i prestamista, la seva influència va ser inqüestionable; essent regidor degà i perpetu de Talarn malgrat viure a Tremp, i administrador de l’Hospital de Pobres de la vila. Es va casar en primeres núpcies amb Teresa de Ferrer i de Berenguer, de la casa de Berenguer de la Pobla de Segur (que va fer el testament l’any 1784); i en segones núpcies el 1788 amb Antònia de Tobar i de Pallarès (+1800), amb qui no va tenir fills, vídua de Lluis de Thobar i de Sosa. Tingué com a mínim sis fills: Pere de Ferrer i de Berenguer (que el va succeir, veieu més avall); Vicens de Ferrer i de Berenguer canonge de Tremp (documentat en 1824); Antonio de Ferrer i de Berenguer, (veieu més avall) i Teresa  i Maria Ana de Ferrer i de Berenguer. El va succeir el seu fill Pere de Ferrer i de Berenguer, fill hereu de Joan de Ferrer i de Senjoan, va ser vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Tremp. L’any següent, 1815, es va casar amb Maria Ribera de Motes i Solanes, de la Pobla de Segur. Doctor en drets, advocat de la Reial Audiència i administrador de Correus de Tremp, va casar-se en segones núpcies amb Magdalena de Teixidor i de Berenguer. Va morir sense descendència, passant l’herència a la branca familiar // 3.- Antonio de Ferrer i de Berenguer natural de Tremp doctor en drets, advocat, en 1788 comprà a la família de Copons de Vilamitjana les facultats de fabricar i tenir obert un camí al congost de Terradets; es va casar amb Francisca Hoste, amb qui tingué quatre fills, morint abans de 1820; el seu fill Pere de Ferrer i Hoste fou prevere i rector a les Oluges; tingué a més dues filles, Ignàcia i Bàrbara de Ferrer i Hoste; el succeí el seu fill Joan Anton de Ferrer i Hosta, natural i veí de Barcelona, es traslladà a viure a Vic, on  per matrimoni adquirí la baronia de Sabassana
 
Ferrer, Antònia de: natural de Tremp, va signar capítols matrimonials l’any 1766 amb Francisco Antonio Torres i de Berenguer, de Sarroca de Bellera.
 
Fes, Maties. Sabater natural i veí de Tremp, mort aproximadament l’any 1742, fill de Joan Fes, moliner i de Marianna, i casat amb Cecilia. Del matrimoni coneixem dues filles: Maria i Arcàngela Fes. Aquesta darrera es va casar  amb Jaume Gallart.
 
Fiter, Pedro. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila d’Isona.
 
Foix de Berenguer i de Castellgermà, Cayetano: veieu “Berenguer”, família.
 
Fontelles, Cognom d’una notable família de Conques. Magnífic Miquel Fontelles, natural i veí de Conques, pare de Cecilia Fontelles i Gassol, natural de conques, es va casar en primeres núpcies amb Francisco de Subirà l’any 1683, i en segones núpcies el 1690 amb Lluís Rubies, cintadà honrat de Barcelona, veí de Balaguer. A partir d’aquest matrimoni prevaldrà el cognom Rubies (veieu).
 

G

 
Gaià, Josep. Notari de Talarn, carlí refugiat a Andorra entre 1838 i 1840. Sembla ser que arribà a Andorra amb un ramat de corders i cabrits que vengué a Serafí Riba d’Ordino (1838); acusat pels francesos de formar part d’un complot tramat a Andorra pels soldats carlins refugiats (1839), s’instal·là a Ordino (1840).
 
Gallart. Diverses branques d’una família de Blanquers naturals i veïns de Tremp. Domingo Gallart, blanquer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de 1772, casat amb Isabel Naudó, tingué dos fills, Maria Gallart Naudó, casada l’aany 1773 amb Anton Seix i Solans; i Manuel Gallart, blanquer de Tremp casat amb Bonaventura Roca, neboda del Dr. Silvestre Armengol, rector de Rivert (documentats l’any 1804). Un altre membre d’aquesta branca sembla ser Domingo Gallart Saurina, blanquer natural i veí de Tremp, fill de (?) Gallart Naudó i d’Isabel Bertran (natural d’Isona). Documentat a Tremp el 1830. // Fèlix Gallart “major”, blanquer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de 1772; casat amb Maria i mort abans de l’any 1818; el succeí el seu fill Domingo Gallart també blanquer natural i veí de Tremp (documentat el 1818). // Llorens Gallart, blanquer veí de Tremp, pare de Llorens Gallart Sagristà, també blanquer, casat amb Maria Cirera (morta aquesta abans de l’any 1809).
 
Gallart. Família d’espardenyers de Tremp. Anton Gallart, espardenyer veí de Tremp, casat amb Teresa Mir i Segur. // Francisco Gallart, espardenyer de Tremp que l’any 1820 estava casat amb Teresa Berga. // Josep Gallart Mauri, espardenyer natural i veí de Tremp, fill de Josep Gallart (mort ja l’any 1830, el pare.
 
Gallart, Francisco (“Galamó”) Pagès veí de Tremp, membre del Consell General de la vila de l’any 1772.
 
Gallart, Joan. Doctor (?) veí de Tremp, membre del Consell General de 1772.
 
Gallart, Josep. Natural i veí de Tremp, botiguer de tèxtil, fou membre del Consell General de 1772.
 
Gallart, Josep. Capità de l’exèrcit, natural i veí de Tremp, casat amb Maria Gallart i Farrús, aproximadament l’any 1824 es retirà instal·lant-se definitivament a la vila.
 
Gallart i Miret, Domingo. Pagès natural i veí de Tremp, fill del també pagès Fèlix Gallart i de Caterina Miret. Casat amb Rosa Bellós  morí sense descendència l’any 1808. Els seus béns van passar a la seva germana Antònia Gallart, muller del pagès i veterinari Joan Garriga (mort abans de 1806), i al seu fill Joan Garriga Gallart, fill únic i hereu, natural de Tremp però veí de Barcelona, on exercí l’ofici de ferrer.
 
Gallifa, Pau. Veí de Tremp, mort abans de 1802, estava casat amb Joaquina Velloch, que l’any 1802 es va casar en segones núpcies amb Isidro España.
 
Gambres, Juan. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila la Pobla de Segur.
 
Garriga, Josep. Calderer veí de Tremp, participà al Consell General de 1772. Tingué dues filles, Maria, casada amb el pagès Jaume Jordí, i Teresa, casada amb el també calderer Juan Astor (veieu). Documentats l’any 1788.
 
Gassol i de Serra, Idelfonso de. Prevere i prior del priorat de Susterris de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, resident a Conques (documentat el 1728).
 
Gervàs. Cognom familiar d’una notable família de Tremp. La nissaga va acabar amb el marit (? de Gervàs) de Raymunda de Riquer, que tingué tres fills: Domingo de Gervàs i de Riquer, natural de Tremp, agregat de Capità, mort a Lleida sense descendència; Teodora de Gervàs i de Riquer natural i morta a Tremp sense descendència; i Rosa de Gervàs i de Riquer, nascuda a Tremp, casada amb Juan Antonio de Calsada, capità de caballeria mort abans de l’any 1756, i morta a València sense descendència. L’herència passà a la branca femenina, als hereus de la tia de Domingo de Gervàs, recaient la successió en Domingo de Castells i de Gervàs (veieu Castells).
 
Gracia. Línia familiar que heretà la baronia de Claret a finals del segle XVIII i que mai va viure a la comarca. Francisco de Gracia, baró de Claret el 1791.
 
Graell, Juan. Espardenyer veí de Tremp mort aproximadament l’any 1786, pare de dos fills, Isabel Graell, casat amb Bonaventura Alonso, també espardenyer; i Pere Graell, nomenat hereu, barreter de la vila de Benavarri.
 
Graells, Pau. Serraller de la vila de Tremp casat amb Bonaventura Nadal Navarra. Documentats l’any 1789.
 
Gomis, Francisco. Blanquer natural de Manresa i veí de Tremp, fill de Joan i Maria, s’instal·là a Tremp, on exercí la seva professió. Casat amb Bonaventura va tenir dues filles, Maria, hereva, i Agnes, ambdós menors quan morí el pare, l’any 1742.
 
Gossé, Francisco. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Salàs de Pallars.
 
Gualtero i Fieschi, Anton de. Veí de Tremp, membre del Consell General de 1772, es va casar amb Isabel de Mestres i tingué un fill que el succeí: Bonaventura Gualtero de Mestre i Fieschi, hereu també de la casa de Gualteri de Gènova, donzell veí de Tremp, en 1745 es va casar amb Magdalena de Monner i d’Amorós, però morí sense descendència al voltant de 1778.
 
Guimó. Família de menestrals de Tremp. Joan Guimó (doc. 1792), pare de Joan Guimó i Malet (doc. 1792) // Jaume Guimó, espardenyer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de 1772.
 
Guimó, Francisco (“Xiquito”). Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila l’any 1772.
 

divendres, 4 de setembre del 2015

D - E

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies
 

D


Dalmau, Custodio. Nascut a Tremp l’any 1959, als cinc anys va marxar amb la seva família a viure a Barcelona. Cursà estudis d’Arquitectura i l’any 1983 visità al seu germà David a Nova York, on s’instal·là. Movent-se en el món de la moda l’any 1996 els germans Dalmau van crear la marca Custo Barceló i, un any després el dissenyador va ser convidat a la New Work Wek Fashion. Consolidat com un dels grans dissenyadors de moda mundials a la primera dècada del segle XXI.
 
Dolader, Josep. Doctor en medicina veí de Tremp, casat amb Eulàlia Ginestar (documentat l’any 1788).

 
E
 
 
Erill. Nom d’una nissaga de senyors residents a Bóixols. Jaime Juan Erill: Baró de Sant Cristòfol de Rialb (aprox. 1741). Josep Erill i Feu: Pagès de Bóixols, senyor jurisdiccional del terme de Sant Cristòfol de Rialp (documentat l’any 1792).
 
Eroles – Queralt – Vilanova – Borrell – Ibáñez. Barons d’Eroles. Simón d’Eroles, casat amb Magdalena de Copons i de Toralla, és l’últim dels barons amb el cognom Eroles, ja que l’herència passà a la seva filla Macianna d’Eroles i Queralt, Baronessa d’Eroles, senyora de la quadra de Cabicerans, va crear un fideicomís reial i perpetu de primogenitura al seu testament de 1584. Casada en primeres núpcies amb Alemany de Queralt, donzell de Tremp, i en segones núpcies amb Felip d’Erill, veí de Tremp. Del primer matrimoni nasqueren quatre fills: Lluís de Queralt i d’Eroles, Baró d’Eroles, casat amb Guiomar signant capítols matrimonials a Tàrrega el 1592 endeudant-se considerablement. Els deutes de Lluís arribarien a les 16.245 lliures. Per tal de treure’s de sobre els crèdits va vendre la baronia d’Eroles a favor dels seus vasalls pel preu de 9.695 lliures l’any 1613. A instància del fiscal de la Corona li van confiscar els béns i el Comissari Reial, Clement Cases, l’any 1614 va vendre la Quadra de Cabicerans als barons de Claret; va morir sense descendència; tenia a més tres germanes: Gerònima de Queralt i d’Eroles, Anna i Maciana, aquesta casada amb un Felip de Queralt. El succeí la seva germana Gerònima, i el fill d’aquesta Amadeo Andreu de Vilanova, Baró d’Eroles, nascut a Barcelona, i casat amb Francisca de Vilanova. Tingué una filla, que el succeí: Maria de Vilanova, casada en primeres núpcies amb Simeó de Borrell, donzell, i en segones núpcies amb Rafael de Subirà (passant a anomenar-se Maria de Subirà i de Vilanova); baronessa d’Eroles per sentència judicial (entre 1678 i 1683). Del primer matrimoni van néixer Amadeo de Borrell i Vilanova (que la hi succeí, veure més avall), i Ambrosio de Borrell casat amb Bonaventura de Balaguer que tingué un fill, Amadeo de Borrell i de Balaguer, casat amb Rosa Rúbies, que inicià una nova branca familiar (veieu Borrell). L’hereu de Maria de Vilanova va ser Amadeo de Borrell i de Vilanova, donzell i baró d’Eroles, vivia a Talarn entre els anys 1701 i 1750. Cavaller, Regidor Degà de la vila i partit de Talarn, a més de viure de la renda senyorial de la baronia, i de les seves terres explotades amb mossos, va destacar per una intensa política comercial de bestiar menut -caprí- i mulatí; casat amb Serafina de Subirà i de Arjó. Tingué un fill (que el succeí) i una filla: Maria Antònia de Borrell, casada amb Francisco Anton de Sullà, essent mare de Maria Agna de Sullà. A Amadeo de Borrell el succeí el seu fill Josep de Borrell i de Subirà, baró d’Eroles, casat amb Marina de Copons. En morir va deixar una filla, la baronessa Maria de Borrell i de Copons, que es va casar amb Pedro Ibáñez Cuevas de Valero, capità del regiment d'infanteria de Guadalajara i Corregidor perpetu de Talarn, comandant del partit, subdelegat de rendes, i baró consort d’Eroles, pel matrimoni. Fill de Joaquín Ibáñez Cuevas, militar de cavalleria del regiment de Guadalajara. Va morir el 10 d’abril de 1763 a Madrid, essent enterrat a la parròquia de la Santa Creu de Madrid. El succeí el seu fill Josep de Ibáñez de Borrell i de Copons. Tingué, a més, dues filles: Maria Antònia, casada amb Anton de Ferrer resident a la Vila de Vic, i Marina, casada amb Agustí de Horteu de la Pobla de Segur (ambdues mortes abans de 1794). El seu germà, Joan Ibáñez Cuevas fou governador de la Vall d’Aran; un altre germà, Jacobo Ibáñez Cuevas, va ser prevere canonge de l’església catedral de Terol, mentre que un altre germà, Francisco, ho va ser en l’església de Lidon, també a Aragó. El succeí Josep de Ibáñez de Borrell i de Copons (+1794) Baró d’Eroles, Capità del cos de voluntaris d’infanteria d’Aragó (1773), passà a residir a Madrid, on ascendí a Tinent Coronel (1778) i arribà a Coronel de Cavalleria. Es casà amb Maria Ana Valonga Tarin de Ibáñez, natural d’Azanuy, amb la que signà capítols matrimonials l’any 1778, i a la que deixà com a hereva universal malgrat tenir 8 fills: Maria de la Concepció, Joaquim, Josefa (monja a Vallbona de les Monges), Maria Anna, Maria Teresa (monja al convent del Monte Sion de Barcelona),  Isabel (també monja a Vallbona), Maria Dolores i Gracia (també monja a Vallbona). L’herència recauria en Maria de la Concepció.
 
Eroles, Josep. Rector de Pessonada, carlí refugiat a Andorra la vella l’any 1836.

Esclarmonda de Cervera. Senyora del castell de Llordà i d’Algerri, morta cap al 1314. A la seva mort els seu nebot i marmessor Ot de Montcada va vendre el castell i vila de Llordà, amb la vila d’Isona i els llocs de Castelló i Sant Martí, el 1319, al Capítol de la Seu d’Urgell.

Espret, Pablo de. Militar amb graduació de Coronel, tercer corregidor de Talarn, va substituir a D. Juan de Meages i exercí el càrrec fins que en prengué possessió Pedro Ibáñez Cuevas.

Esquerre, Crespin. Blanquer veí de Tremp, membre del Consell General de la Vila de l’any 1772.

Esteve i Roca, Francisco Pau. Natural i veí de Guàrdia, fill de Nicolau Esteva i Verges i net de Jaume Roca i de Cortit, va heretar tots els béns d’ambdues branques familiars essent senyor de la Torre d’Amargós i comprant l’any 1795 la castlania d’Orrit (carlania).
 
Esteve i Verges, Nicolau. Pagès hisendat de Guàrdia de Noguera, adquirí la senyoria jurisdiccional de la Torre d’Amargós (documentat el 1771) juntament amb Jaume Roca de Cortit.
 
[L'autor es reserva tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial sense autorització de l'autor]