El disputat vot de l'alcalde de Benavent de Tremp (1898)

Per: Jacinto Bonales.

 

En el seu estudi sobre el caciquisme polític i la lluita electoral a la província de Lleida, durant la Restauració i la Segona República, la professora Conxita Mir ens mostra amb claredat el predomini del caciquisme dins la nostra comarca. Almenys, i seguint la línia general del conjunt de les comarques de Ponent, fins les eleccions de 1907. Compra de vots, censos manipulats o simples "tupinades", eren els mètodes que els cacics comarcals empraven per tal que "l'encasellat" (és a dir, aquell candidat que el govern d'Espanya deia que havia de sortir escollit per cada circumscripció electoral) estigués una temporada a Madrid amb les despeses cobertes. Al llarg de la dècada de 1890 la circumscripció electoral de Tremp seguí les directrius dels partits dinàstics, sent un domini personal de l'encasellat conservador Rafael Cabezas. Però, contra tot pronòstic, a les eleccions de 1898 el govern va designar com a "encasellat" al liberal José Moragas, que ni tan sols va tenir el detall de passejar-se pel Pallars. L'extremeny Rafael Cabezas, que més enllà que un simple "encasellat" era ja tot un personatge comarcal, no renunciaria fàcilment al seu ascó a la "villa y corte"...

 

En Pere Aubets i Solè poc podia imaginar la que li esperava. Vivia a Biscarri, i tenia l'honor de ser, aquell any 1898, l'alcalde del Districte Municipal de Benavent de Tremp. Era un vespre de finals de març, i des de casa seva albirava tranquil·lament el sol ponent, quan es presentà Bonaventura Coll, tot alterat, per dir-li que, de forma urgent, havia d'anar a casa de son pare, al Collet del Mas de Sant Martí. No trigà a fer via, i un camí va arribar, es va trobar allí a Antoni Llagunes que li deixà un encàrrec prou amoïnador: abans de les dotze de la nit havia d'estar a Tremp si no volia que fos la Guàrdia Civil qui el portés allí. Ah! i que si no arreglava abans d'aquella hora "l'assumpte de les eleccions", aniria a presó amb una condemna de 14 anys... i això rai, que podia ser per tota la vida! A més d'una multa del tot escandalosa.

Ja fos per la por a la presó, o a la multa, el nostre alcalde va encarrilar el camí i, acompanyat del mateix Llagunes i d'un amic (que faria de testimoni, no fos cas que...), en Maties Canes, va arribar entre les dotze de la nit i la una de la matinada al pont de la carretera sobre el riu Noguera. Allí li esperava una "comitiva" de benvinguda, i el van conduir a casa de Don Àngel Feliu. Però el potentat trempolí ja s'havia enllitat, així que l'alcalde es va haver d'esperar al carrer fins al matí. Quan per fi Pere Aubets va ser rebut, va haver d'escoltar la mateixa història: aniria a presó i la seva família serien uns desgraciats, si no "arreglaven l'assumpte de les eleccions". Per por a les represàlies, l'alcalde de Benavent va acceptar: en un moment es van presentar a casa d'Àngel Feliu el notari Joan Borrell, el candidat Rafael Cabezas, dos testimonis, i els interventors electorals nomenats pels senyors Cabezas i Feliu, a l'efecte de redactar una acta notarial on es consignaven els resultats de les eleccions de Diputats a Corts que interessaven al senyor Cabezas.

Catorze dies després, ja per noves pors, o ja deslliurat d'aquestes, en Pere Aubets va tornar a casa del notari, ara acompanyat dels interventors "originals" de la secció electoral de Benavent; i tot mostrant les actes d'escrutini originals i enviades el seu dia, va fer relació dels fets; va declarar com a falsedat l'escrit pel senyor Feliu, i es va ratificar en la validesa de les actes originals: que en les eleccions del vint-i-set de març, a Benavent de Tremp, el senyor José Moragas va obtenir 107 vots, i el senyor Rafael Cabezas només 1 vot. Les actes es van enviar als presidents de la Junta Central, de la Provincial i del Districte, i serien les que, definitivament, es van comptabilitzar. El senyor Rafael Cabezas, mal que li pesés, va perdre les eleccions a Benavent... i a la circumscripció de Tremp. Però, això rai... seria nomenat senador "por derecho propio"...

Notes:

La informació es troba detallada a l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, fons Protocols Notarials, Llibre 748, foli 249 i següents de l'any 1898.

 

Per l'honor del Senyor Governador (Talarn, 1836)

Per Jacinto Bonales.

De tots és conegut que l'antic corregiment de Talarn va ser majoritàriament procliu als carlistes al llarg de les diverses guerres civils del segle XIX. És clar que hi havia molts "liberals", a l'actual Pallars Jussà, localitzats fonamentalment a Tremp, la Pobla de Segur i Guàrdia de Noguera. Però fins i tot en aquestes viles n'hi havia molts -per no dir gairebé tots- de contraris al "constitucionalisme". Aquest fet era un veritable problema per les autoritats durant els períodes de govern liberal; més encara en aquells anys en que les partides carlines recorrien les nostres muntanyes, pobles i viles.

 

Durant la llarga guerra civil de 1833-1839, coneguda com Primera Guerra Carlina, la màxima autoritat de la comarca era el Governador de Talarn. I força malament ho tenia, ja que la pràctica totalitat dels veïns de la vila (inclòs l'Ajuntament) eren o bé simpatitzants del carlisme, o bé manifestament carlins.
 

Per poder copsar aquesta difícil convivència, us presentem una breu història, datada l'any 1836. En plena ebullició bèl·lica (i recordem que es tractava d'una guerra de partides militars escapades per tot el Principat), i un dia que eren fora Ramon Domínguez, governador de Talarn, amb part de les tropes de la plaça, els soldats del Ros d'Eroles (Bartomeu Porredon) i dels fills del Borges (Josep Borges), dos dels principals capitostos carlins, es van plantar davant Talarn. A les onze del matí van dirigir-se cap a la porta de la vila, però encara no havien arribat a les muralles quan un grup d'unes cinquanta persones van obrir la porta i van sortir a rebre'ls amb crits d'entusiasme. Al mateix temps, l'Ajuntament, els militars governamentals que romanien a la vila, i part dels veïns, van sortir per una altra porta i es van amagar per les muntanyes sense tornar fins que els carlins no hagueren sortit de nou de Talarn.


Josep Borges

Un cop dins Talarn, els carlins es van proveir i van rebre totes les armes i municions que tenia el poble. Aquest havia estat desarmat per les autoritats governamentals, però tenien encara quatre "armas de fuego que la generosidad de este gobierno facilitó a la corporación para impedir los robos que la misma me espuso hacían en las viñas". A les quatre de la tarda els carlins marxaven de Talarn i els "amagats" tornaven a la vila.
 

Quan, dies després, el governador va tornar a Talarn, no va poder reprimir la seva ira. Primer perquè les autoritats municipals i els soldats van abandonar la plaça; en segon lloc perquè els carlins se'n van endur es úniques quatre armes "legals" que havia al poble; i en tercer lloc, perquè "nada me dice esa corporación" sobre els fets. Però sobretot perquè ni a ell ni als seus homes mai els hi havien fet un homenatge com el que havien rebut els carlins, "demostrasion qe jamas ha echo ese pueblo al aprocsimarse las tropes del legitimo Gobierno". Com castigar aquest fet? El governador, després de pensar-s'ho bé, va imposar una multa al poble de 200 lliures, a pagar en una setmana, i 180 reals de constrenyiment. L'Ajuntament, sense cabdals, va fer una crida a tots els caps de casa de Talarn per tal de resoldre la forma de pagament, i van veure que la única solució era consignar els drets de moltura del molí fariner de tot un any: el van arrendar a l'espardenyer Antoni Bergés per 216 lliures, 17 sous i 6 diners... i encara rai que no es va afusellar a ningú, que aquests liberals tenien el gatell molt fi!.

 

Fonts:

 

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, fons Protocols Notarials, Llibre 677, foli 49 i següents, de l'any 1836.