Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies
M
Macià ....
Veí i resident a Torallola, Ciutadà Honrat de Barcelona (aprox. 1808). El 1814
vivia a Salàs i fou nomenat Vocal en la junta de Corregiment, per dita
vila juntament amb Francisco Gossé
Macià, Francisco.
Mestre de cases veí de Tremp, casat amb Isabel Nadal, fou membre del Consell
General de 1772 (documentat també el 1787). Era fill del pagès Ignasi Massià i
net, doncs, de Cebrià Massià i de Catarina Mauri; i de Maria Marsal (morta ella
abans de 1769). El seu germà primogènit, Josep Massià va marxar de Tremp sense
consentiment patern, i va ser desheretat. Tenia també una germana, Catarina.
Morta la mare, de Francisco, el pare es tornà a casar, ara amb Antònia Farrer,
amb qui tingué tres fills, Antònia, Josep i Bonaventura. En desheretar al
primogènit, el pare de Francisco va nomenar hereu al germanastre, Josep Massià
i Farrer.
Macià i d’Areny.
Cognom dels successors de la família d’Areny de Vilamitjana. Rosa Macià
d’Areny i Massana: Casada amb Bonaventura de Macià, és la primera membre de
la nissaga que pren el cognom de Macià pel seu matrimoni. Va tenir dos fills: Juan
Macià d’Areny, que els va succeir, pare de Sebastià Macià d’Areny; i Anton
de Macià i d’Areny ciutadà honrat de Barcelona domiciliat a Vilamitjana
i traslladat a Tremp, es va casar l’any 1761 (data dels capítols matrimonials)
amb Anna Olmedo i Granados, filla dels residents a Tremp Anna Olmedo y Granados
i Manuel Martín de Olmedo. Sebastià Macià d’Areny, natural de Tremp i
veí de Madrid, fill de Juan Macià d’Areny, successor (1795) del fideicomís
fundat per Rosa d’Areny i Massana a Vilamitjana. Residia l’any 1823 a la Pobla
de Segur.
Magarola i de
Figuerola, Maria Josefa de: veina de Barcelona, Marquesa de
Cordelles, que cap a l’any 1809 van ser segrestats els seus béns per estar
instal·lada dins la capital catalana, a mans de les tropes franceses.
Malla, Bonaventura.
Espardenyer veí de Tremp, fill de Maria i germà de Rosa (casada, aquesta, amb
el pagès Armengol Racalles), documentat l’any 1786.
Marcet, Domingo.
Membre de la Junta de Talarn que apareix com a refugiat a Andorra l’any 1840.
Marco Aemilio
Fraterno. Personatge de la Isona romana, fill de
Lvcio Galèria, prefecte dels artesans i tribut dels militars. S’han trobat
inscripcions funeràries amb el seu nom a Covet.
Martí, Jaume.
Pagès veí de Tremp, va formar part del Consell General de l’any 1772.
Martín Olmedo,
Manuel. Administrador de rendes del tabac i pólvora
a la vila de Tremp entre 1746 i 1749.
Mauri, Francisco.
Espardenyer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de l’any 1772.
Mauri, Josep.
Sabater veí de Tremp, membre del Consell General de l’any 1772.
Meages, Juan de. Militar amb graduació de Tinent Coronel, va ser el
segon corregidor de Talarn. El va succeir en el càrrec Pablo d'Espret.
Mercader, Miquel.
Veí de Tremp, l’any 1825 era estanquer i conductor de gèneres estancats de
l’administració de rendes del partit.
“Mestre d’Orcau”.
Pintor medieval del cercle del Mestre de Pedret, que va confeccionar les
pintures romàniques dels absis de l’església de la Mare de Déu de la Pietat
d’Orcau.
Mestre, Francisco.
Veí de Suterranya que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població i el dret de
venda de paper segellat.
Mestre, Josep.
Mestre de cases natural i veí de Tremp, fill dels pagesos Josep Mestre i Isabel
Anna; es va casar amb Tomasa Borrell, filla del sabater Joan Borrell i
d’Arcàngela. Josep feu testament l’any 1824 deixant 5 fills: Camilo, l’hereu,
Mariano, Francisco, Josefa Ochova i Maria Agna.
Mestre, Jaume.
Espardenyer veí de Tremp, va participar l’any 1772 en el Consell General de la
vila.
Mir.
Família de comerciants i professionals liberals de Tremp. Antonio Mir,
botiguer de tèxtil veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772, mort
abans de 1785. Tingué dos fills, Bonaventura Mir, casat el 1778
amb Francisca Coll, i ?? Mir, que, al seu torn, tingué tres fill Anton Mir Segur, que
l’any 1785 encara era estudiant en lleis, llicenciant-se i exercint d’advocat a
Tremp, mort abans de 1819; Teresa Mir Segur, casada amb
l’espardenyer Anton Gallart, i Joaquín Mir Segur. Anton Mir es va casar amb Eulària i tingué
com a mínim dos fills, Bonifaci Mir, que el succeí, i Tomàs Mir. Bonifaci
Mir, veí de Tremp, hisendat i advocat ( documentat l’any 1841).
Mir, José Antonio.
Veí de Tremp, advocat. L’any 1871 va llogar els entresols de la seva casa a la
plaça de l’església per tal d’establir allí les oficines i magatzems de
l’administració subalterna d’efectes estancats del partit judicial.
Miret, Agustí. Vocal
en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Guàrdia de
Noguera.
Monner.
Cognom d’una família de donzells d’Isona, senyors de Llarvent i de
Vall-llebrera per línia dels Amorós d’Isona (veieu Amorós). Magdalena
de Monner i d’Amorós va rebre el nom de Monner pel seu matrimoni amb
Francisco de Monner. Natural i veïna d’Isona, va néixer l’any 1675, senyora de
Llarvent i de Vall-llebrera com a filla d’Emerenciana Amorós, i donzella com a
filla de Josep d’Amorós. // Francisco de Monner i de Miret (1675-abans
de 1731) Natural i veí d’Isona, es va casar en primeres núpcies amb Magdalena
de Monner i d’Amorós, amb qui tingué sis fills: Francisco, que el succeí (veieu
més avall); Josep de Monner i d’Amorós (Isona 1698 – Olot 1760)
que va ser tutor legal dels nebots Carlos i Antonio sota la vigilància de la
madrastra Joana de Meca, es va traslladar a Olot a mitjans de segle; Manuela
de Monner i d’Amorós (Isona 1699-?), Magdalena de Monner i
d’Amorós casada amb Bonaventura de Gualtero i de Mestres; Antònia
de Monner i d’Amorós, natural i veïna d’Isona que l’any 1766 encara
restava soltera; i Juan de Monner i d’Amorós que fundà la branca
familiar dels Monner de Conques (veieu). Francisco de Monner i de Miret encara
es va casar en segones núpcies amb Joana de Meca, amb qui tingué com a mínim un
fill: Francisco de Monner i de Meca. // A Francisco de Monner i
de Miret i a Magdalena de Monner i d’Amorós els succeí el seu fill Francisco
de Moner i d’Amorós (1675-aprox. 1731) casat amb Teresa de Pon, que també
morí abans de l’any 1731. L’àvia política Joana de Meca, va regir tota la
família, en la que, en pocs anys, van morir el marit, el fillastre i els fills
d’aquest, mantenint la tutela de fet dels fills de Francisco i de Teresa: Antonio
de Monner i de Pons, nascut a Isona i traslladada la residència a
Barcelona; i l’hereu i successor de la casa Carlos de Monner i de Pons,
nascut a Isona el 1722, natural i veí d’Isona, senyor jurisdiccional de
Vall·llebrera i de Llarvent, patró de la capella fundada pel reverend Pere
Amorós a Isona; va mantenir la pràctica prestamista dels seus avantpassats.
Casat amb Teresa Puget i Amorós, de Rialb, tingué cinc fills, essent succeit
per Carlos Ramon de Monner i de Puget últim successor de la branca noble
dels Monner que nasqué a Isona i que residí a la comarca, ja que per matrimoni
es traslladà a viure a Fonz (Osca). Del seu matrimoni va néixer el seu
successor als títols i patrimonis Joaquín Alberto de Monner, natural i
veí de Fonz (Osca), probablement mort el 1856; casat amb Maria del Cármen de
Siscart Fernández de Calderón, pares de Francisco Maria de Monner i de
Siscart (1831-?) advocat instal·lat a la Seu d’Urgell on residia amb la
seva esposa Antonia Joaquina de Monner i Duc de Lurville; i pares del successor
Joaquín Manuel de Moner de Siscart (Fonz, Osca), que tornà a
interessar-se pels béns de la comarca, comprant i venent diferents terres a
Isona, i fent-se l’any 1863 amb la propietat de l’heretat de Faidella, mas de
més de 150 jornals de llaurar situada al terme d’Abella de la Conca. Més a: http://farwestjussa.blogspot.com.es/2014/05/els-moner-o-monner-disona-i-conques-la.html
Monner.
Cognom d’una família de donzells residents a Conques, i que va tenir el seu
origen en el matrimoni de Juan de Monner i d’Amorós (1696-aprox. 1749),
natural d’Isona i fill de Francisco de Monner i de Miret i de Magdalena de
Monner i d’Amorós; amb Antònia Plana filla de Josep Plana del Mas de
Castellnou, senyor de Montadó. Del matrimoni coneixem dos fills, Francisco
de Monner i Plana, nascut a Isona, i l’hereu i successor Ignacio de
Monner i Plana,
nascut al Mas de Castellnou (Sant Salvador de Toló) i mort a Conques. Aquest,
al seu torn tingué com a mínim dos fills: Josep de Monner, resident a Conques
va comprar a carta de gràcia els dos molins fariners de la vila, posseint-los
com a mínim entre 1794 i 1799; i Antonio de Monner, també resident a
conques i que es va casar, en segones núpcies, amb Francisca Bertran vídua de
Queralt, amb qui tingué un fill: Francisco Antonio de Monner i Bertran,
resident a Conques a mitjans del segle XIX. // De l’altra branca, Josep de
Monner tingué com a mínim un fill: Antonio de Monner, nascut a
Conques i resident a La Seu d’Urgell, on exercí d’advocat a mitjans del segle
XIX.// Coneixem també un Ignacio de Monner nascut a Conques, on residia
a mitjans del segle XIX, casat amb Carme de Duc.
Mora d’Areny. Marquesos de Llió. La branca
Mora dels Areny va iniciar-se pel matrimoni de Josep de Mora, marquès de Llió resident a Barcelona, amb Violant
de Mora i d’Areny, també veïna de Barcelona,
pares d’Isabel de Mora d’Areny Vilanova i Perves, Marquesa de Llió; senyora de la cavalleria de Perves (veieu) i dels
castells, llocs i termes de Sorre i Estaís. Es va casar amb Domingo Félix Mora
Vilanova cedint-li el dret d’ús de les prerrogatives nobiliàries heretades. // Domingo
Fèlix Mora Vilanova Perves Areny i Salelles:
Marqués de Llió, regidor perpetu de Barcelona, Senyor de Cornet, batlle reial i
perpetu de Llimiana i Sant Serni. Adquirí aquests títols per matrimoni amb la
seva propietària Isabel de Mora Areny Vilanova i Perves. La seva germana Isabel (?) es va casar amb Ignasi Sullà i Serra, morint
abans de 1819 deixant com a hereu a Josep Maria Serra i Sullà. // A Domingo Fèlix
el va succeir el seu fill Félix d’Areny Vilanova i Perves, baró de Perves i batlle perpetu de Llimiana
Motes.
Família de comerciants, notables i senyors del Pont de Claverol. Félix de
Motes, nascut al Pont de Claverol, doctor en drets (?) va comprar l’any
1742 la senyoria jurisdiccional de Claverol. Casat amb Teresa de Motes, va
morir aproximadament el 1749. El succeí Anton de Motes de Gonzales i Ciliezo,
veí del Pont de Claverol, senyor jurisdiccional de tot el terme de Claverol
(documentat entre 1749 i 1780). // José de Motes prevere de la
Pobla de Segur, documentat l’any 1765. // Manuel de Motes prevere
i plebà d’Avellanos. // A Anton de Motes probablement el succeí Domingo de
Motes i de Massanes, senyor de Claverol i veí de La Pobla de Segur, casat amb
Teresa de Motes i Solans, i mort abans de l’any 1803. Probablement el seu germà
fou Joaquín de Motes, hisendat veí de Salàs de Pallars, que
iniciaria una nova branca. Trobem també a un Joan Baptista Motes
prevere de Salàs de Pallars al voltant de l’any 1812-1817. De la branca de
Salàs encara trobarem a Joaquín Canals i de Motes, hisendat i veí
de Salàs l’any 1862. // A Domingo de Motes sembla ser que el succeí Armengol
de Motes Solans i de Massanes, senyor de Claverol, veí de Claverol, casat
amb Margarita de Montellà (documentat entre 1819 i 1845). Cap del partit carlí,
molt actiu a la guerra, essent cap d’una de les ban des carlines a Catalunya;
l’any 1836 s’encarregà del subministrament de pólvora a través de les Valls
d’Andorra amb la falsa personalitat de “Senyor Descalso”, negociant de Burgos.
La seva germana Maria Ribera de Motes i de Solans, nascuda a la
Pobla de Segur, es va casar amb Pedro de Ferrer i de Berenguer. Succeí a
Armengol en els béns però no en els drets que van quedar abolits, el seu fill Domingo
de Motes i de Montellà, nascut al Pont de Claverol, però que passà a
residir a Barcelona (el trobem l’any 1853). El seu germà cabaler, emperò, José
de Motes i de Montellà es va instal·lar a viure a la Pobla de Segur
(documentat el 1861). Potser que tingués una altra germana, Margarita de
Motes que documentem l’any 1845 a la Pobla de Segur.
N
Nadal.
Família de sabaters de Tremp. Josep Nadal, sabater natural i veí de
Tremp casat amb Leocàdia, també natural de Tremp; era germà de Domingo Nadal
“major”, també sabater natural i veí de Tremp, que tingué un fill anomenat
també Domingo Nadal “menor”, sabater natural i veí de Tremp. Aquest es
va casar en dues ocasions, la segona l’any 1674 (data de la signatura dels
capítols matrimonials) amb Isabel Prió, també natural de Tremp. D’aquest segon
matrimoni nasqué Josep Nadal Prió, sabater natural de Tremp que
es traslladà a viure i treballar a Barcelona. Mort Josep a la vila comtal l’any
1718, deixà tota la seva herència al seu germanastre Simó. Del primer matrimoni
de Domingo Nadal va néixer el seu hereu i successor Simó Nadal, sabater
natural i veí de Tremp, casat amb Agna, tingué com a mínim dos fills, Isabel
Nadal que es va casar amb el mestre de cases Francisco Macià; i l’hereu
Aleix Nadal. Aleix, natural i veí de Tremp, continuà el negoci familiar
fent de sabater. Es va casar en dues ocasions, amb Maria, amb la que tingué
tres fills, i l’any 1758 amb Rosa Balart (del poble del Meüll) amb qui tingué
altres dos. Del primer matrimoni nasqueren Maria, l’hereu Domingo
Nadal (veieu més avall) i Anton Nadal, que l’any 1774 exercia de
soldat; i del segon matrimoni Josep Nadal Balart, casat amb Paula
Bellera, i Rosa Nadal Balart. Succeí a Aleix el seu fill Domingo
Nadal, també sabater natural i veí de Tremp, va participar com a membre al
Consell General de 1772, i l’any 1774, encara fadrí, va fer testament en favor
del seu germà Anton, soldat. Sembla ser que la successió a la casa va passar al
germanastre Josep Nadal Balart.
Nadal, Antoni.
Pagès veí de Tremp, formà part del Consell general de 1772.
Nadal, Bonfici.
Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772. Tenia un germà,
anomenat Joan, i tres nebots: Joan, Bonaventura i Coloma. El seu fill Bonifaci
Nadal “menor”, també pagès de Tremp, també va participar a dit Consell
General.
Nadal, Domingo
Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.
Naudó.
Família d’artesans de la vila de Tremp. //1.- Fèlix Naudó Gallart.
Baster natural i veí de Tremp, casat amb Ventura Seix i pare de Fèlix Naudó
Seix, pagès que encara solter va fer testament l’any 1810. Germà de Fèlix
Naudó Gallart ho era Anton Naudó Gallart, també baster natural i veí de
Tremp, membre del Consell General de 1772, encara viu l’any 1810. // 2.- Una
altra línia familiar és la de Josep Naudó baster natural i veí de Tremp,
va ser membre del Consell General de 1772. sembla que tingué dos fills, Josep i
Arcàngela. Josep Naudó baster natural de Tremp, germà d’Arcàngela
Rogés, va traslladar-se a viure i exercir el seu ofici a Sort (documentat l’any
1817). // 3.- Josep Naudó Vives, blanquer natural i veí de Tremp, va
pagar la legítima l’any 1823 al pagès Josep Naudó, fill d’un altre Josep
Naudó. (?)
Navalles, Josep.
Espardenyer veí de Tremp, l’any 1772 va participar com a membre al Consell General de la vila.
Navarra, Pere. Pagès veí de Tremp, fill del pagès Joan Navarra i de Maria Graell. Fou
membre del Consell General de la vila de Tremp l’any 1772, i l’any següent
signà capítols matrimonials amb Violant Soler.
