F - G

F - G

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

 

F

 

Faneca, Isidro. Fuster veí de Tremp, membre del Consell General de 1772.

 

Farré, Antonio. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 fou membre del Consell General de la vila.

 

Farré, Juan. Pagès de Tremp, l’any 1772 fou membre del Consell General de la vila. Fill de Narcís Farré Gasset, pagès (que va fer el testament l’any 1774) i d’Antonia Agulló, i net del també pagès Mateu Farré i de Catarina Gasset, es va casar amb Francisca Lledós, natural de Sant Esteve de la Sarga (van fer capítols matrimonials el 1760). Juan Farré tenia 7 germans: Maria (casada amb el pagès Josep Clos de Salàs), Antònia (casada amb el pagès Sebastià Blanc de Tremp), Llúcia (casada amb el pagès Manuel Nadal de Tremp), Marc (pagès fadrí encara l’any 1774), Anton, Narcís i Josep.

 

Farreras. Família de blanquers de la vila de Tremp. Ramon Farreras, blanquer natural i veí de Tremp, fill de Pere i Rosa, es casà l’any 1753 amb Isabel Baró i Franci, de Gerri de la Sal; tingué sis fills: Ramon Farreras, l’hereu, també blanquer de la vila de Tremp, casat amb Josepa Planella, filla del teixidor Jaume, naturals i veïns de Tremp; Maria, casada amb el fuster Anton Julí i amb un fill de nom Anton; Francisca, Antònia, Rosa casada amb Bonifaci Aldabó, pares de Ramon Aldabó, i Paula, casada amb Joan Faneca, fuster de Tremp, pares del també fuster Josep Faneca Farreras.

 

Farrús, Bonifaci. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de 1772.

 

Faya. Família de pagesos de cert renom veïns de Tremp. Jacinto Faya, pagès veí de Tremp, participà al Consell General de 1772. // Agustí Faya pagès veí de Tremp, membre del Consell General de 1772, casat amb Sabina Gallart, tingué com a mínim un fill, que el succeí: Josep Faya Gallart, pagès casat en primeres núpcies amb Victòria Perepasqual i en segones núpcies amb Rosa. Josep va morir l’any 1831 deixant una filla del primer matrimoni com a hereva: Francisca Faya. Sembla que Josep tenia un germà, Anton Faya, també pagès, que es casà amb Antònia Sirvent (filla de Domingo Sirvent i de Rita Homs), amb qui tingué una filla que va fer hereva: Rosa Faya, que es casà amb Domingo Torné. // Bonifacio Faya, pagès de Tremp (mort abans de 1807), es casà amb Isabel Vives i el succeí el seu fill Josep Faya Vives.

 

Fayes, Manuel. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Palau.

 

Febrés. Família de blanquers de la vila de Tremp. Anton Febrés, blanquer veí de Tremp casat amb Isabel Anna Nadal i pare de Bonifaci i d’Anton, fou membre del Consell General de Tremp de 1772; va tenir dos germans Pedro Màrtir Febrés, fadrí, mort abans de 1790, i Bonaventura Febrés. // Bonifaci Febrés (va fer testament l’any 1822) Blanquer veí de Tremp, fill d’Isabel Anna Nadal i d’Anton Febres, el seu germà Anton Febrés havia mort ja l’any 1819. Bonifaci es va casar amb Rosa i tingué dues filles, Maria Febrés que fou nomenada hereva, i Catarina.

 

Feliu, Bonaventura. Veí de Tremp membre del Consell General de 1772.

 

Feliu, Bonaventura. Natural i veí de Figuerola d’Orcau (documentat el 1799), es traslladà a Talarn durant la guerra del francès. Doctor en drets. Vocal de la Junta de Govern del Corregiment, va ser nomenat, el 1809, segrestador i administrador dels drets dels senyors que es trobaven a la ciutat de Barcelona: de la Baronia d’Abella i de la Marquesa de Cordelles Maria Josefa de Magarola i de Figuerola.

 

Feliu. Cognom d’una família d’hisendats i comerciants de Figuerola d’Orcau al segle XIX. Bonaventura Feliu, natural i veí de Figuerola d’Orcau es va casar amb Lorenza Canals i de López què, vídua abans de l’any 1840, va tornar-se a casar amb el Senyor López, secretari del Govern Civil de Lleida. El succeí el seu fill Bonaventura Feliu i Canals, menor d’edat a la mort del seu pare.

 

Ferrer de Corts.  Prior de Covet l’any 1314, jurista i resident a Lleida;  era almoiner d’Esclarmonda de Cervera, senyora de Llordà.

 

Ferrer. Cognom d’una família d’hisendats, prestamistes, i militars de Tremp. Josep de Ferrer i de Vigó. Hisendat veí de Tremp, possiblement germà de Miquel Ferrer, tinent de fusellers casat a Talarn amb Maria Oròsia de Pallarès (mort abans de 1771); es va casar amb Maria de Sentjoan i Villanueva, filla de Francisca de Senjoan i Villanueva i neta, doncs, de Josep de Villanueva i Bravo, nebot de Juana de Prado i de la Cerda, fundadora d’un vincle de “Mayorazgo” a Madrid. Plegats van tenir com a mínim set fills: Joan de Ferrer i de Sentjoan (successor, veieu més avall); Josep de Ferrer i de Senjoan natural i veí de Tremp on exercí de canonge mort abans de 1777; Pere de Ferrer i de Senjoan natural i veí de Tremp, prevere i canonge sagristà a la vila, que morí l’any 1794 (aprox.); Jaume de Ferrer i de Senjoan natural de Tremp canonge a Tarragona; Bonifaci de Ferrer i de Senjoan natural de Tremp, ardiaca i canonge prelat a la Seu d’Urgell; i Antoni de Ferrer i de Senjoan natural de Tremp, passà a residir a Balaguer casant-se amb Antònia d’Aguilar (documentat entre 1745 i 1765); Joan de Ferrer i de Senjoan, natural i veí de Tremp (documentat entre 1747 i 1796); i Antònia de Ferrer, casada l’any 1766 amb Francisco Antonio Torres i de Berenguer, senyor d’Aulàs, la torre i Corbins, veí de Sarroca de Bellera, amb qui tingué un fill: Francisco Antón Torres. En aquesta generació van iniciar-se dues nissagues de gran influència al país; d’una banda els descendents de Joan i de l’altra els descendents d’Antonio. // 1.- Antonio de Ferrer i de Senjoan, es va casar amb Antònia d’Aguilar i va traslladar la seva residència a Balaguer; nomenat hereu  de Josep de Ferrer i de Vigó, va tornar a Tremp on va néixer el seu fill Josep Antonio de Ferrer i d’Aguilar, batlle de Tremp entre 1790 i 1797 (com a mínim). Va rebre d’herència, per via materna, la Casa d’Aguilar i la senyoria del Castell d’Astor, així com el patronat del benefici de Sant Macià Apòstol de l’església parroquial de Sant Miquel de la Vila de Cardona. Pare de Anton Francesc i Vicenç de Ferrer i de Fontaner (encara documentat el 1765 i el 1797). Anton Francesc de Ferrer i de Fontanet (1774-?) fill de Josep Anton de Ferrer i d’Aguilar, va cursar estudis eclesiàstics  i va entrar com a clergue i beneficiat a la Santa Metropolitana Església de Tarragona. Vicenç de Ferrer i de Fontanet (1775-?) Fill de Josep Anton de Ferrer i d’Aguilar, va cursar estudis militars, però sembla que després cursà la carrera eclesiàstica el documentem encara l’any 1819. // 2.- Joan de Ferrer i de Senjoan: (documentat entre 1747 i 1796) natural i veí de Tremp, el 1774 era administrador de correus i estafetilles de correus de la línia de Tàrrega a Tremp; negociant, hisendat i prestamista, la seva influència va ser inqüestionable; essent regidor degà i perpetu de Talarn malgrat viure a Tremp, i administrador de l’Hospital de Pobres de la vila. Es va casar en primeres núpcies amb Teresa de Ferrer i de Berenguer, de la casa de Berenguer de la Pobla de Segur (que va fer el testament l’any 1784); i en segones núpcies el 1788 amb Antònia de Tobar i de Pallarès (+1800), amb qui no va tenir fills, vídua de Lluis de Thobar i de Sosa. Tingué com a mínim sis fills: Pere de Ferrer i de Berenguer (que el va succeir, veieu més avall); Vicens de Ferrer i de Berenguer canonge de Tremp (documentat en 1824); Antonio de Ferrer i de Berenguer, (veieu més avall) i Teresa  i Maria Ana de Ferrer i de Berenguer. El va succeir el seu fill Pere de Ferrer i de Berenguer, fill hereu de Joan de Ferrer i de Senjoan, va ser vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Tremp. L’any següent, 1815, es va casar amb Maria Ribera de Motes i Solanes, de la Pobla de Segur. Doctor en drets, advocat de la Reial Audiència i administrador de Correus de Tremp, va casar-se en segones núpcies amb Magdalena de Teixidor i de Berenguer. Va morir sense descendència, passant l’herència a la branca familiar // 3.- Antonio de Ferrer i de Berenguer natural de Tremp doctor en drets, advocat, en 1788 comprà a la família de Copons de Vilamitjana les facultats de fabricar i tenir obert un camí al congost de Terradets; es va casar amb Francisca Hoste, amb qui tingué quatre fills, morint abans de 1820; el seu fill Pere de Ferrer i Hoste fou prevere i rector a les Oluges; tingué a més dues filles, Ignàcia i Bàrbara de Ferrer i Hoste; el succeí el seu fill Joan Anton de Ferrer i Hosta, natural i veí de Barcelona, es traslladà a viure a Vic, on  per matrimoni adquirí la baronia de Sabassana

 

Ferrer, Antònia de: natural de Tremp, va signar capítols matrimonials l’any 1766 amb Francisco Antonio Torres i de Berenguer, de Sarroca de Bellera.

 

Fes, Maties. Sabater natural i veí de Tremp, mort aproximadament l’any 1742, fill de Joan Fes, moliner i de Marianna, i casat amb Cecilia. Del matrimoni coneixem dues filles: Maria i Arcàngela Fes. Aquesta darrera es va casar  amb Jaume Gallart.

 

Fiter, Pedro. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila d’Isona.

 

Foix de Berenguer i de Castellgermà, Cayetano: veieu “Berenguer”, família.

 

Fontelles, Cognom d’una notable família de Conques. Magnífic Miquel Fontelles, natural i veí de Conques, pare de Cecilia Fontelles i Gassol, natural de conques, es va casar en primeres núpcies amb Francisco de Subirà l’any 1683, i en segones núpcies el 1690 amb Lluís Rubies, cintadà honrat de Barcelona, veí de Balaguer. A partir d’aquest matrimoni prevaldrà el cognom Rubies (veieu).

 

G

 

Gaià, Josep. Notari de Talarn, carlí refugiat a Andorra entre 1838 i 1840. Sembla ser que arribà a Andorra amb un ramat de corders i cabrits que vengué a Serafí Riba d’Ordino (1838); acusat pels francesos de formar part d’un complot tramat a Andorra pels soldats carlins refugiats (1839), s’instal·là a Ordino (1840).

 

Gallart. Diverses branques d’una família de Blanquers naturals i veïns de Tremp. Domingo Gallart, blanquer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de 1772, casat amb Isabel Naudó, tingué dos fills, Maria Gallart Naudó, casada l’aany 1773 amb Anton Seix i Solans; i Manuel Gallart, blanquer de Tremp casat amb Bonaventura Roca, neboda del Dr. Silvestre Armengol, rector de Rivert (documentats l’any 1804). Un altre membre d’aquesta branca sembla ser Domingo Gallart Saurina, blanquer natural i veí de Tremp, fill de (?) Gallart Naudó i d’Isabel Bertran (natural d’Isona). Documentat a Tremp el 1830. // Fèlix Gallart “major”, blanquer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de 1772; casat amb Maria i mort abans de l’any 1818; el succeí el seu fill Domingo Gallart també blanquer natural i veí de Tremp (documentat el 1818). // Llorens Gallart, blanquer veí de Tremp, pare de Llorens Gallart Sagristà, també blanquer, casat amb Maria Cirera (morta aquesta abans de l’any 1809).

 

Gallart. Família d’espardenyers de Tremp. Anton Gallart, espardenyer veí de Tremp, casat amb Teresa Mir i Segur. // Francisco Gallart, espardenyer de Tremp que l’any 1820 estava casat amb Teresa Berga. // Josep Gallart Mauri, espardenyer natural i veí de Tremp, fill de Josep Gallart (mort ja l’any 1830, el pare.

 

Gallart, Francisco (“Galamó”) Pagès veí de Tremp, membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

 

Gallart, Joan. Doctor (?) veí de Tremp, membre del Consell General de 1772.

 

Gallart, Josep. Natural i veí de Tremp, botiguer de tèxtil, fou membre del Consell General de 1772.

 

Gallart, Josep. Capità de l’exèrcit, natural i veí de Tremp, casat amb Maria Gallart i Farrús, aproximadament l’any 1824 es retirà instal·lant-se definitivament a la vila.

 

Gallart i Miret, Domingo. Pagès natural i veí de Tremp, fill del també pagès Fèlix Gallart i de Caterina Miret. Casat amb Rosa Bellós  morí sense descendència l’any 1808. Els seus béns van passar a la seva germana Antònia Gallart, muller del pagès i veterinari Joan Garriga (mort abans de 1806), i al seu fill Joan Garriga Gallart, fill únic i hereu, natural de Tremp però veí de Barcelona, on exercí l’ofici de ferrer.

 

Gallifa, Pau. Veí de Tremp, mort abans de 1802, estava casat amb Joaquina Velloch, que l’any 1802 es va casar en segones núpcies amb Isidro España.

 

Gambres, Juan. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila la Pobla de Segur.

 

Garriga, Josep. Calderer veí de Tremp, participà al Consell General de 1772. Tingué dues filles, Maria, casada amb el pagès Jaume Jordí, i Teresa, casada amb el també calderer Juan Astor (veieu). Documentats l’any 1788.

 

Gassol i de Serra, Idelfonso de. Prevere i prior del priorat de Susterris de l’ordre de Sant Joan de Jerusalem, resident a Conques (documentat el 1728).

 

Gervàs. Cognom familiar d’una notable família de Tremp. La nissaga va acabar amb el marit (? de Gervàs) de Raymunda de Riquer, que tingué tres fills: Domingo de Gervàs i de Riquer, natural de Tremp, agregat de Capità, mort a Lleida sense descendència; Teodora de Gervàs i de Riquer natural i morta a Tremp sense descendència; i Rosa de Gervàs i de Riquer, nascuda a Tremp, casada amb Juan Antonio de Calsada, capità de caballeria mort abans de l’any 1756, i morta a València sense descendència. L’herència passà a la branca femenina, als hereus de la tia de Domingo de Gervàs, recaient la successió en Domingo de Castells i de Gervàs (veieu Castells).

 

Gracia. Línia familiar que heretà la baronia de Claret a finals del segle XVIII i que mai va viure a la comarca. Francisco de Gracia, baró de Claret el 1791.

 

Graell, Juan. Espardenyer veí de Tremp mort aproximadament l’any 1786, pare de dos fills, Isabel Graell, casat amb Bonaventura Alonso, també espardenyer; i Pere Graell, nomenat hereu, barreter de la vila de Benavarri.

 

Graells, Pau. Serraller de la vila de Tremp casat amb Bonaventura Nadal Navarra. Documentats l’any 1789.

 

Gomis, Francisco. Blanquer natural de Manresa i veí de Tremp, fill de Joan i Maria, s’instal·là a Tremp, on exercí la seva professió. Casat amb Bonaventura va tenir dues filles, Maria, hereva, i Agnes, ambdós menors quan morí el pare, l’any 1742.

 

Gossé, Francisco. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Salàs de Pallars.

 

Gualtero i Fieschi, Anton de. Veí de Tremp, membre del Consell General de 1772, es va casar amb Isabel de Mestres i tingué un fill que el succeí: Bonaventura Gualtero de Mestre i Fieschi, hereu també de la casa de Gualteri de Gènova, donzell veí de Tremp, en 1745 es va casar amb Magdalena de Monner i d’Amorós, però morí sense descendència al voltant de 1778.

 

Guimó. Família de menestrals de Tremp. Joan Guimó (doc. 1792), pare de Joan Guimó i Malet (doc. 1792) // Jaume Guimó, espardenyer natural i veí de Tremp, membre del Consell General de 1772.

 

Guimó, Francisco (“Xiquito”). Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de la vila l’any 1772.

 

D - E

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

 

D

Dalmau, Custodio. Nascut a Tremp l’any 1959, als cinc anys va marxar amb la seva família a viure a Barcelona. Cursà estudis d’Arquitectura i l’any 1983 visità al seu germà David a Nova York, on s’instal·là. Movent-se en el món de la moda l’any 1996 els germans Dalmau van crear la marca Custo Barceló i, un any després el dissenyador va ser convidat a la New Work Wek Fashion. Consolidat com un dels grans dissenyadors de moda mundials a la primera dècada del segle XXI.

 

Dolader, Josep. Doctor en medicina veí de Tremp, casat amb Eulàlia Ginestar (documentat l’any 1788).

 

E

 

 

Erill. Nom d’una nissaga de senyors residents a Bóixols. Jaime Juan Erill: Baró de Sant Cristòfol de Rialb (aprox. 1741). Josep Erill i Feu: Pagès de Bóixols, senyor jurisdiccional del terme de Sant Cristòfol de Rialp (documentat l’any 1792).

 

Eroles – Queralt – Vilanova – Borrell – Ibáñez. Barons d’Eroles. Simón d’Eroles, casat amb Magdalena de Copons i de Toralla, és l’últim dels barons amb el cognom Eroles, ja que l’herència passà a la seva filla Macianna d’Eroles i Queralt, Baronessa d’Eroles, senyora de la quadra de Cabicerans, va crear un fideicomís reial i perpetu de primogenitura al seu testament de 1584. Casada en primeres núpcies amb Alemany de Queralt, donzell de Tremp, i en segones núpcies amb Felip d’Erill, veí de Tremp. Del primer matrimoni nasqueren quatre fills: Lluís de Queralt i d’Eroles, Baró d’Eroles, casat amb Guiomar signant capítols matrimonials a Tàrrega el 1592 endeudant-se considerablement. Els deutes de Lluís arribarien a les 16.245 lliures. Per tal de treure’s de sobre els crèdits va vendre la baronia d’Eroles a favor dels seus vasalls pel preu de 9.695 lliures l’any 1613. A instància del fiscal de la Corona li van confiscar els béns i el Comissari Reial, Clement Cases, l’any 1614 va vendre la Quadra de Cabicerans als barons de Claret; va morir sense descendència; tenia a més tres germanes: Gerònima de Queralt i d’Eroles, Anna i Maciana, aquesta casada amb un Felip de Queralt. El succeí la seva germana Gerònima, i el fill d’aquesta Amadeo Andreu de Vilanova, Baró d’Eroles, nascut a Barcelona, i casat amb Francisca de Vilanova. Tingué una filla, que el succeí: Maria de Vilanova, casada en primeres núpcies amb Simeó de Borrell, donzell, i en segones núpcies amb Rafael de Subirà (passant a anomenar-se Maria de Subirà i de Vilanova); baronessa d’Eroles per sentència judicial (entre 1678 i 1683). Del primer matrimoni van néixer Amadeo de Borrell i Vilanova (que la hi succeí, veure més avall), i Ambrosio de Borrell casat amb Bonaventura de Balaguer que tingué un fill, Amadeo de Borrell i de Balaguer, casat amb Rosa Rúbies, que inicià una nova branca familiar (veieu Borrell). L’hereu de Maria de Vilanova va ser Amadeo de Borrell i de Vilanova, donzell i baró d’Eroles, vivia a Talarn entre els anys 1701 i 1750. Cavaller, Regidor Degà de la vila i partit de Talarn, a més de viure de la renda senyorial de la baronia, i de les seves terres explotades amb mossos, va destacar per una intensa política comercial de bestiar menut -caprí- i mulatí; casat amb Serafina de Subirà i de Arjó. Tingué un fill (que el succeí) i una filla: Maria Antònia de Borrell, casada amb Francisco Anton de Sullà, essent mare de Maria Agna de Sullà. A Amadeo de Borrell el succeí el seu fill Josep de Borrell i de Subirà, baró d’Eroles, casat amb Marina de Copons. En morir va deixar una filla, la baronessa Maria de Borrell i de Copons, que es va casar amb Pedro Ibáñez Cuevas de Valero, capità del regiment d'infanteria de Guadalajara i Corregidor perpetu de Talarn, comandant del partit, subdelegat de rendes, i baró consort d’Eroles, pel matrimoni. Fill de Joaquín Ibáñez Cuevas, militar de cavalleria del regiment de Guadalajara. Va morir el 10 d’abril de 1763 a Madrid, essent enterrat a la parròquia de la Santa Creu de Madrid. El succeí el seu fill Josep de Ibáñez de Borrell i de Copons. Tingué, a més, dues filles: Maria Antònia, casada amb Anton de Ferrer resident a la Vila de Vic, i Marina, casada amb Agustí de Horteu de la Pobla de Segur (ambdues mortes abans de 1794). El seu germà, Joan Ibáñez Cuevas fou governador de la Vall d’Aran; un altre germà, Jacobo Ibáñez Cuevas, va ser prevere canonge de l’església catedral de Terol, mentre que un altre germà, Francisco, ho va ser en l’església de Lidon, també a Aragó. El succeí Josep de Ibáñez de Borrell i de Copons (+1794) Baró d’Eroles, Capità del cos de voluntaris d’infanteria d’Aragó (1773), passà a residir a Madrid, on ascendí a Tinent Coronel (1778) i arribà a Coronel de Cavalleria. Es casà amb Maria Ana Valonga Tarin de Ibáñez, natural d’Azanuy, amb la que signà capítols matrimonials l’any 1778, i a la que deixà com a hereva universal malgrat tenir 8 fills: Maria de la Concepció, Joaquim, Josefa (monja a Vallbona de les Monges), Maria Anna, Maria Teresa (monja al convent del Monte Sion de Barcelona),  Isabel (també monja a Vallbona), Maria Dolores i Gracia (també monja a Vallbona). L’herència recauria en Maria de la Concepció.

 

Eroles, Josep. Rector de Pessonada, carlí refugiat a Andorra la vella l’any 1836.

Esclarmonda de Cervera. Senyora del castell de Llordà i d’Algerri, morta cap al 1314. A la seva mort els seu nebot i marmessor Ot de Montcada va vendre el castell i vila de Llordà, amb la vila d’Isona i els llocs de Castelló i Sant Martí, el 1319, al Capítol de la Seu d’Urgell.

Espret, Pablo de. Militar amb graduació de Coronel, tercer corregidor de Talarn, va substituir a D. Juan de Meages i exercí el càrrec fins que en prengué possessió Pedro Ibáñez Cuevas.

Esquerre, Crespin. Blanquer veí de Tremp, membre del Consell General de la Vila de l’any 1772.

Esteve i Roca, Francisco Pau. Natural i veí de Guàrdia, fill de Nicolau Esteva i Verges i net de Jaume Roca i de Cortit, va heretar tots els béns d’ambdues branques familiars essent senyor de la Torre d’Amargós i comprant l’any 1795 la castlania d’Orrit (carlania).

 

Esteve i Verges, Nicolau. Pagès hisendat de Guàrdia de Noguera, adquirí la senyoria jurisdiccional de la Torre d’Amargós (documentat el 1771) juntament amb Jaume Roca de Cortit.

 

[L'autor es reserva tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial sense autorització de l'autor]

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

 

C

Calcina, Ignasi. Comerciant veí de Tremp (aprox. 1742) // Serafina Calcina, natural i resident a Tremp es casà amb l’espardenyer Domingo Planes, tenint un fill, Josep Planes Calcina (documentats el 1787).

Camarlot. Família d’Hisendats i notaris de la vila de Talarn. Josep Camarlot i Molins notari resident a Talarn, i amb un important patrimoni a Gavet, que vendrà l’any 1793. El 1828 posseïa l’estanc de la vila i el dret de venda del paper segellat.

Campo, Josep. Pagès veí de Tremp casat amb Antònia Serra i mort abans de l’any 1789. Tingué 2 fills, Violant i Josep Campo Serra. Aquest darrer, l’any 1789 era estudiant de medicina. 

Camps, Francisco. Blanquer veí de Tremp (aprox. 1742).

Camps, Pasqual. Pagès veí de Tremp formà part del Consell General de 1772.

Canal i d’Amorós, Francisco. Doctor en drets (?), nascut, veí i mort a Figuerola d’Orcau; casat amb Maria Canal i Bollic, va ser subdelegat de rendes estacades del partit de Tremp i corregiment de Talarn al voltant de 1736. Fou el pare de misser Joan Jordi Canal i Bullic, nascut a Figuerola i documentat vers 1759.

Canut, Josef. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila d’Aramunt.

Carreras, Joan. Negociant i comerciant de Tremp, mort abans de l’any 1740, casat amb Serafina Bastús, tingué entre els seus filla a Agna Carreras Bastús, casada l’any 1740 amb Jaume Prior, pagès de Fígols.

Casanovas. Família de botiguers de tèxtil de la vila de Tremp. Fèlix Casanovas botiguer de tèxtil natural i veí de Tremp, fill de Bartomeu Casanovas i de Maria Borrell, signà capítols matrimonials amb Francisca Balda, filla d’un botiguer i negociant d’Areny, l’any 1741. // Sembla ser que el seu fill fou Josep Casanovas, Pagès i botiguer de tèxtil veí de Tremp casat amb Francisca Fiter, fou membre del Consell General de la vila de 1772, mort abans de l’any 1790.

Cases, Valentí. Negociant de la Pobla de Segur, es va refugiar a Andorra amb la guerra carlina, estant domiciliat a Sant Julià l’any 1836.

Castejón,  Juan. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Conques.

Castells. Cognom de la principal família de Tremp al segle XVIII. Domingo Castells i de Gervàs natural i veí de Tremp. Tingué un fill, Antonio de Castells Gallart i de Gervàs, Cavaller resident a Tremp, amb casa noble al carrer de Soldevila, i casat a Moià l’any 1706 (segons capítols matrimonials), l’any 1759 va nomenar hereu en la persona del seu fill primogènit Ignasi de Castells i de Casanova, però gravà els seus béns i drets amb vincle i fideicomís reial perpetu de primogenitura masculina laica. A més del primogènit va tenir més fills: Francisco Antonio de Castells i de Casanova: cavaller natural de Tremp, doctor en drets i advocat dels Reials Consells; Maria Teresa, i Manuel. Aquest darrer, l’any 1759 era prevere i beneficiat a l’església de Tremp. El succeí el fill primogènit Ignasi de Castells i de Casanova, nascut a Tremp i mort a Montblanc (?) Cavaller, doctor en drets i advocat dels Reials Consells, Alcalde Major i Tinent de Corregidor de la ciutat de Lleida (aprox. 1766). Ministre en la Sala del Crim de la Reial Audiència de Catalunya (aprox. 1778).

Castells, Francisco de. Veí de Conques i després instal·lat a Figuerola d'Orcau, es va casar amb Cecília Castells de Cugul (van viure al voltant de 1750). Gran negociant, va ser re-arrendatari dels delmes i drets del Duc de Cardona a Sant Salvador de Toló, i dels de la comtessa d'Erill a Viu de Llevata.

Castells, Antonio. Subdelegat del corregiment de Talarn l’any 1814.

Castells. Família d’apotecaris de Tremp. Antonio Castells, apotecari veí de Tremp, casat amb Antònia Bellós i pare d’Anton Castells, prevere natural i veí de Tremp. Fou membre del Consell General de 1772. // Joan Castells, apotecari veí de Tremp mort abans de 1823; casat amb Josepa Sabina i Gualdo, filla del notari d’Agramunt, els succeí el seu fill: Josep Anton Castells, apotecari de Tremp (documentat el 1823)

Castells, Fèlix. Pagès veí de la casa de Miravet (Castell de Mur), nomenat Familiar i Oficial del Sant Tribunal de la Inquisició de Barcelona el 4 de juny de 1762.

Claret, barons de. Veieu Areny i Gracia.

Claverol, Francisco Cirurgià veí de Salàs de Pallars l’any 1754 signà capítols matrimonials amb Magdalena Baudina, filla del també cirurgià de Tremp Salvador Baudina.

Coletas, Antonio. Apotecari de la vila de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Coll, Antonio. Capità de la companyia de realistes que l’any 1822 van assaltar i saquejar l’administració de rendes de tabac de Tremp.

Colomer, Bonaventura. Sabater veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Colomina i Urgellis, Arcàngela. Documentada l’any 1660, era la titular de la senyoria de la Torre d’Amargós, casada amb Lluís de Cortit.

Comajuncosa, Manuel. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Talarn.

Copons. Família de destacats hisendats de Vilamitjana. Francisco de Copons i d’Alentorn natural de Vilamitjana, casat amb Ana d’Aloy i de Guitart, senyora del pas de Terradets des de 1751. En coneixem un fill: Bonaventura de Copons i d’Aloy, amb una heretat a Vilamitjana cap a l’any 1795, però que sembla no residia a la comarca.

Corona, Jacinto. Pagès veí de Tremp fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Cortina. Família de sastres de Tremp. Anton Cortina mort abans de 1818 estava casat amb Isabel Agna Sanuy; continuà l’ofici el seu fill Fèlix Cortina, també sastre natural i veí de Tremp.

Cortit. Cognom d’una família de cavallers. Lluís de Cortit: visqué a la comarca a la segona meitat del segle XVII; casat amb Arcángela Colomina i Urgellis, propietària de la senyoria de La Torre d’Amargós, tenia entre d’altres un patrimoni a Sant Esteve de la Sarga, conegut com Casa Josepet, que estava format per la casa i diferents terres. Tingué com a mínim un fill que el succeí: Josep de Cortit i Colomina: natural i veí de Castissent, durant la primera meitat del segle XVIII. El succeí el seu fill Josep de Cortit, nascut el 1721 i encara viu el 1785; pare de Antonio de Cortit, natural i veí de Castissent, pare de Josep de Cortit també cavaller veí d’Alsamora (cap a l’any 1798)

Cluet, Joaquim. Canonge membre de la Junta de Talarn, que es va refugiar a Andorra en perdre's la causa carlina, constant allà la seva residència l’any 1840.

 
Compau, Miquel. Rector d’Isona que es va refugiar a Andorra durant la guerra carlina, constant allà la seva residència el juliol de 1836.


[L'autor es reserva tots els drets. Prohibida la reproducció sense autorització de l'autor]

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

 

B

 

Balaguer, Roc. Senyor d’Espills, mort el 1708. casat amb Josepa Sabater de Borrell

Balart, Bonifaci. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Basques, Joan. Cirurgià de Tremp, casat amb Antònia Baudina, nomenà hereva a la seva filla Antònia Basques Baudina l’any 1779 en casar-se amb el també cirurgià de Salàs, Joan Baptista Ramonich.

Bastús, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Bastús, Joan. Apotecari veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Baudina. Cognom de diverses branques d’una família de menestrals i professionals liberals de la vila de Tremp. Salvador Baudina Cirurgià veí de Tremp casat amb Àngela i mort abans de l’any 1754. Fou pare de Magdalena, que es casà amb el també cirurgià Francisco Claverol, de Salàs de Pallars, l’any 1754. // Bonaventura Baudina i Boher, doctor, notari de la vila de Tremp, casat amb Eulàlia Masoauta, va formar part del Consell General de 1772, morint abans de l’any 1805. Tingué com a mínim un fill, Vicent Baudina Masoauta.

Bayasca, Antonio. Espardenyer natural i veí de Tremp, fill del pagès Francisco Bayasca i de Josepa Soto, i germà de Pere i Antònia Bayasca, es va casar amb Francisca Sabater. Membre del Consell General de l’any 1772, va fer testament l’any 1773, a punt de morir, estant la seva dona embarassada.

Bellós. Família de sabaters naturals i veïns de Tremp. Bonifaci Bellós, sabater natural i veí de Tremp (mort abans de 1770), casat amb Teresa, pare de Gràcia Bellós muller del pagès Francisco Tarraubella; i de Bonifaci Bellós, sabater també natural i veí de Tremp, hereu del seu pare Bonifaci, va participar com a membre al Consell General de 1772. // Bonifaci Bellós, sabater natural i veí de Tremp, va fer hereva universal l’any 1820 la seva filla Francisca Bellós, casada amb el també sabater de Tremp Lluís Puig. // Jaume Bellós, fill de Rita Mestre, sabater veí de Tremp documentat l’any 1819.

Bellós. Família de mestres de casa naturals i veïns de Tremp. Miquel Bellós, mestre de cases veí de Tremp, germà de Martí i casat amb Maria, va morir l’any 1744 deixant dos fills, l’hereu Miquel Bellós i el cabaler Josep Bellós.

Bellós, Josep. Comerciant veí de Tremp, cunyat del pagès Domingo Gallart i Miret per matrimoni de la seva germana Rosa (documentat entre 1788 i 1808).

Berenguer d’Abella, Personatge de dita població que apareix documentat l’any 1179 com a testimoni en un document.

Berenguer. Família de destacats hisendats i oficials de La Pobla de Segur. Isidro de Berenguer: natural i veí de La Pobla de Segur, va obtenir del Reial Patrimoni la concessió de fer, mantenir i cobrar peatge al camí del pas de Collegats des de l’any 1686. El succeí el seu fill Antonio de Berenguer de Castellgermà i d’Areny; natural de la Pobla de Segur, administrador dels patrimonis confiscats per la Corona al corregiment de Talarn a causa de la guerra de Successió; es va casar amb Maria de Berenguer i Sotomayor. Del matrimoni nasqueren dos fills Teresa de Berenguer i de Sotomayor, natural de Pobla de Segur i veïna de Tremp, on morí aproximadament cap a l’any 1784; estava casada amb Juan de Ferrer i de Sentjoan. El successor i hereu d’Antonio va ser Manuel de Berenguer i de Sotomayor, cavaller, natural i veí de la Pobla de Segur. A Manuel el va succeir José de Berenguer i de Ansigan (o Amigant), que morí sense descendència a principis del segle XIX. El succeí, doncs, la seva germana Maria Buenaventura de Berenguer, casada amb Antonio de Foix, amb qui tingué un fill: Cayetano de Foix de Berenguer i de Castellgermà, natural de la Pobla de Segur. Aquest es va casar amb Maria Sempau, però no tingué descendència, així que a la mort del titular, els béns es van partir per meitats per la vídua i per la germana Teresa de Foix i de Berenguer viuda al seu torn l’any 1857 i morta el 1861, passant els béns de la meitat de la casa de Berenguer a Francisco Boix de Salàs de Pallars.

Berenguer, Antonio de. Administrador de béns confiscats per la Corona al corregiment de Talarn a causa de la guerra de Successió, des de 1715 fins a la seva mort el 1725. Va continuar la tasca el seu fill Manuel de Berenguer.

Berga, Antonio. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Berga, Francisco. Pagès veí de Tremp, fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772.

Bertran, Francisco. Teixidor de lli veí de Tremp, fill de Teresa Bepsilis i de Tomàs Bertran, es va casar amb Antònia Torné, amb qui tingué tres filles: Maria, Francisca i Antònia, deixant com a hereva a la major, Maria, segons el seu testament de 1828.

Bertran i de Palau, Ramon de: personatge veí de Barcelona cap a l’any 1826 que tenia diverses propietats a Vilamitjana.

Bigorria, Anton. Sastre veí de Tremp, fill del també sastre Anton Bigorria, membre del Consell General de la Vila el 1772, i de Francisca Mora; es va casar amb Rosa Pes i tingué tres fills, Bonifaci (l’hereu), Rosa i Francisca. Morí al voltant de 1818.

Blanc. Família d’artesans fills de Tremp. Pau Blanc, sabater veí de Tremp, casat amb Úrsula, el succeí el seu fill Bautista Blanc, pagès i sabater natural i veí de Tremp, que participà al Consell  General de la Vila l’any 1772, i morí abans de 1778. Es va casar amb Catarina i va tenir dos fills: Pau i Tomàs. Pau Blanc, sabater natural i veí de Tremp, es va casar amb Magdalena Sauri, amb qui tingué un fill, també anomenat Pau Blanc, sabater de Tremp, que morí sense descendència l’any 1778. L’herència familiar passà a l’altre fill de Bautista Blanc, Tomàs Blanc, sabater natural i veí de Tremp, casat amb Maria Rosa, deixant tres fills: Pau Blanc (sembla que nascut el 1757), Mariagna Blanc casada amb el serraller Ignasi Farreras; i l’hereu, Tomàs Blanc, sabater natural i veí de Tremp que tingué quatre fills: Baptista, Rosa (casada amb Josep Santmiquel), Tomàs i Pau, tots fills vius l’any 1823.

Blanc, Mateu. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 va participar en el Consell General de la Vila.

Boher, Antonio. Advocat de la vila de Tremp (segle XVIII) casat amb Bonaventura de Copons.

Boix. Cognom de família de donzells de Tremp amb l’heretat a Talarn coneguda com “Casa de la Ribera”. Jacinto Anton de Boix casat amb Isabel de Boix i de Berenguer, de la casa de Berenguer de la Pobla de Segur, va morir abans de l’any 1764. El seu germà Joan Baptista de Boix va ser prevere i rector de Salàs de Pallars a mitjans del segle XVIII. El succeí el seu fill Bonaventura de Boix i de Berenguer, nascut a Talarn però que residí a Salàs almenys a la dècada de 1770; germà d’Antonio de Boix i de Berenguer, nascut a Talarn, a la Casa de la Ribera. // Francisco de Boix i Salís, natural de Salàs i resident a Talarn, el documentem entre 1861 i 1872.

Boixadós, Pedro. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Llimiana.

Bonis, Joan. Blanquer veí de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Borrell, Barons d’Eroles, veieu “Eroles”

Borrell. Cognom de la família de donzells de  Talarn, branca dels barons d’Eroles. Aquesta línia familiar s’enceta amb Ambrosio de Borrell, fill de Maria de Vilanova i de Simeó de Borrell, barons d’Eroles; casat amb Bonaventura de Balaguer tingué un fill, Amadeo de Borrell i de Balaguer, que al seu torn es va casar amb Rosa Rúbies. D’aquest matrimoni nasqué Martí de Borrell i Rúbies, donzell de Talarn casat amb Astàsia de Borrell i Figuerola. Del matrimoni nasqueren dos fills: Pau de Borrell que es casà amb Francisca Gay, i Martí de Borrell, donzell, cabaler, que l’any 1687 es va casar amb Maria Rosa Amorós, la filla primogènita de Bonaventura Amoròs d’Isona, senyor de Vall-llebrera i de Francisca Amorós.

Borrell, Francesc. Veí d’Aransís que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Borrell, Pablo. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Talarn.

Borrell i de Copons, Maria de. Baronessa d’Eroles, filla de Marina de Copons i Condellas i de Josep de Borrell, i casada amb el capità i corregidor de Talarn Pere Ibáñez Cuevas de Valero. Tingué tres fills: Josep, Maria i Marina.

Bringué, Antoni. Natural de la Pobla de Segur, es va refugiar al principat d’Andorra l’any 1840, en acabar la guerra carlina.

 

Burguesa, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, formà part del Consell General de l’any 1772.

 

 

[L'autor es reserva tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial sense autorització de l'autor]

Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies

 

A

Abella, Magnífic Marc Anton. Veí i prohom de Tremp mort abans de 1740, casat amb Rosa Abella i Aguilar (Balaguer ? – Tremp, 1740) filla de Maria i Pedro Aguilar de Balaguer. Van ser pares d’Antònia Abella, hereva, que es va casar amb un “Coll” de Vilamitjana.

Admetlla, Bonaventura. Pagès veí de Tremp, participà com a membre al Consell General de la vila de l’any 1772. Tenia dos germans (com a mínim), Jaume, pagès veí de Vilamitjana, i Anton, pagès casat amb Catarina Planella (pare del també anomenat Anton).

Àger. Cognom d’una família de notables amb interessos a la Conca. Onofre Carlos d’Àger i d’Orcau signà capítols matrimonials l’any 1608 amb Francisca de Gassol, de la família de notables de Tremp.

Albert, Francisco. Veí de Vilamitjana que l’any 1828 posseïa l’estanc de la població.

Alegret, Antonio. Pagès, fuster i marxant de la vila de Tremp, fou membre del Consell General de 1772.

Aleu, Josep. Fuster natural de la Pobla de Segur, casat amb Maria Aleu i Solé, natural de Tremp, van instal·lar-se a Barcelona on van exercir l’ofici. La germana hereva de Maria, Antònia Solé, casada amb Benet Carrera, els hi pagà la legítima l’any 1824.

Alfonso, Josep. Espardenyer de Tremp, fill d’Isabel Graell i de Bonaventura Alfonso, va fer testament l’any 1829 deixant cinc fills: Domingo Alfonso (l’hereu), Josep, Fidel, Antònia i Teresa.

Amat, Francisco. Pagès veí de Tremp, l’any 1772 participà en el Consell General de la Vila.

Amissas, Sebastián de. Agutzil del corregiment de Talarn, domiciliat a Talarn i casat amb la propietària Serafina Queralt i Moreno, hisendada amb béns a Tírvia (documentat entre 1723 i 1753). Durant algunes de les absències del corregidor Pedro Ibáñez Cuevas, va exercir de corregidor interí. Va destacar com un dels principals prestamistes de l'època en convertir-se en un important especulador de productes agraris. Va prendre en arrendament el molí d'oli, el forn de pa i la taverna del Comú de Talarn, que va subarrendar a tercers, i prestà blat a veïns de Vilamitjana, Rivert, Castellet, Aulàs, Sapeira, Gurp, Corroncui, Adons i Abella d'Adons. Temut a la comarca, anava sempre en companyia d'un grup de criats armats donat el seu càrrec d'agutzil, però també s'acompanyava d'aquest grup en les seves activitats econòmiques particulars.

Amorós. Cognom d’una família de donzells d’Isona. Josep Amorós, cavaller d’Isona casat amb Emmerenciana d’Amorós i Ardanuy //  Bonaventura Amorós , cavaller d’Isona, senyor de Vall-llebrera, casat amb Francisca Amorós, van ser pares de Maria Rosa Amorós que signà capítols matrimonials l’any 1687 amb Martí de Borrell, donzell de Talarn. // Jaume d’Amorós: pare d’Emerenciana Amorós i d’Amorós. Emerenciana Amorós i d’Amorós: donzella d’Isona de finals del segle XVII i principis del XVIII, titular de la senyoria jurisdiccional de Llarvent i de Vall·llebrera. Es va casar amb Josep d’Amorós i d’Ardanuy (mort abans de 1731) i tingueren una filla: Magdalena de Monner i d’Amorós (veieu Monner)

Amorós, Rafael. Vocal en la Junta del Corregiment de Talarn l’any 1814 per la vila de Guàrdia de Tremp.

Aransa, Blas d’. Veí d’Orcau que l’any 1828 posseïa l’estanc de dita població.

Araujo, Ignacio de. Tinent Coronel del regiment de San Diego, primer corregidor de Talarn un cop finida la Guerra de Successió. El va succeir en el càrrec Juan de Meages.

Areny. Cognom dels barons de Claret. Martí d’Areny i d’Erill donzell senyor de Fígols i Claret, va comprar l’any 1614 el terme o quadra de Cabicerans al procurador Fiscal de la Corona, executor dels béns dels Barons d’Eroles. // Isabel d’Areny i de Queralt, Baronessa de Claret, veïna de Tremp on la documentem residint l’any 1701. La succeí el seu fill Manuel d’Areny de Queralt i de Sabastida, Baró de Claret, resident a Barcelona, on posseïa un casal a la plaça del Born (documentat entre 1740 – 1747), i casat amb Marina.  Manuel d’Areny tenia, a més, un germà, Raimundo d’Areny, ardiaca de Tarragona. Sembla que el seu fill seria Manuel d’Areny Queralt i Cartellà, baró de Claret, casant amb Maria Manuela d’Areny Graell i Brossa, que un cop vídua i sense fills passà a viure a Vic (documentada cap a l’any 1770). La mort sense descendència va fer que  els béns i títols passessin al seu germà Ramon d’Areny de Cartellà i de Queralt, Tinent Coronel que en rebre l’herència es va retirar a viure a Tremp on va morir el 1784, sense descendència, però deixant com a hereva universal la seva criada. Amb un judici els béns i drets van retornar a la família, ara al germà de tots dos Fra Josep d’Areny i de Cartellà, abat del reial monestir d’Alaò des de 1758, i a Josepa d’Areny, germana de tots ells, casada a Lleida amb el regidor Perpetu Josep de Guiu, mort el 1784. En morir Josepa l’any 1787, els drets van passar a Bonaventura Guiu, prevere i canonge de la catedral de Lleida, i d’aquest a Francisco de Gracia (veieu).

Areny. Cognom d’una notable família hisendada de Vilamitjana amb el títol de ciutadans honrats de Barcelona. Rosa d’Areny i Massana: natural i veïna de Vilamitjana, va crear el fideicomís testamentari sobre els béns familiars. La família, per matrimoni a principis del segle XVIII, passà a denominar-se de Macià i d’Areny.

Areny. Cognom de la família hereva dels cavallers o barons de Perves, marquesos de Llió (veieu Mora d’Areny).

Areny. Cognom de família d’hisendats de Salàs de Pallars. Francesc d’Areny: Veí de Salàs de Pallars que l’any 1809 apareix com a terratinent del Mas de Balust. Sembla que el succeí Mariano d’Areny i Balust, nascut i veí de Salàs de Pallars, hisendat.

Arnau Mir de Tost. [en redacció]

Arques, Josep. Veí de Salàs de Pallars, l’any 1825 va ser trobat amb diferents peces de tela de fàbrica estrangera, i acusat de contraban. 

Arreu, Domingo. Pagès veí de Tremp, fill de Joan Arreu i Maria Sacreu, germà del pagès Manuel i oncle de Manuel Arreu (emigrat a Barcelona) i de Magdalena (casada amb Josep Besora). Fou membre del Consell General de la vila de l’any 1772. Es va casar amb Esperança Artús, filla de Llimiana i van tenir com a mínim un fill, el també pagès Domingo Arreu

Arsenda. Muller d’Arnau Mir de Tost. (+1068)

Astor. Influent família trempolina del segle XIX. Joan Astor, calderer veí de Tremp casat amb Teresa Garriga, filla del també calderer Josep Garriga. (documentat el 1788). // Pedro Astor, pare de Jaume Astor, ferrer natural i veí de Tremp (documentat entre 1790 i 1819) i del seu germà Fèlix Astor (documentat el 1790). // Maria Antonia Astor, veïna de Tremp, que l’any 1818 es va casar amb Facundo Sánchez. El seu germà Josep Anton Astor fou notari d’Agramunt.

[L'autor es reserva tots els drets d'edició. Prohibida la reproducció parcial o total sense l'autorització expressa de l'autor].

No, abans no hi havia Zara.

No, abans no hi havia cap Zara, ni d'altres de similars. Però això no significa que la gent del Pallars anés despullada pel món... bé, teniu raó, depèn de l'època. Però des que hi ha escriptura que, almenys al Pallars, la gent anava vestida. Una altra cosa és quins teixits duien, i quines robes gastaven, ja fos a casa, ja duent-les a sobre.

Un primer atansament a la documentació històrica ens mostra l'existència de tot un seguit de noms relatius a diferents teixits. Especialment els capítols matrimonials, així com els inventaris postmortem (conservats als protocols notarials de l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà), ens detallen les diferents peces de roba que hom gastava -o almenys que guardava a casa-. Si algú té curiositat per buscar algun d'aquests documents sobre els seus avantpassats es quedarà astorat, esparverat, estamordit i esporuguit amb els noms que es citen. Per tal de donar-vos un cop de mà, us faig una petita relació dels noms de teixit -i el seu significat- que normalment es citen als documents del Pallars Jussà dels segles XVIII i XIX. Anem per feina!

 

Alducar: Era una tela teixida amb fil de seda de baixa qualitat, fruit del capell fabricat per dos o més cucs (o sigui, ben embolicat) que era més gruixut del normal. Era considerada pels més finolis com de baixa qualitat, però al cap i a la fi era seda i, per tant, era preuada.

 

Alanquins: Tela de cotó de bona qualitat, amb lligat de plana i amb l'ordit i trama tenyits de color groguenc. S'utilitzava fonamentalment per a vestits de dona.

 

Baieta: Es tracta d'un teixit fluix, tot de llana, si bé a finals del segle XIX es va començar a barrejar la llana amb cotó; és molt enfeltrat i cobert de pèl per una o per ambdues cares.

 

Blanquet: Teixit comú de llana, molt utilitzat, i era de color... blanc!

 

Blau: (v. Blavet)

 

Blavet: Teixit comú de llana, força utilitzat, i era de color... blau!

 

Bombasina: Tela força cobejada al segle XVIII, i molt comuna al segle XIX, era teixida en cotó, blanca, assorjada i llisada amb la que es confeccionava, a les cases bones, la roba interior de les senyores. Per entendre'ns, la llenceria fina.

 

Borràs: Fil i tela teixida amb aquest fet de la part més grossera de l'estopa de cànem, amb el que es feien draps grossers. Amb retalls d'aquests draps les noies maques, després de la feina de casa, aprenien a brodar.

 

Bri: Teixit fet amb la pura fibra del lli o del cànem, sense estopa ni borra. Normalment feia referència al lli, i abans del domini del cotó a finals del segle XIX, amb aquest teixit es feia la roba interior. També se'n deia "Brinet".

 

Burata: Era el teixit i la roba més abundant i universal a la comarca. Se'n deia de la roba de llana teixida a casa. Era aspra de tacte i s'emprava per fer vestits (segons Alcover, vestits de mig dol).

 

Buratilla: Variant de la Burata, no tant aspra i que s'emprava per fer vestits, però sense dol.

 

Burell: Teixit de llana i fil, grossera, forta, resistent i de color negre, per roba d'home. Se'n feien capes i capons, pantalons i... sotanes!

 

Buret: Jo diria que és el mateix que el Burell, però no ho sé del cert. Si algú en té notícia, s'agrairà que comparteixi els seus sublims coneixements...

 

Cadís: Es tracta d'un drap de llana, força estès al segle XVIII, que estava teixit a imitació dels teixits anglesos de moda als segles XIV i XV.

 

Cambrai: Teixit de lli amb lligament de tafetà de gra molt fi que a finals del segle XIX també es va confeccionar amb cotó. S'utilitzava per fer mocadors, fulards, i els més excels per fer bruses i camises. Té origen en els teixits originaris d'aquella ciutat.

 

Canemàs: Roba feta amb teixit d'estopa de cànem. Sobre ell també es feien brodats.

 

Canó: No es tracta d'un teixit, sinó d'una filigrana... era un doblec de la roba, en forma de tub (de canut) per adornar el vestit. Les dones nobles més benestants de la comarca, al segle XVIII, gastaven robes amb "canó d'or".

 

Cardellat: Es tracta d'un tractament realitzat a diferents draps (teixits) que consisteix en fer una carda final per tal de treure el pèl suaument al drap.

Codopaís: Teixit del que ho desconeixem tot.

Condri: Teixit de seda que rep el nom del lloc d'origen, Condrieu.
 

Columbiana: Teixit, sembla ser que de cotó, ensetinat.

 

Cotí: Tela de cotó tenyida en madeixa, que presenta ratlles en el sentit de l'ordit, si bé també es poden incorporar decoracions fetes en jacquard. Però en general era ratllada i s'utilitzava per fer matalassos. D'aquí què, en castellà, hom anomeni "Colchoneros" als jugadors i seguidors d'algun equip de futbol.

 

Cotó: Tela teixida amb fil de cotó (evidentment). Per "Cotó retort" es coneix la tela de color cru, forta però no gaire gruixuda amb la que es feien els llençols a la segona meitat del segle XIX.

 

Cotonina: Tela grossera de cotó teixida a l'encordillada. Era d'un únic color, i va ser la principal producció de les indústries tèxtils catalanes del segle XIX.

 

Cretona: Teixit de cotó, fonamentalment de la segona meitat del segle XIX, de baixa qualitat, que normalment era estampada. S'utilitzava per fer faldilles.

 

Cúbica: Roba de llana força fina, normalment de color blau o negre, per a roba elegant d'home. Entre finals del segle XVIII i principis del XIX les levites es feien d'aquesta roba.

 

Domàs: Teixit confeccionat amb seda al segle XVIII, i amb cotó al segle XIX, que presenta diferents dibuixos a través del seu diferent lligat. La roba és brillant en uns indrets i sense brillantor en altres. El seu origen és molt antic, procedent de Síria (d'aquí el seu nom). El dibuix s'aconsegueix gràcies a fer dos lligats iguals -del mateix color-, però un lleuger i l'altre pesat. Normalment es feien dibuixos florals o geomètrics. Es teixia en cru i després es tenyia. Normalment era per decorar la casa amb cortines, o per folrar algun moble, però sempre n'hi havia algun espavilat que feia dur a la dona una peça cobertora de Domàs, fent-la patir d'allò més només per prestigi.

 

Domassina: Teixit idèntic al Domàs, però més prim, més car, i que ara sí, s'emprava per alguna peça de roba de dona -cobertora-, sense fer-la patir tant però havent-se de rascar la butxaca. 

Drap: Teixit de cànem o de lli que s'usava per a fer llençols.

Drell: Teixit de lli, i al segle XIX també de cotó, amb lligats i combinacions que imitaven les de la llana.
 

Durantes: Roba de llana prima i estreta, normalment estampada amb flors de diferents colors, que s'emprava per fer faldilles.

 

Durois: Teixit de llana aspra amb que es confeccionaven un tipus de vestit de dona, que es fermava a la cintura i davallava fins als peus.

 

Escarlatina: Tela de llana com la baieta, que era tenyida amb cotxinilla, donant aquest color viu.

 

Escot: Sens dubte el teixit més emprat en els vestits de les dones de la comarca als segles XVIII i XIX. Al segle XVIII es tractava d'un teixit de llana gruixuda, de diferents colors, i llisos, utilitzat fonamentalment per a fer faldilles de dona i pantalons d'home. Al segle XIX es van teixir de cotó fi, resistent, atapeït de fils, de color negre, que s'emprava per la confecció tant de cotilles com de gipons, vestits de dol i fins i tot sabates.

 

Esfiladís: Tela confeccionada amb el subproducte de la seda o residu d'aquesta (que rep el mateix nom), que es recuperava per obtenir filats d'alta qualitat com els "schappe", però que en aquest cas es feien teixits menors, de l'estil del "bourrette".

 

Estam: Tela teixida amb el fil de la flor de la llana pentinada. És el teixit de llana de bona qualitat dominant a la comarca.

 

Estamenya: Teixit de llana comuna o d'estam, més grosser que l'Estam, que es tenyia de diferents colors i s'emprava per a confeccionar gipons, faldilles, i fins i tot cobrellits i estovalles.

 

Estopa: Filat extret de la part basta que es separa del lli i del cànem en pentinar-los. Amb aquest fil es teixia una tela que rebia el mateix nom.

 

Faraneles: Teixit de llana cardada amb lligat de tafetà o sarja que té poca densitat i que ha estat sotmesa a un batanatge i a un perxat. Amb aquesta roba es confeccionaven pantalons, faldilles, jaquetes, etc.

 

Filipitxí: Teixit de llana estampat amb filigranes.

 

Flor de Ginesta: Teixit realitzat amb fibra de la ginesta (spartium junceum), que servia per a fer tovallons i estovalles.

Forguera: Teixit de seda.
 

Gasa: Teixit de seda amb lligat de tafetà, amb una densitat molt baixa, és a dir, amb molta separació entre els fils d'ordit i els de trama, que fa que sigui transparent. S'utilitzava per mocadors. Al segle XIX comencem a trobar a la comarca mocadors de gasa de cotó.

 

Gènova: Teixit de cotó de color blau força apreciat, procedent dels telers d'aquesta ciutat.

 

Gènua: (v. Gènova)

 

Glasa: Teixit de seda amb lligat de plana, amb el títol de fil d'ordit semblant al de la trama però amb una densitat superior per ordit. Normalment fa efecte tornassolat quan el color de la trama és diferent del de l'ordit, en estar tenyit en madeixa.

 

Gorgarà: Tela de seda amb cordonet. Procedeix de manufactura anglesa.

 

Grana: Tela de seda tenyida amb cotxinilla, és a dir, roja. Rep el nom de... bé, sí, també del color, però fonamentalment prové de l'origen del teixit: procedeix de Granada. Pels més entesos podríem dir que l'ordit és fil a títol entre 19/21 i 26/30, teixit a poca densitat per tal d'obtenir efectes suaus i molt poc pes. Sobre la primera tintura es feien nous tintats amb colors vius (en madeixa o en peça). Com podeu comprendre, era molt preuada i s'utilitzava fonamentalment per a fer... vels!

 

Grenoble: Tela de fil molt fina i d'alta qualitat. També és coneguda com "Gra noble".

 

Griseta: Tela de seda amb dibuixos molt petits, predominant les floretes.

 

Indiana: Teixit de cotó de baixa qualitat que normalment s'estampava, fet en lligat de plana. Era utilitzada en vestits, tapisseria i cobrellits. Es produïa en grans quantitats a la indústria tèxtil catalana.

 

Jute: Tela feta amb la fibra procedent de diverses plantes orientals, molt basta.

 

Lilà: Teixit de llana de diversos colors emprada per vestits. Procedeix de les manufactures de la ciutat de Lille.

Liló: Teixit fet amb fil de lli, molt fi, clar i molt engomat.

Lli: Tela bàsica teixida amb fil de lli.

 

Llinet: Teixit de lli cru amb lligat a la plana. S'emprava generalment per a fer camises i pantalons d'home.

Manporella: Teixit que desconec.
 

Merino: Roba de llana molt fina i blanca procedent de la raça d'ovelles merina.

Montfort: Teixit de llana, a l'estil de l'Escot.
 

Musselina: Teixit de gassa transparent de seda, amb ordit molt fi de 13/15 denier torçut a 500 u/m i la trama de 19/21 deniers a torsió 150 u/m; lligat de plana. Es confeccionava roba interior blanca, mocadors i vels. També es feien mussolines més gruixudes i no transparents variant els grossors dels fils. Quan es torçaven molt més canviaven la disposició i se'n deien "Crespons gasa" o "mussolines crespó".

Otomà: Teixit de seda amb llana i cotó, molt pesat, i amb grans canals transversals. L'ordit és molt fi, de seda, de 13/15 deniers amb densitats entre 80 i 100 fils per centímetre, i està tramat amb xap molt gruixut o amb llana o cotó. Era de lligat pla i s'usava en confecció de faldilles d'hivern i en tapisseria.
 

Pana: Teixits de cotó amb vellut pelfa fet per trama, amb pel de mitja alçària. N'hi havia tres tipus, llisa, adornada i llavorada, emprada per a pantalons i jaquetes.

Panyasco: Teixit de tipus panyo (v) però en espart.
 

Panyo: Teixit de llana, d'un sol color, perxat i enfeltrat tant que no es veuen els fils que el formen.

 

Pelfa: Forma de teixit de diferents matèries, que té el pel al dret de la tela (per exemple, el vellut)

 

Percal: Teixit de cotó semblant a la cretona però de millor qualitat, que normalment s'estampava. Amb aquesta es feien bates i vestits.

 

Pinyó: Teixit filat amb els rebuigs de borra de la filatura de cotó.

 

Pinyonet: Teixit de cotó mostrejat que es forma combinant i traient punts de lligadura d'un fons tafetà.

 

Piqué: Teixit, sembla que de cotó, blanquejat i amb efectes de relleu (bordons), que s'emprava per a fer faldilles, vestits, tapisseria i fins i tot indumentària infantil.

 

Popelín: Teixit de cotó blanquejat o tenyit en madeixa amb lligament de tafetà que té uns bordons transversals en el sentit de la trama. S'emprava per camises d'home i de dona, però de certa qualitat. Quan el teixit era ratllat, a l'estil del popelín d'Avinyò, presentava llaurats o recamats amb ordit de seda i borra de seda, mentre que la trama era de llana llarga i pentinada; encara que també podia ser de cotó o de lli. En cas de ser de lli, aquest era perpendicular a l'ordit.

Prenessa: Davantal que cobria dels pits fins a sota els genolls, de pell d'ovella sense tondre
 

Primaneres: Teixit, però del que no en sé res.

 

Ras: (v. Setí)

 

Raseta: Teixit molt fi, de baixa qualitat, que imitava al ras.

 

Retina: Teixit de llana amb lligat de ris. S'emprava per a fer vestits de dona, cortinatges i estovalles.

 

Sarja: Se'n deia de la tela formada per un lligament quadrat on cada fil d'ordit o de trama fa una basta sobre dos o més fils d'ordit o de trama, donant com a resultat un dibuix en diagonal.

 

Sempredura: teixit de llana basta en que es feien gipons i guardapits.

 

Setí: També dit "crespó setí"; era un teixit molt conegut, de lligat quadrat amb punts d'encreuament distribuïts  de forma que les cares prenen una superfície llisa i brillant. Fet en seda i cotó, ja que la trama normalment era de cotó pentinat. El "Ras" era igual, però en lloc de la trama, era de cotó l'ordit, i les passades eren a la inversa.

 

Tafetà: Tela bàsica de lligament simple en que cada fil d'ordit s'enllaça amb una passada de trama.

 

Tapisseria: Teixit de jute, amb dibuixos, utilitzat per a cortines.

Tripa: Teixit de llana o d'espart semblant al vellut.
 

Tul: Teixit de seda o de cotó, d'aspecte reticular que s'obté trenant fils molt retorts, amb malla reixada feta amb tres sèries de fils que fan successivament un d'ordit i dos de trama. S'emprava per vels.

Turc: (v. Otomà)

Vellut: Nom genèric que es donava als teixits amb pel tallat o arrissat, suau al contacte; de pelfa, que podia ser de seda, llana, cotó o altra fibra, amb aspecte llis, abordonat o mostrejat.

Vions: Teixit amb llistes longitudinals molt estretes. Normalment se'n deia de les faldilles de la camisa, de cànem amb ratlletes blaves, que portaven sota el vestit.
 

Xamellot: Es tracta d'un teixit de llana barrejada amb el pèl de cabra (els més rics, amb pèl de camell... d'aquí el seu nom). N'hi havia diverses varietats, segons confecció o origen. Així als documents trobem de "xamellot retort", "xamellot" i punt, o "xamellot d'Amiens" (per les fàbriques de la ciutat homònima)

Bé, per començar ja està bé, no? Ara, si us atreviu... a l'Arxiu!